Bernat de Cruïlles i de Peratallada

senyor de les baronies de Peratallada i de Begur
No s'ha de confondre amb Bernat de Cruïlles.

Bernat de Cruïlles i de Peratallada (?, ca. 1250 - ?, ca. 1325) fou senyor de les baronies de Peratallada i de Cruïlles, fill i hereu de Gilabert IV de Cruïlles i de Bestracà.[1]

Plantilla:Infotaula personaBernat de Cruïlles i de Peratallada
Biografia
Naixement1250 Modifica el valor a Wikidata
Mort1325 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Procurador general
Almirall de l'Armada Reial del senyor rei d'Aragó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeElisabet Dionís
Gueraua de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
FillsGilabert V de Cruïlles
Constança de Cruïlles
Berenguer de Cruïlles
 () Gueraua de Cabrera
Jofré Gilabert de Cruïlles
 ()
Dalmau de Cruïlles
 () Modifica el valor a Wikidata
PareGilabert IV de Cruïlles i de Bestracà Modifica el valor a Wikidata

L'infant Jaume, fill de Jaume II d'Aragó, el va nomenar portantveus de general governador de València, fins al 1315, quan fou succeït pel seu germà Berenguer de Cruïlles i de Mosset. El 1269 acompanyà l'infant Pere a Castella. El 1277 es casà amb Elisabet Dionís, parenta de Violant d'Hongria, i després de la mort de la primera dona en 1298, el 1305 es casà amb Gueraua de Cabrera.[1]

Batlle de Barcelona el 1282, durant la Guerra de Sicília participà en la campanya de Calàbria de 1283 prenent Seminara en 1283. Tornà amb el rei a Catalunya, i fou, amb el seu pare, un dels cavallers que l'acompanyaren al desafiament de Bordeus.[2] Lluità en la defensa de Catalunya durant la Croada contra la Corona d'Aragó.[1]

El 1288 fou nomenat alcaid de Siurana. Més tard topà amb Jaume II el Just, i el 1294 estigué pres per la seva actuació contra els templers de Palafrugell. Reconciliat amb el rei participà en la conquesta del Regne de Múrcia i com a almirall a la Croada d'al-Mariyya. El 1312 i en 1319-21 fou procurador general de València, on obtingué del rei l'hospital del Temple en 1312 i el domini de Barxeta. El 1315 el rei li confiscà els feus de l'Empordà, i el 1316 atorgà carta de poblament a Benifallim.[1]

Referències

modifica