Bernd Alois Zimmermann

Bernd Alois Zimmermann (Bliesheim, Rin del Nord-Westfàlia, 28 de març de 1918 - Frechen-Königsdorf, (Colònia), 10 d'agost de 1970) fou un compositor alemany.

Bernd Alois Zimmermann

Biografia
Naixement	20 març 1918 Bliesheim
Mort	10 agost 1970 (52 anys) Königsdorf
Causa de mort	Ferida d'arma de foc
Formació	Universitat de Colònia Hochschule für Musik und Tanz Köln
Activitat
Ocupació	Compositor, musicòleg, professor d'universitat i músic
Ocupador	Hochschule für Musik und Tanz Köln
Gènere	Òpera
Obra
Obres destacables (1950) Concert for violin and orchestra (1970) Q4857841
Premis (1969)  Premi d'art de Berlín

Inicialment, estudià Filologia i Art en Renània. Posteriorment, seguí estudis amb Heinrich Lemacher i Philipp Jarnach a Colònia, i amb Wolfgang Fortner i René Leibowitz a Darmstadt, on adquirí el seu mètode de composició dodecafònica que s'observa en la seva obra Perspektiven (Perspectives, 1954-1956), per a ballet. A partir de 1950 desenvolupà una activitat docent en musicologia en la universitat, i de composició en l'Escola Superior de Colònia, on entre altres alumnes tingué a Heinrich Lemacher.

La seva obra, plena de potents visions místiques i apocalíptiques i influïda pels grans mestres innovadors del seu temps (Schönberg, Bartók, Stravinski i, sobretot, Webern i Mauricio Kagel), resta caracteritzada pel "mètode pluralista", que consisteix en un "collage" en el que s'hi mescla la simultaneïtat temporal, l'estructura musical i el concepte musical; així, en una de les seves obres més famoses, Rèquiem per un jove poeta (1967-1969), es pot escoltar un fragment de Hey Jude dels Beatles, la Novena simfonia de Beethoven, un discurs d'Adolf Hitler i molts altres fragments i veus diferents.

A vegades fou expressionista (Simfonia en un moviment 1947-1953), mentre que en altres fou surrealista (en l'òpera avantguardista Die Soldaten (Els soldats). A més, se sentí fortament atret pel ballet contemporani: Alagoana (1940-1950), Capricis brasilers, Presència (1961) i Música pels sopars del rei Ubu (1966). Enamorat del violoncel, aportà diverses obres de gran virtuosisme per aquest instrument: Concerto (1957 i 1965), Sonata (1960) i Estudis (1970).

Va escriure més de setanta partitures per al teatre: El marquès de Sade, Till l'entremaliat, Judith de Giraudoux, etc. També és autor de nombrosos "hörspiele" (manuscrits per obres radiofòniques) i es deixà influir per les jazz-band de Nova Orleans, com a Die Befristeten (1967). També experimentà en el camp de la música electrònica a Tratto (1966). Depressiu i incomprès, expressà en el Rèquiem per un jove poeta la desesperació còsmica.

Humanista cristià, es manifestà durant tota la seva vida contra les atrocitats d'un món modern violent i sense concessions. Homenatjà a Stravinski en el Concert per a oboè (1952), a Claude Debussy en Diàleg per dos pianos i orquestra (1960), a Frescobaldi en Cinque capricci (1962) a més de deixar una trentena d'articles referents a Mozart, l'impressionisme, els joves compositors dels anys cinquanta, al jazz, a nous aspectes de l'òpera, el futur del ballet, a la música electrònica... Quan se suïcidà estava escrivint una obra musical eclesiàstica inspirada en Els germans Karamàzov de Fiódor Dostoievski i en la Bíblia de Luter. Entre les seves altres obres cal citar també Antiphonen, Canto di speranza, Ekklesiastische aktion, Enchiridion át i Photoptosis.

A finals de la dècada augmenta en tendències depressives, que conduïren a Zimmermann a una crisi psicològica, que li produí un ràpid deteriorament, de problemes oculars inoperables. El 10 d'agost de 1970 prenia la tràgica decisió de treu-res la vida.

La seva obra ha estat objecte del reconeixement general per part de la crítica després de la seva mort. A Colònia tingué diversos alumnes entre ells a Johannes Fritsch (1941-2010) que fou un reconegut compositor.

Enllaços externs

• Biografia (castellà)