Alberto Romero Tomás
Alberto Romero Tomás (Cardona, 17 de novembre de 1974[1]), més conegut com a Berto Romero o, simplement, Berto, és un humorista, locutor de ràdio, cantant i presentador de televisió català. És membre fundador de la companyia artística El cansancio i forma part de l'equip directiu de la productora El Terrat. Fou col·laborador del programa Buenafuente (a laSexta), Buenas noches y Buenafuente (Antena 3) i columnista del diari Público.
Als Premis Goya (2019) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 novembre 1974 (50 anys) Cardona (Bages) |
Activitat | |
Ocupació | comediant, locutor de ràdio, director de cinema, presentador, productor de cinema |
Lloc web | bertoromero.com |
|
Està casat amb Marta Bercebal i tenen tres fills, Lucas Romero (2010), i Paula i Tomas Romero (2013), que menciona sovint en les seves actuacions.[2]
Biografia
modificaJuntament amb Miquel Company i Rafel Barceló, és un dels fundadors de la companyia teatral El cansancio, amb la qual va interpretar diverses obres per locals i teatres de Catalunya. Més tard passarien a realitzar programes humorístics de ràdio.[3]
Ràdio
modificaLa seva primera aparició al món de la ràdio va ser el 2002,[1] en un programa de Ràdio 4, l'emissora catalana de Ràdio Nacional d'Espanya (RNE). Fins al seu salt definitiu a la televisió l'any 2007, va col·laborar en diversos programes de Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio, RAC 1 i Ràdio Flaixbac.
Televisió
modificaLes seves primeres aparicions són en programes de TV3 i més tard com a monologuista en un programa d'El Terrat per al canal privat català 8tv anomenat: Que no surti d'aquí.[4]
Durant el 2007 va realitzar un programa a TV3 anomenat El gran què, que va ser un fracàs tant per la cadena com per Berto Romero i va durar menys d'un mes.[5]
Des de l'any 2007 treballa al programa d'Andreu Buenafuente, primer de forma esporàdica quan el programa estava a Antena 3 i, és quan Buenafuente fitxa per LaSexta, quan comença a treballar com a col·laborador principal i guionista. Posseeix una secció pròpia anomenada "Bertovisión", en la qual analitza tots els mitjans de comunicació, especialment, els escrits i on també, amb més èmfasi, comenta les fotografies. A més també participa amb la "Berto-Mansión", un projecte en el qual els espectadors poden enviar el que no vulguin o utilitzin perquè es construeixi una casa, en la qual després es gravarien uns capítols de comèdia, donant lloc a una nova secció al Programa "Berto-Mansión: La Serie". A diferència de la ràdio i el teatre, les seves aparicions en televisió són en solitari.
Aprofitant el seu èxit, a l'abril de 2008 edita, amb Xavi Tribó, el seu primer llibre: Zero estrelles, protagonitzat per un hipotètic crític: Antonín Fajardo, personatge nascut d'una col·laboració radiofònica en el programa La taverna del llop de Ràdio 4.[6]
Durant l'estiu de 2008, va ser el presentador del programa d'Andreu Buenafuente mentre aquest estava de vacances. El nom del programa va canviar a "Buenafuente ha salido un momento".
La temporada 2009/2010 s'incorpora com a col·laborador del nou programa de tarda de Televisió de Catalunya, Divendres, produït per El Terrat, feina que compagina amb el seu paper a Buenafuente.
Trajectòria professional
modificaTeatre
modifica- Historias del cantautor paródico y su embarrenamiento precoz
- El desafío de los hombres medianos (El Cansancio i MPC Management)
- La apoteosis necia (El Cansancio i MPC Management, 2004-2011)
- Terrat Pack (2008-2009)
- El consuelo del labriego (2009)
- Berto Romero - Sigue con nosotros (El Cansancio i MPC Management, 2013-2017)
- Mucha tontería (El Cansancio i MPC Management, 2017-2022)[7]
- Lo nunca visto (El Cansancio i MPC Management, 2023-actualitat)[8]
«La apoteosis necia»
modificaLa companyia El cansancio va començar en el món del teatre i de l'humor l'any 2004 amb el seu monòleg La apoteosis necia.[3] Era un text atrevit, que combinava humor intel·ligent i cançons escrites pel mateix Berto i acompanyades per un guitarrista (Marc Martínez, qui més tard seria substituït per Ivan Rodríguez.
