Benno Moiseiwitsch

músic britànic

Benno Moiseiwitsch (Odessa, 22 de febrer de 1890 - Londres, 9 d'abril de 1963), rus: Бенно Моисеевич Benno Moissiéievitx, ucraïnès: Бенно Мойсеєвич Benno Moisséievitx, fou un pianista britànic d'origen rus i ucraïnès.

Infotaula de personaBenno Moiseiwitsch

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 febrer 1890 Modifica el valor a Wikidata
Odessa (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1963 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCrematori de Golders Green Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori d'Odessa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópianista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTheodor Leschetitzky Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDaisy Kennedy
Daisy Kennedy (1914–1924) Modifica el valor a Wikidata
FillsTanya Moiseiwitsch
 ( Daisy Kennedy)
Sandra G. Moiselwitsch (en) Tradueix
 ( Daisy Kennedy) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm1995976 Musicbrainz: b2b25392-4ea1-4be7-9d91-1b28a80f69e7 Discogs: 997584 Find a Grave: 7563044 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Moiseiwitsch va néixer de pares jueus a Odessa, Imperi Rus (avui part d'Ucraïna), i va començar els seus estudis als set anys amb Dmitri Klímov a l'Acadèmia de Música d'Odessa. Va guanyar el premi Anton Rubinstein quan només tenia nou anys i després, entre el 1904 i el 1908, va estudiar a Viena amb Theodor Leschetizky. El 1908 s'instal·là a Gran Bretanya[1]on debutà amb un recital a Reading.[2][3]

Mentre estava a Dublín durant la guerra, va conèixer una altra estudiant de Leschetizky, Mabel Lander, i van començar els plans per establir una escola de piano junts a Londres, que utilitzaria el mètode Leschetizky.[4]Però els plans van haver de ser abandonats a causa del programa de concerts internacionals cada cop més pesat de Moiseiwitsch.[5] Va fer una gira pels Estats Units (primerament el 1919), Austràlia, Índia, Japó i Amèrica del Sud. Moiseiwitsch va ser convidat pel director Josef Hofmann per ensenyar al Curtis Institute of Music el 1927. Es va establir a Anglaterra i va rebre la ciutadania britànica el 1937.

Moiseiwitsch va ser nomenat Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) el 1946 pels seus serveis a la música durant la Segona Guerra Mundial, després d'haver realitzat centenars de recitals per a militars i organitzacions benèfiques.

Es va casar amb Daisy Kennedy, una violinista australiana de concert. La parella va tenir dues filles, Sandra i l'escenògrafa, Tanya Moiseiwitsch. Ell i la seva segona dona, Anna Gensberger, van tenir un fill, el famós periodista de la ràdio nacional de Nova Zelanda Boris Stanislav Moiseiwitsch.[6]

Va ser amic de Nikolai Médtner i li va encarregar el Concert per a piano núm. 3 "Ballade" (1940–43).[7]Igual que el seu amic Mark Hambourg era membre del Savage Club.[8] També era un hàbil lluitador, i va organitzar diversos combats amistosos amb el crític musical Ralph Hill, que també era un entusiasta de la lluita.[9]

Repertori modifica

Com a pianista, Moiseiwitsch és conegut sobretot per les seves interpretacions de les obres de Rakhmàninov, que el mateix compositor considerava en alguns casos millors que les seves. Els enregistraments força nombrosos de Moiseiwitsch inclouen concerts de Beethoven, Grieg, Saint-Saëns, Txaikovski, Quadres d'una exposició de Mússorgski, obres de Chopin, Weber, Ravel, Médtner i altres compositors. També va retre homenatge als compositors britànics contemporanis, tocant en particular el Concert per a piano de Frederick Delius (editat per Theodor Szántó) i el segon concert de Charles Villiers Stanford.

Referències modifica

  1. Encyklopedia Muzyczna PWM (en polonès). Vol. 6. Part biogràfica de la ciutat de Cracòvia. Polskie Wydawnictwo Muzyczne, 2000, p. 294. ISBN 83-224-0656-8. 
  2. Baker’s Biographical Dictionary of Musicians (en anglès). Volum 4, Levy–Pisa. Nova York: Schirmer Books, 2001, p. 2472. ISBN 0-02-865529-X. 
  3. (anglès) Kentner, Louis. 'Benno Moiseiwitsch' a The Musical Times, Vol. 104, núm. 1444 (juny 1963), pàg. 430
  4. (anglès) Brée, Malwine. The Leschetizky Method: A Guide to Fine and Correct Piano Playing (1902)
  5. (anglès) Gibb, James. 'Benno Moiséiwitsch Remembered', a The Musical Times, vol. 131, núm. 1764 (feb. 1990), pàg 87
  6. (anglès) Moiseiwitsch, Boris Stanislav, 1932-
  7. «Medtner: Piano Concerto No. 3 in E minor, Op. 60 'Ballade' (page 1 of 1)» (en anglès). Prestomusic.com. [Consulta: 7 agost 2020].
  8. (anglès) Summers, Jonathan. 'Mark Hambourg', notes to A–Z of Pianists, Naxos CD (2007) 8.558107–10
  9. Russell Palmer. British Music (en anglès). S. Robinson, 1947, p. 167. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benno Moiseiwitsch