Per a altres significats, vegeu «Bel (desambiguació)».

El bel (símbol: B) és una mesura de relació (raó) entre dues potències. S'usa bàsicament per mesurar la potència acústica, és a dir, la intensitat del so. En ser una mesura de relació no té unitats.

Infotaula d'unitatBel
Tipusunitat logarítmica, Unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i unitat derivada en UCUM Modifica el valor a Wikidata
Unitat delogarithmic quantity (en) Tradueix, level of a field quantity (en) Tradueix i level of a power quantity (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlexander Graham Bell Modifica el valor a Wikidata

Un bel es defineix com a:

On X0 és una referència arbritrària, però decidida per conveni entre les parts que l'utilitzin.

Normalment es fa servir el decibel, que és una desena part del bel.

Va ser inventat pels enginyers del Bell Telephone Laboratory per mesurar la reducció dels nivells d'àudio en relació amb els quilòmetres de cable telefònic recorreguts. El nom ve del fundador del laboratori i suposat inventor del telèfon Alexander Graham Bell.