Berta de Lotaríngia
Berta de Lotaríngia (863 - 8 de març de 925 a Lucca) fou una noble toscana, a qui les circumstàncies van portar a fer una intensa vida política.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 863 (Gregorià) ![]() Lotaríngia ![]() |
Mort | 8 març 925 ![]() Lucca (Itàlia) ![]() |
Altres | |
Títol | Marcgravi Princesa ![]() |
Família | Dinastia carolíngia ![]() |
Cònjuge | Teobald d'Arle Adalbert II de Toscana ![]() |
Fills | Ermengarda de Toscana ( ![]() Hug d'Arle ( ![]() Bosó d'Arle ( ![]() Teutberga d'Arle ( ![]() Guiu de Toscana ( ![]() Lambert de Toscana ( ![]() ![]() |
Pares | Lotari II de Lotaríngia ![]() ![]() |
Germans | Hugh, Duke of Alsace Gisela de Lotharingia Irmgarda ![]() |
Era filla de Lotari II de Lotaríngia i de la seva segona dona Waldrada, excomunicada pel papa Nicolau I per concubinatge. Es va casar amb Teobald d'Arle, comte d'Arle, que era nebot de Teutberga (l'esposa de Lotari II), i un cop vídua, amb Adalbert II, marquès de Toscana. Quan Adalbert va morir, al 915, el seu fill Guy esdevingué comte després duc de Lucca i marcgravi de Toscana, sota la regència de Berta fins al 916.[1][2]
A la bellesa, unia l'esperit i el valor, i també l'ambició. Immediatament després del matrimoni, Teobald va donar suport a la rebel·lió del seu cunyat Hug contra el nou rei de Francònia Occidental, Lluís III de França, dit el Jove, que els va derrotar per primera vegada l'any 880, en aliar-se amb el seu germà, el rei d'Aquitània, Carloman II, i el seu cosí, el rei d'Alemanya, tot just elegit rei d'Itàlia i futur emperador Carles el Gras. Una nova derrota els va infligir les tropes d'Enric de Nèustria, flanquejades per Adalard el Senescal.[1][2]
Un cop vídua i tornada a casar, es va immiscuir en els afers italians i va empènyer el seu marit a organitzar la revolta contra el rei d'Itàlia, Berenguer I, a favor del rei de Provença, Lluís III el Cec (900), un altre descendent de Lotari I, que ella va fer coronar rei d'Itàlia, després emperador. Vídua per segona vegada (915), va intentar en va l'any 920 de posar el seu fill gran, Hug d'Arle, en el tron d'Itàlia. Mai va veure concretar el seu projecte, que es va dur a terme un any després de la seva mort, en particular gràcies a la ferotge voluntat de la germanastra d'Hug, Ermengarda de Toscana, vídua del marquès d'Ivrea, Adalbert I d'Ivrea.[1][2]
Bertha també és coneguda per la seva curiosa correspondència amb el califa Al-Muktafi l'any 906, en la qual es descriu a si mateixa amb certa arrogància com a «reina dels francs» com es devia sentir en ser descendent de Carlemany. Aquestes cartes són interessants perquè sembla tenir poc coneixement de la política o la cultura del califat de Bagdad. Aleshores buscavar una aliança matrimonial entre ella i l'emir de Sicília, sense saber que al-Mukfati hi tenia poca influència, sobre la colònia aglabita a Sicília. I en canvi, mostren com ja era una dona «poc medieval», per tal com es posava al mateix nivell que els màxims dirigents polítics de la seva època, hi negociava i, si calia, s'hi enfrontava.[3][4][5]
Berta de Lotaríngia està enterrada a la catedral de Sant Martí de Lucca, on encara avui es pot llegir el seu epitafi: «Aquesta dona, columna forta i ferma, era famosa... Amb la saviesa del seu parer va guiar molts governs, i la gran gràcia de Déu va estar sempre al seu costat... virtut, glòria i llum de tota la pàtria [...]».[6]
Genealogia
modificaLotari II de Lotaríngia (vers 825- † 869). 1) esposa Teutberga (vegeu Bosònides) 2) concubina Waldrada ├─De 2 Hug (vers 855-† després de 895 a l'abadia de Prüm) ├─De 2 Gisela (?-?). casada amb el cap normand Godofreu └─De 2 Berta (?-†925). 1) casada amb Teobald d'Arle (Bosònides) (879) 2) casada amb Adalbert II de Toscana │ ├─De 1 Hug d'Arle (vers 885-†947), comte d'Arles, rei d'Itàlia (924-945), (Bosònides) ├─De 1 Bosó d'Arle o Bosó I d'Arle (885-†936) conegut també com Bosó VI de Provença (Bosònides) ├─De 2 Guiu de Toscana (?-?). └─De 2 Lambert de Toscana (?- † després de 938). marquès de Toscana de 931, cegat per ordre del seu germanastre Hug d'Arle el 931.
Bibliografia
modifica- Moneta, Vicenzo. Berta di Toscana (en italià). Felice, 2013, p. 191. ISBN 9788860196484.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mor, Carlo Guido. «Berta di Toscana» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bouillet, Marie-Nicolas (1798-1865) Auteur du texte. Dictionnaire universel d'histoire et de géographie... (26e édition) / par M.-N. Bouillet,... ; ouvrage revu et continué par A. Chassang,... (en francès), 1878, pàg. 222.
- ↑ König, Daniel G. «906: Bertha of Tuscany’s Correspondence with al-Muktafī bi-llāh in the Version of Ibn al-Zubayr» (en anglès). Transmediterranean History, 5, 1, 15-06-2023. DOI: 10.18148/tmh/2023.5.1.66. ISSN: 2942-2760.
- ↑ Edinburgh University Press. The Muslims of Medieval Italy (en anglès), 2009, p. 314.
- ↑ Nardini, Bernard. «Le mitiche donne di Lucca: La Marchesa Berta di Lotaringia, moglie di Adalberto II» (en italià), 24-11-2021. [Consulta: 18 gener 2025].
- ↑ «Bartolomeo Di Monaco » STORIA: Nel tempo di… Berta di Lotaringia, Contessa di Arles, Marchesa di Toscana (1)». [Consulta: 18 gener 2025].