Amb aquest monòleg, El cansancio va recórrer tot de pobles i teatres d'Espanya i va començar a recollir els fruits d'anys d'esforç i treball. Finalment, i després de set anys de gira per Espanya, en Berto, l'Iván i en Miquel (el director), van posar punt final a la representació d'aquest monòleg al Teatre Coliseum de Barcelona, en tres úniques funcions que van tenir lloc els dies 1,2 i 3 d'octubre del 2010. Aquestes tres úniques funcions van comptar amb convidats com José Corbacho; l'humorista Godoy; el guitarrista del programa "Buenafuente", Joan Eloi Vila; el grup The Pinker Tones; el primer guitarrista de la companyia, Marc Martínez; el follonero, Jordi Évole i un dels majors responsables de la consagració del Berto com un referent humorístic a nivell estatal, l'Andreu Buenafuente.
Ràdio
modifica- La taverna del llop, col·laborador amb la secció El crític total (2002, Ràdio 4)
- Ultimàtum a la Terra (2003, Ràdio 4)
- Una mala tarda la té qualsevol (2004, Ràdio 4)
- L'incident Kàplan (2005, Ràdio 4)
- Ramón (2005, per a Internet)
- El ombligo de la luna, col·laborador amb la secció Cuarto Menguante (2006, RNE 1)
- El matí i la mare que el va parir, col·laborador (2007, Ràdio Flaixbac)
- Nadie Sabe Nada (2015, Cadena Ser)
Televisió
modifica- El gran què (2007, TV3)
- Que no surti d'aquí, monologuista (2007, 8tv)
- Buenafuente (2007, LaSexta)
- Terrat Pack (2009, LaSexta)
- El programa de Berto (2009, LaSexta)
- Divendres (2009, TV3)
- En el aire (2013, LaSexta)
- Late Motiv (2016, #0[9])
- Ovejas eléctricas (2024-avui, La 2)
Cinema
modifica- Curtmetratge "Hostiable"
- Curtmetratge "Sótano", de Jon Cortegoso (2008)
- Spanish Movie de Javier Ruiz Calderas (2009)
- Ocho Apellidos Catalanes d'Emilio Martínez-Lázaro (2015)
- Anacleto: Agent secret (2015)
Sèries
modifica- Zombis (2009-2011, TNT).
- Con el culo al aire (2014, Antena 3).
- Dos salaos en modo random (2016, Venga Monjas).
- Mira lo que has hecho (2018-2020, Movistar+).
- El otro lado (2023, Movistar+).[10]
Llibres
modifica- Cero estrellas (2008). Amb Xavi Tribó. Edicions El Bronce. ISBN 84-8453-183-X
- Zero estrelles (2008). Amb Xavi Tribó. Angle Editorial. ISBN 978-84-96970-38-0
- Col·laboració a Practicar sexo es fácil (si sabes cómo) (2012). D'Oriol Jara, Roger Rubio i Rafel Barceló. El Terrat. Editorial Planeta.
- Padre, el último mono (2012). Amb Oriol Jara, Roger Rubio i Rafel Barceló. Editorial Planeta. ISBN 9788408003953
- Pròleg de Todas las chicas besan con los ojos cerrados (2012). D'Enric Pardo. ISBN 9788439726371
- Pròleg de Soy tu príncipe azul pero eres daltónica (2014). De Paco Caballero. ISBN 9788494080173
- En ocasiones veo pelis. el llibro de MovieBerto (2015). Amb Rafel Barceló. Pròleg de Javier Ruiz Caldera. Editorial Planeta. ISBN 9788408139430
Internet
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Diari, Catalunya. «Descobreix-ho tot sobre la vida del català Berto Romero, enamorat fa anys i amb 3 fills», 19-02-2019. [Consulta: 6 novembre 2019].
- ↑ Coctelera, La. «Descubre todo sobre la vida de Berto Romero, enamorado desde hace años y con 3 hijos» (en castellà). [Consulta: 18 febrer 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Miguel Company, Berto Romero y Rafael Barceló nos abren "la persiana" en El Cansancio» (en castellà). Cadena SER, 27-07-2004. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ punt, el. «Berto s'independitza i aquesta nit estrena programa a La Sexta - 15 març 2009». [Consulta: 28 novembre 2019].
- ↑ «Berto termina su fugaz aventura en solitario en el horario estelar». Vertele.com. Arxivat de l'original el 1 d'abril de 2009. [Consulta: 1r abril 2009].
- ↑ Diario ADN. «Berto Romero parodia a los críticos en 'Cero estrellas'». Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2008. [Consulta: 22 abril 2008].
- ↑ «Berto Romero - Mucha Tontería - Barts». Teatre Barcleona. Arxivat de l'original el 24 novembre 2020. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑
- ↑ «El consultorio de Berto». [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ MPC. «Berto Romero prepara 'El otro lado', su nueva serie» (en castellà), 18-11-2022. [Consulta: 18 agost 2023].
Enllaços externs
modifica- Blog de Berto
- Pàgina web de "El Cansancio"
- Pàgina d'artista [1]