Obre el menú principal

Waldrada també coneguda com a Waldrade (segona meitat del segle IX) fou la concubina de Lotari II de Lotaríngia. Pertanyia a una noble família, d'origen gal·loromà, i molts dels seus antecessors havien desenvolupat càrrecs important en temps dels merovingis. D'acord amb el seu oncle Günther, arquebisbe de Colònia, aconseguí que es condemnés a la reina Teutberga pel Concili d'Aquisgrà (Aix-la-Chapelle) el 860 com a culpable d'adulteri, amb la fi que fos repudiada i poder ella casar-se amb Lotari.

Infotaula de personaWaldrada
Biografia
Naixement c. 835
valor desconegut
Mort 869 (33/34 anys)
valor desconegut
Activitat
Ocupació Aristòcrata
Família
Parella Lotari II de Lotaríngia
Fills Berta de Lotaríngia
Hugh, Duke of Alsace Tradueix
Gisela of Lotharingia Tradueix
Irmgarda
Germans Gunther Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Sospitant el papa Nicolau I que algun misteri s'amagava en l'ignominiós procés seguit a Teutberga, envià dos llegats per a depurar la veritat; però guanyats aquests per Waldrada, obraren contra les instruccions rebudes del Sume Pontífex i confirmaren la condemnació de Teutberga en un Concili celebrat a Metz el 863. Dos anys després el Papa envià a un nou llegat per obligar a Lotari a que es tornés a unir amb la seva muller; el rei llavors aparentà sotmetre's, i Waldrada es dirigí a Roma amb l'enviat del Papa, conforme a les ordres d'aquest; però a penes havien travessat els Alps, quan aquella s'escapoli, anant a reunir-se amb Lotari.

Llençada l'excomunió contra els culpables, Waldrada es retirà a l'abadia de Ludres, i allà s'assabentà del la sobtada mort del seu amant el 869; llavors fou a tancar-se en el monestir de Remiremont, on educà els seus tres fills, que havien estat desheretats com a bastards, inspirant-los sentiments de lluita i venjança.

BibliografiaModifica