Berenguer d'Orís
Berenguer d'Orís o Berenguer I de Manlleu (? - 1258),[1] senyor d'Orís i de Manlleu, va ser fill de Ponç de Besora i d'Adelaida de Manlleu. Amb ell s'inicia el llinatge Orís.[2] El 2 de febrer del 1222 va ser investit de la castlania d'Orís per Guillem I de Bearn, de la baronia de Montcada. Es va casar amb Guillema de Manlleu, amb qui tingué diversos fills.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Osona  |
| Mort | 1258 |
| Altres | |
| Títol | Senyor |
Una persona homònima, probablement el fill, el 1290 va llogar el castell d'Orís acordant una quantitat de pagament a Guillema de Montcada. El 1296 Bernat de Centelles li vengué el feu i d'altres drets propis del castell. El seu fill Jaume va comprar a Jaume de Besora la sotscastlania el 1333, i la seva muller, Blanca, tot el dret alodial i de superioritat del castell per 16 000 sous. D'aquesta manera, els Orís van passar de castlans a senyors.[3] Segons d'altres fonts, van ser 16 500 sous.[4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Estudis d'història oferts a Ramon d'Abadal i de Vinyals en el centenari del seu naixement. Curial Edicions Catalanes, 1994, p. 121. ISBN 978-84-7256-967-6.
- ↑ «Berenguer d'Orís». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ El castell d'Orís Enciclopèdia Catalana
- ↑ Francesc Gurri i Serra; Gurri, Francesc Pobles de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 16 juny 1992, p. 15–. ISBN 978-84-7826-326-4.