Ben Gazzara

actor estatunidenc

Ben Gazzara (Manhattan, 28 d'agost de 1930 - Nova York, 3 de febrer de 2012), nom artístic de Biagio Anthony Gazzarra, va ser un actor estatunidenc de cinema, televisió i teatre.[1] Va morir el 2012 a conseqüència d'un càncer de pàncrees.[2]

Infotaula de personaBen Gazzara
Bengazarra.jpg
(1955) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Biagio Anthony Gazzarra Modifica el valor a Wikidata
28 agost 1930 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 2012 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pàncrees Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióThe New School
Actors Studio
Stuyvesant High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciórealitzador, actor de cinema, actor, director de televisió, actor de teatre, guionista, actor de televisió, actor de gènere, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –  2012 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorThe New School Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLouise Erickson (1951–1957)
Janice Rule (1961–1979) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001262 Allocine: 459 Rottentomatoes: celebrity/ben_gazzara Allmovie: p26259 TCM: 69536 TV.com: people/ben-gazzara IBDB: 41902
Musicbrainz: 872f2a57-8357-4196-8fc8-ef1aa1872d48 Discogs: 21096 Find a Grave: 84430453 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a la ciutat de Nova York, fill d'immigrants italians, Angela Consumano i Antonio Gazzara, obrer i fuster.[3] Gazzara va créixer en el Lower East Side de Manhattan, on va participar en un curs de teatre al Madison Square.[4] Més tard, va estudiar a la Stuyvesant High School de Nova York.[5] Anys més tard, va comentar que descobrir el seu amor per l'actuació el va salvar d'una vida criminal durant la seva època com a adolescent.[6] Malgrat el seu evident talent, Gazzara va ser al City College de New York per cursar la carrera d'enginyeria elèctrica, encara que després de dos anys ho deixaria per entrar a estudiar a la Nova Escola (del director alemany Erwin Piscator) i a l'Actor's Studio.

A la dècada dels 50, treballaria en produccions teatrals de Broadway, una de les més destacables, l'obra de Tennessee Williams La gata sobre la teulada de zinc, dirigida per Elia Kazan. Malgrat això, va perdre la possibilitat de debutar en el cinema amb aquest paper, ja que cauria en mans de Paul Newman. El seu primer paper en el cinema arribaria amb la pel·lícula de 1957, The Strange One. Va protagonitzar també en TV la sèrie Ànima d'Acer, en què feia el paper d'un home amb una malaltia terminal que recorre el món tractant de gaudir els seus últims mesos de vida i passant alhora per diferents vivències i episodis.

Però, el paper pel qual Gazzara saltaria a la fama seria el del tinent Frederick Manion en l'obra d'Otto Preminger Anatomia d'un assassinat. A aquesta, seguirien Viure és el que importa (1961), A Rage to Live (1965), El pont de Remagen (1969), Capone (1975), El viatge dels maleïts (1976), Qui va matar a J. F. Kennedy? (1977) o High Velocity (1977).

De tota manera, les seves intervencions més notables són les que estaven relacionades amb el seu amic i director John Cassavetes en la dècada dels 70. Gazzara col·laboraria per primera vegada amb aquest director en el film de Cassavetes Husbands (1970), en què apareixia al costat de Peter Falk i el mateix Cassavetes. La col·laboració s'allargaria a L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès, en la qual Gazzara tindria el paper principal com el propietari d'un local de striptease, Cosmo Vitelli. I un any després, Gazzara protagonitzaria per tercera vegada a les ordres de Casavettes Nit d'estrena, en la qual compartiria protagonisme al costat de l'esposa del director, Gena Rowlands.

A la dècada dels 80, Gazzara va destacar en pel·lícules com Saint Jack i They All Laughed de Peter Bogdanovich i en el controvertit telefilm An Early Frost (1985), en què torna a compartir treball amb Rowlands.

En els 90, Gazzara apareix en 38 pel·lícules i en altres produccions televisives, entre les quals destaquen El gran Lebowski (1998) dels germans Coen i El secret de Thomas Crown de John McTiernan i en la sèrie televisiva La llei i l'ordre.

Una de les seves últimes grans aparicions ha estat la de cec en el projecte de Lars von Trier, Dogville.

El seu últim paper, el va tenir el 2011, interpretant l'oncle Giovanni en el film La casa de Gino, una comèdia francesa de Samuel Benchetrit.

