Beyrouth ma ville
Beyrouth ma ville és un documental libanès dirigit per Jocelyne Saab el 1982, al Líban, durant el setge de Beirut Occidental per part de l'Exèrcit israelià.[1]
Beyrouth, Ma Ville  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jocelyne Saab |
| Producció | Jocelyne Saab |
| Música | Siegfried Kessler |
| Fotografia | Hassan Naamani |
| Muntatge | Philippe Gosselet |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Líban |
| Estrena | 1982 |
| Durada | 38 min |
| Idioma original | francès àrab |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
     | |
Sinopsi modifica
El 1982, la casa familiar de Jocelyne Saab, de 150 anys, fou cremada.[2] En tàndem amb el dramaturg libanès Roger Assaf, decideix viatjar per la seva ciutat assetjada pels israelians i informar sobre la situació a Beirut, la marxa dels palestins i la incomprensió dels civils que pateixen la guerra.[3]
Sobre la pel·lícula modifica
Jocelyne Saab considerava Beyrouth ma ville com “la més important de les [seves] pel·lícules”.[4] Aquest és l'últim documental d'una trilogia dedicada a aquesta ciutat durant la guerra del Líban, després de Beyrouth, jamais plus sortit el 1976) i Lettres de Beyrouth sortit el 1979[5][6][7] Va decidir quedar-se a Beirut durant el setge, quan la majoria intentava abandonar el país. Jocelyne Saab va posar al capdavant del seu compromís un “interès pels que segueixen vius, pels que lluiten”.[8][9]
Cita de Jocelyne modifica
| « | Ens vam arriscar la vida cada dia durant el setge de Beirut, ja que la ciutat era bombardejada constantment. Era estrany, però aquest risc de mort des del cel era gairebé una cosa abstracta per a nosaltres. De fet, llavors ho vam veure com un perill que cal afrontar. Els infants famèlics (i discapacitats) que vaig filmar eren com imatges de la mort que s'acostava a nosaltres, jo. Al mateix temps, capturar aquesta imatge era com matar o domesticar la mort per a mi. Fer-ne una imatge de testimoni, salvar-me de la meva pròpia mort. A més, sabia que amb la meva feina com a reporter de guerra em podien matar. Tanmateix, quan estava filmant i tenia l'ull amagat per la càmera, sempre vaig pensar que era invencible.[8] | » |
Referències modifica
- ↑ «Œuvre de Jocelyne Saab» (en anglès). جمعية أصدقاء جوسلين صعب -Association des amis de Jocelyne Saab - Jocelyne Saab's Friends Association, 29-01-2019. [Consulta: 24 agost 2019].
- ↑ Laure Stephan «Mort de Jocelyne Saab, une pionnière du cinéma libanais». Le Monde, 10-01-2019.
- ↑ «Beyrouth, ma ville de Jocelyne Saab - (1982) - Documentaire» (en francès). Télérama. [Consulta: 4 novembre 2019].
- ↑ «#OlivierHadouchi Conversations avec la cinéaste Jocelyne Saab / Several conversations with filmmaker Jocelyn Saab - WWW.CRITICALSECRET.NET — - - —». www.criticalsecret.net. [Consulta: 30 agost 2019].
- ↑ Mathilde Rouxel «Jocelyne Saab, pour une cartographie engagée du Liban». Hors-Champs, juillet / août 2017. Arxivat de l'original el 2020-07-15 [Consulta: 10 gener 2023].
- ↑ «Décès de Jocelyne Saab, réalisatrice libanaise pionnière au Proche-Orient». Le Point, 08-01-2019.
- ↑ Clémentine Mercier «Photo / Jocelyne Saab, la guerre durant». Libération, 18-01-2019.
- ↑ 8,0 8,1 Mathilde Rouxel «Cinéma de patrimoine et de mémoire: Jocelyne Saab, quarante ans d'images de Beyrouth (1975-2016)». Presses de l’Université Saint-Esprit de Kaslik, 2017, p.309-317.
- ↑ Mathilde Rouxel «Figurer la guerre civile libanaise : le cinéma de Jocelyne Saab (1975-1990)». Débordements,, avril 2016.