Biagio Marini
Biagio Marini (Brèscia, 5 de febrer de 1594 - Venècia, 20 de març de 1663) fou un compositor italià del Barroc primerenc.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 febrer 1594  Brescia (Itàlia) |
| Mort | 17 novembre 1663 (69 anys) Venècia (Itàlia) |
| Mestre de capella de la cort | |
| 1623 – 1649 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Neuburg an der Donau Milà |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música barroca |
| Instrument | Violí |
     
| |
En la seva vila natal estudià música sota la tutela del seu oncle, el també compositor Giacinto Bondioli. Després fou mestre de capella de la catedral de Vicenza, i el 1620 ocupà el mateix càrrec en la seva vila nadiua, passant després a Alemanya al servei del comte palatí Wolfgang Guillem I, el qual li donà títols de noblesa i el nomenà conseller seu. De retorn a Itàlia, fou músic del duc de Parma Ranuccio II.
Aquest compositor fou un dels primers que va compondre música de cambra, també es distingí com a violinista, i va compondre:
- Arie, madrigali e corrente a 1, 2 3 voci (Venècia, 1620)
- L'ordine quarto delle musiche (Venècia, 1622)
- Salmi a cinquè voci, Le lagrime d'Erminia, òpera (Parma, 1623)
- Musiche da càmera a 2, 3 e 4 voci (Parma, 1623)
- Miserere a 2, 3 e 4 voci e violini (Parma, 1623)
- Composixione varie, Madrigali e simfonie, Arie e musiche, Lagrime de Davide sparce nel Miserere, Sonata de chiesa e da càmera, Sonate, canzoni, passamessi, balletti, etc.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 33, pàg. 202’’ (ISBN 84-239-4533-2)