FilmografiaModifica

Filmografia:[7][8]

 
Ben Gazzara el 1955
  • The Strange One (1957), de Jack Garfein.
  • Anatomia d'un assassinat (Anatomy of a Murder) (1959), d'Otto Preminger.
  • Risate di gioia (1961), de Mario Monicelli.
  • The Young Doctors (1961), de Phil Karlson.
  • La città prigioniera (1962), de Joseph Anthony.
  • Convicts 4 (1962), de Millard Kaufman.
  • A Rage to Live (1965), de Walter Grauman.
  • Run for Your Life (1965-1968), Sèrie de TV de Roy Huggins.
  • Si avui és dimarts, això és Bèlgica (If It's Tuesday, This Must Be Belgium) (1969), de Mel Stuart.
  • The Bridge at Remagen (1969), de John Guillermin.
  • Husbands (1970), de John Cassavetes.
  • Pursuit (1972), de Michael Crichton.
  • Afyon oppio (1972), de Ferdinando Baldi.
  • Fireball Forward (1972), de Marvin J. Chomsky.
  • Odissea sota el mar (The Neptune Factor) (1973), de Daniel Petrie.
  • QB VII (1974), de Tom Gries.
  • Capone (1975), de Steve Carver.
  • L'assassinat d'un corredor d'apostes xinès (The Killing of a Chinese Bookie? (1976), de John Cassavetes.
  • El viatge dels maleïts (Voyage of the Damned) (1976), de Stuart Rosenberg.
  • Nit d'estrena (Opening Night'' (1977), de John Cassavetes.
  • High Velocity (1977), de Remi Kramer.
  • The Death of Richie (1977), de Paul Wendkos.
  • Bloodline (1979), de Terence Young.
  • Saint Jack (1979), de Peter Bogdanovich.
  • Inchon (1981), de Terence Young.
  • Tothom va riure (They All Laughed) (1981), de Peter Bogdanovich.
  • Storie di ordinaria follia (1981), de Marco Ferreri.
  • An Early Frost (1985), de John Erman.
  • Il giorno prima (1987), de Giuliano Montaldo.
  • Downpayment on Murder (1987), de Waris Hussein.
  • Don Bosco amb Patsy Kensit, Piera Degli Esposti i Philippe Leroy (1988), de Leandro Castellani.
  • Road House (1989), de Rowdy Herrington.
  • Quicker Than the Eye (1989), de Nicolas Gessner.
  • Les gens d'en face (1993), de Jesús Garay.
  • Parallel Lives (1994), de Linda Yellen.
  • Nefertiti, figlia del sole (1994), de Guy Gilles.
  • Scene of the Crime (1996), de Terence H. Winkless.
  • Shadow Conspiracy (1997), de George P. Cosmatos.
  • Stag (1997), de Gavin Wilding.
  • La trama (The Spanish Prisoner) (1997), de David Mamet.
  • Buffalo '66 (1998), de Vincent Gall.
  • Happiness (1998), de Todd Solondz.
  • Illuminata (1998), de John Turturro.
  • Too Tired to Die (1998), de Wonsuk Chin.
  • Angelo nero (1998), de Roberto Rocco.
  • Il tresoro di Damasco (1998), de José María Sánchez Silva.
  • Valentine’s Day (1998), de Duane Clark.
  • El gran Lebowski (The Big Lebowski) (1998), de Joel Coen.
  • El secret de Thomas Crown (The Thomas Crown Affair) (1999), de John McTiernan.
  • Blue Moon (2000), de John A. Gallagher.
  • Believe (2000), de Robert Tinnell.
  • Brian's Song (2001), de John Gray.
  • Hysterical Blindness (2002), de Mira Nair.
  • Dogville (2003), de Lars von Trier.
  • Schubert (2005), de Jorge Castillo.
  • Juan Pablo II (minisèrie TV - Pope John Paul II) (2005), de John Kent Harrison.
  • Buscant a Palladin (2008), d'Andrzej Krakowski.
  • Chez Gino (2010), de Samuel Benchetrit.
  • 13 (2010), de Gela Babluani.

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «biografia de Ben Gazzara». The New York Times.
  2. Fallece actor estadounidense Ben Gazzara
  3. «Ben Gazzara Biography». filmreference. 2008.
  4. Sutton 2008; Harris (2009).
  5. Rothstein, Mervyn.
  6. "Broadway: the Golden Age..." 2006
  7. «filmografia de Ben Gazzara». The New York Times.
  8. «Ben Gazzara, premis». The New York Times.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ben Gazzara