Bertrada de Montfort
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Bertrada de Montfort (v 1070 - Abadia de Fontevrault 1117), reina consort de França (1092-1108).
Nom original | (fr) Bertrade de Montfort |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1070 |
Mort | 14 febrer 1117 (Gregorià) (46/47 anys) abadia de Fontevrault (França) |
Sepultura | Prieuré de Haute-Bruyère (en) |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Comtessa Reina |
Família | Casa de Montfort |
Cònjuge | Felip I de França (1092–) Folc IV el Tauró (1089 (Gregorià)–) |
Fills | Folc V d'Anjou () Folc IV el Tauró Felip de Mantes () Felip I de França Fleury de France () Felip I de França Cecília de França () Felip I de França |
Pares | Simon Ier de Montfort i Agnes, Countess of Evreux |
Germans | Isabel of Montfort Amaury II de Montfort Simon II de Montfort Amaury III de Montfort Richard de Montfort Guilliaume de Montfort |
Orígens familiars
modificaFilla de Simó I de Montfort i la seva segona esposa, la comtessa Agnès d'Evreux.
Núpcies i descendents
modificaEl 1089 es casà amb el comte Folc IV d'Anjou. D'aquesta unió nasqué:
- l'infant Folc V d'Anjou (1092-v 1142), comte d'Anjou i rei de Jerusalem
El 1092 Bertrada abandonà el seu marit i es casà amb el rei Felip I de França el 15 de maig d'aquell any. D'aquesta unió nasqueren:
- el príncep Felip de França (1093- v 1123), comte de Mantes
- el príncep Florià de França (v 1093- d 1118, senyor de Nagis
- la princesa Eustàquia de França
- la princesa Cecília de França (1097- d 1145), casada el 1106 amb Tancred d'Antioquia i el 1115 amb Ponç de Trípoli
Aquest nou casament es dugué a terme amb els dos esposos dels contraents encara vius, per la qual cosa primerament el bisbe de Lió el 1094, i l'any següent el Papa Urbà II dictaren una ordre d'excomunió pel rei francès. L'enamorament fou tan gran que tots els intents de Felip I d'abandonar Bertrada foren en va.
Bertrada estava ansiosa que el seu fill gran Felip succeís al seu pare Felip I, en comptes de l'hereu legal Lluís de França. És per això que demanà ajuda a Enric I d'Anglaterra per tal que aquest segrestés l'infant francès. Sense que aquest actués sembla que Bertrada intentà posar fi a la vida de l'infant Lluís en diverses ocasions més, sense que ho aconseguís.
A la mort del rei Felip I el 1108 Bertrada es retirà a la vida contemplativa a l'abadia de Fontevrault on morí el 14 de febrer de 1117.