Berta de Blois, o Berta de Blois-Chartres, morta a Chartres després del 1080, fou una filla del comte Eudes II de Blois, comte de Blois (989-1037) i d'Irmengarda d'Alvèrnia (995-1040)[1] i germana de Tibau o Teobald III de Blois, comte de Xampanya (1010-1089) i d'Esteve I, comte de Troyes (1015-1040).[1]

Plantilla:Infotaula personaBerta de Blois
Biografia
Naixement1005 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1080 (Gregorià) (>1080) Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Chartres (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Bretanya
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHug IV del Maine (1046 (Gregorià)–1051 (Gregorià))
Alan III Rebrit (1018 (Gregorià)–1040 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargaret de Maine
 () Hug IV del Maine
Conan II de Bretanya
 () Alan III Rebrit
Havoisa de Bretanya
 () Alan III Rebrit
Herbert II del Maine
 () Hug IV del Maine Modifica el valor a Wikidata
ParesEudes II de Blois Modifica el valor a Wikidata  i Ermengarde d'Auvergne Modifica el valor a Wikidata
GermansTeobald III de Blois
Esteve II de Troyes Modifica el valor a Wikidata

El 1018, es va casar amb el duc de Bretanya Alan III, amb el que va tenir:

Alguns anys després de la mort del seu marit sobrevinguda l'1 d'octubre de 1040, "Gervais du Château de Loir, bisbe de Le Mans, arregla el matrimoni[2] de Berta el 1046 amb Hug IV del Maine, però Jofré II Martell, comte d'Anjou, replica envaint Maine. Els seus fills foren:[3]

Berthe de Blois de nou vídua el 1051 va acabar els seus dies fent obres de caritat a Chartres, on la seva presència és testificada de 1050 a 1080.[5] Sobretot va fer celebrar l'aniversari de la mort del seu fill a la Catedral de Notre-Dame de Chartres, mitjançant una ofrena.[6]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Berta de Blois
  2. Robert Courteheuse
  3. Robert Courteheuse
  4. Robert Courteheuse
  5. Lépinois Histoire de Chartres, 1854, volum I, pàg. 332
  6. Lépinois i Merlet (edició), Cartulaire de Notre-Dame de Chartres, volum III, 1865, pàg. 220.