Benet Julià i Ros

Músic i compositor català de l'escola de Montserrat
(S'ha redirigit des de: Benet Julià)

Benet Julià i Ros[1] (Torroella de Montgrí, el Baix Empordà, febrer de 1727 - Montserrat, el Bages, 5 de desembre del 1787) fou un músic i compositor català de l'escola de Montserrat.

Infotaula de personaBenet Julià i Ros
Biografia
Naixement3 febrer 1727 Modifica el valor a Wikidata
Torroella de Montgrí (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 desembre 1787 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Monestir de Montserrat (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor, organista Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNarcís Casanoves i Bertran, Maur Ametller i Paguina, Felip Jaume i Andreu i Francesc Juncà i Carol Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 4189670 Allmusic: mn0002221526 Modifica el valor a Wikidata

Va ser batejat com a Genís Julià, i vers el 1736 o 1737 entrà a formar part de l'Escolania de Montserrat; hi estudià amb el mestre d'escolans, Benet Esteve. Allà fou condeixeble d'Antoni Soler i s'hi estigué fins al 1745. Aquest darrer any entrà al monestir per ser-ne monjo, concretament el 29 de desembre, firmant la cèdula de professió monàstica el 1746. A partir de 1754 fou l'organista de l'abadia. S'ignora la data del seu accés al magisteri de l'escolania, però és molt probable que substituís a Josep Martí el 1763, quan va morir, abans del nomenament d'Anselm Viola, el qual tingué lloc entre els anys 1763 i 1767.

Obres i estil modifica

Malgrat que no es conserven gaires de les seves obres, en elles es mostra com un compositor coneixedor tant de la tècnica polifònica antiga com de l'estil italianitzant i classicista de la seva època. Pel que fa a l'àmbit de la polifonia coral s'adscriu a l'estil de l'època, utilitzant principalment la textura homòfona. Entre les peces que va escriure, les quals eren principalment per a orgue i clavicèmbal, destaquen una sonata per a clarins, una Missa de difunts i un Miserere, ambdós per a doble cor i orquestra. Segons les paraules de Daniel Codina, en aquesta segona obra Benet Julià aconsegueix «una atmosfera dramàtica, expressiva... dins del seu estil de recerca innovadora dins del camp harmònic».

Tingué per deixebles els futurs músics i compositors Narcís Casanoves, Maur Ametller, Felip Jaumandreu i Francesc Juncà (o Francesc Joncar, segons grafies).


Obres publicades modifica

Misses
  • Missa de difunts
Oficis
  • Ofici i Vespres de difunts
Motets
  • O sacrum convivium
Responsoris
  • Beata dei genitrix Maria
  • Quem vidistis, pastores?
Salms
  • In exitu Israel
Orgue

Bibliografia modifica

  • Mestres de l'Escolania de Montserrat XIII, Benet Julià, Obres completes I. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1989. ISBN 84-7826-034-X. 
  • Mestres de l'Escolania de Montserrat XIV, Benet Julià, Obres completes II. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat - Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1991. ISBN 978-84-7826-267-0. 
  • Diccionario de la música española e hispanoamericana

Notes modifica

  1. En la bibliografia se'l cita, en ocasions, com a Benet Julià i Julià, però en la introducció del volum I de la seva obra completa, de Daniel Codina, s'indica que la seva mare es deia Maria Ros

Enllaços externs modifica