Bernat Puig i Busco

Bernat Puig i Busco (Barcelona, 1857 - Barcelona, 10 de març del 1929) va ser un enginyer industrial català, vinculat a l'expansió dels ferrocarrils a Espanya.[1][notes 1]

Infotaula de personaBernat Puig i Busco
Bernat Puig i Busco clean (1890s).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 1929 Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Activitat
OcupacióEnginyer industrial Modifica el valor a Wikidata
Família
PareBernat Calvó Puig i Capdevila Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Es titulà en enginyeria industrial en l'especialitat química el 1881 [2] i, després d'alguns anys en què ocupà un lloc subaltern a la secció de Vies i Obres de la Companyia del Nord, fou l'enginyer en cap [3] durant la construcció [4] del ferrocarril Sant Feliu de Guíxols-Girona (1889-1892). Hom [5] li atribueix directament el disseny del pont de Salenys, construït per Garavetti. Acabada la construcció, i després d'un breu període en el qual exercí de cap d'explotació de la nova línia, passà a dirigir la fàbrica de cartrons de La Forestal d'Urgell. Treballà a la construcció de la doble via Barcelona-Manresa, en la companyia del Tramvia de Manresa a Berga [6] per fer el ramal de Berga de la línia Manresa-Berga (1901) i, finalment, en altres línies pel nord d'Espanya.[7]

Estigué molt interessat en la diferència d'amplades de via entre la xarxa ferroviària espanyola i la xarxa europea, i publicà diversos treballs defensant que es normalitzés la galga espanyola amb l'europea per a combatre l'aïllament ferroviari ibèric. També tingué una faceta d'inventor: ideà un mètode per a la desincrustació dels teixits vegetals destinats a la desfibració, un procediment per a la elevació directa d'aigua per la força expansiva de l'explosió d'un gas, i una roda movible en els eixos dels vagons de tren que resolia el problema del canvi d'amplades de vies fèrries.[8]

El 1921 fou elegit acadèmic de número a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, i entre els anys 1925 a 1929 [9] va ser-ne secretari de la secció cinquena (Tecnologia). Com a responsable del Servei de Comunicacions [10] intervingué en la preparació de l'Exposició Internacional de Barcelona, que no pogué veure inaugurada perquè la mort se l'emportà abans.

Fou un dels cinc fills del compositor Bernat Calvó Puig i Capdevila i de la seva esposa de família alsaciana, Susanna Busco Grün, va ser cunyat de l'ebenista Francesc Vidal i Jevellí i oncle de la pintora Lluïsa Vidal i Puig, filla de Francesc Vidal.

PublicacionsModifica

selecció

NotesModifica

  1. Algunes fonts posen accent al segon cognom d'aquest enginyer. Correspon al cognom de la seva mare, d'origen alsacià, Susanna Busco Grün.

ReferènciesModifica

  1. «Necrológicas». La Vanguardia, 15-03-1929.
  2. «Ingeniers industrials». Diari Català, 07-01-1881, pàg. 2.
  3. Fons Josep Roca Roca. Inventari. Sant Feliu de Guíxols: Arxiu municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2017, p. 2. 
  4. «Ferrocarril de Sant Feliu de Guixols a Gerona (SFG)». [Consulta: 29 desembre del 2017].
  5. Bosch Torrent, Francesc. El ferrocarril de Sant Feliu desaparegut. El Papiol: Efadós, 2017. ISBN 9788416547784. 
  6. «Crónica general». La Publicidad, 04-05-1901, pàg. 2.
  7. «Bernardo Puig Busco». Ibérica, núm. 777, 11-05-1929.
  8. «Bernat Puig Buscó [necrològica]». La Veu de Catalunya, 19 març 1929 (edició del matí), pàg. 6.
  9. «Fitxa i fotografia de Bernat Puig, al web de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts». [Consulta: 29 desembre del 2017].
  10. Ferran Boleda, Jordi. Els usos de l'electricitat a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 [treball de recerca del programa de doctorat]. Bellaterra: CEHIC - UAB, 2002, p. 36.