Ponç de Trípoli

Ponç de Tolosa o Ponç de Trípoli (vers 10961137) fou comte de Trípoli de la casa roergata de Tolosa, del 1112 a 1137. Era fill de Bertran I de Tolosa (a vegades Bertran II de Tolosa) més conegut com a Bertran I de Sant Gèli, i d'Elena de Borgonya.

Infotaula de personaPonç de Trípoli
POns.jpg
modifica
Biografia
Naixement1096 (Gregorià) modifica
Mort25 març 1137 (Gregorià) modifica (40/41 anys)
Causa de mortMort en combat modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolComte modifica
FamíliaCasa de Tolosa modifica
CònjugeCecile of France (en) Tradueix (1112 (Gregorià)–1137 (Gregorià)) modifica
FillsRamon II de Trípoli modifica
ParesBertran de Sant Gèli modificaHelie of Burgundy (en) Tradueix modifica
GermansGuy II of Ponthieu (en) Tradueix i Joan I d'Alençon modifica

BiografiaModifica

Fou nomenat comte a l'edat de 15 anys, a la mort del seu pare, i la successió no va plantejar problemes. Per apaivagar-se la rivalitat amb Antioquia, la seva educació militar fou confiada a Tancred de Galilea, i després es casà amb la seva vídua Cecília de França.[1][2] La seva esposa aportà al matrimoni dos castells: Rugia i Arcekar, i el sogre li transferí en el seu testament el Crac dels Cavallers.[3]

El 1113 Ponç participà amb Roger de Salern en la campanya militar contra l'atabeg de Mossul[4] i el 1115 acompanyant-lo de camí a Apamea participà en la batalla de Sarmin.[5]

El 1118, a la mort del rei Balduí I de Jerusalem, es va reconèixer vassall del seu successor, el rei Balduí II de Jerusalem, a condició que Balduí II anés al seu castell i el rei s'avingué.[6] L'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè va morir el mateix any i els francs van haver de fer front a un Islam que s'organitzava i intentava unificar-se, sota la direcció de Zengi, atabeg de Mossul i d'Alep. Aquest últim intentava dominar el califat, situat a Bagdad, abans d'unificar la Síria musulmana i d'atacar els croats, cosa que va donar un respir a aquests últims.

Una guerra de desgast s'instal·là fins al 1135, data en què Zengi va passar a l'ofensiva contra Antioquia. La primera derrota fou el 1119 quan, Roger de Salern no esperà a la seva arribada en l'anomenat Ager Sanguinis.[7] La següent gran derrota fou el 1125 en la batalla d'Azaz, després del qual s'acordà una treva.[8] A començaments del 1126 Ponç demanà suport a Balduí II per muntar setge a Rafanea.[9]

El 1132, Alícia, princesa d’Antioquia entrà en rebel·lió contra el regent Folc V d'Anjou i Ponç decidí secundar-la.[10] Establí el seu quarter general a prop de Castell Roig, on fou derrotat per Folc i després van fer les paus.[11]Aquell any els turcmans atacaren Montferrand i Ponç hagué de demanar suport a Folc, però no va poder evitar que capturessin el seu fill Ramon.[12]

Zengi va reconquerir un gran nombre de ciutats del principat i després va envair el Comtat de Trípoli. Ponç l'esperava a Mont Pelegrí. La batalla es va lliurar el març del 1137 i va quedar indecisa fins que Ponç fou fet presoner per homes de Zengi que havien penetrat a la seva tenda de campanya. Lliurat a l'atabeg, fou immediatament executat.[13]

Matrimoni i fillsModifica

Es va casar a Trípoli el 1115 amb Cecília de França († després del 1145), vídua de Tancred d'Hauteville, príncep d'Antioquia, filla de Felip I de França, rei de França i de Bertrada de Montfort. D'aquest matrimoni van néixer:

ReferènciesModifica

  1. Grousset, 1981, p. 198.
  2. Richard, 2010, p. 96.
  3. Richard, 2010, p. 100.
  4. Setton, 1969, p. 402.
  5. Setton, 1969, p. 450.
  6. Setton, 1969, p. 417.
  7. Richard, 2010, p. 149.
  8. Setton, 1969, p. 425.
  9. Setton, 1969, p. 426.
  10. Richard, 2010, p. 162.
  11. Setton, 1969, p. 433.
  12. Richard, 2010, p. 161.
  13. Setton, 1969, p. 437.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ponç de Trípoli
  • Grousset, René. L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient. París: Payot, col. «Bibliothèque historique», 1981. ISBN 2-228-12530-X. )
  • Déjean, Jean-Luc. Les comtes de Toulouse (1050-1250). Fayard, 1971. 
  • «Els comtes de Trípoli». Foundation for Medieval Genealogy.
  • Richard, Jean. Histoire des Croisades. París: Pluriel, 2010. 
  • Setton, Keneth. A History of the Crusades, volume I.. Madison: The University of Wisconsin Press, 1969.