Berenguera de Cervera

abadessa

Berenguera de Cervera era filla de Guillem III de Cervera i fou abadessa del monestir de Santa Maria de Valldonzella de 1237 a 1249.

Infotaula de personaBerenguera de Cervera
Abadessa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiosa Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósMonges Cistercenques Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGuillem III de Cervera Modifica el valor a Wikidata i Berenguera d'Anglesola Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem IV de Cervera Modifica el valor a Wikidata
Vista parcial del monestir de Santa Maria de Valldonzella

Situada actualment a Sant Gervasi de Cassoles de Barcelona, la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldonzella s'ha vist obligada en quatre ocasions a traslladar-se de lloc.[1]

El seu origen va ser a Vallvidrera, dins la parròquia de Santa Creu d'Olorda, al lloc dit avui (2014) Torre de Santa Margarida. Era un monestir de deodonades des d'abans de 1202. En un document de 1218 ja es parla d'un monestir que devia estar organitzat d'acord amb alguna regla indeterminada; la seva priora era Ermessenda de Morera.[1]

L'any 1227, el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou II, va donar l'església a unes monges del Cister, sota la direcció de l'abat de Santes Creus, sant Bernat Calvó. La fundació, però, no es van fer fins al 4 de novembre de 1237.[1]

La primera abadessa va ser Berenguera de Cervera, filla de Guillem III de Cervera, que l'any 1184 va concedir als habitants de al voltant del castell. Verdú el privilegi de construir un poble aquest, però, malauradament el va perdre en posar-lo com a penyora per a una croada a Terra Santa.[1]

Berenguera comença el seu abadiat amb una comunitat d'onze monges. Malgrat la bon marxa del monestir, aviat van sorgir inconvenients a causa de les guerres que el rei Jaume I mantenia amb els nobles catalans. L'isolament que patien les monges provocava la seva indefensió contra els sovintejats atacs que les obligaven a refugiar-se a la ciutat, a Barcelona.[1]

Quan van poder tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb determinà que abandonessin l'indret despoblat perquè poguessin viure més protegides. En conseqüència, Jaume I va autoritzar la comunitat a adquirir un lloc més proper a la ciutat per poder edificar-hi un nou monestir. Berenguera va obtenir la donació d'un terreny a ponent, proper al portal de Sant Antoni conegut com a Creu Coberta o Coll dels Forcats.[1]

Berenguera, però, ja no va poder assistir a la col·locació de la primera pedra, fer que devia correspondre a la seva successora, Guillema de Sarrià.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval (en català). Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 89,90. ISBN 9788416166220.