Ranuccio II de Parma

Ranuccio II de Parma o Ranuccio II Farnese ( Casalmaggiore, Venècia 1630 - Parma, Ducat de Parma 1694 ) fou el 6è Duc de Parma entre 1646 i 1694.

Infotaula de personaRanuccio II de Parma
Jacob Denys - Portrait of Ranuccio II.jpg
modifica
Biografia
Naixement17 setembre 1630 modifica
Parma (Itàlia) modifica
Mort11 desembre 1694 modifica (64 anys)
Parma (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentSanctuary of Santa Maria della Steccata (en) Tradueix modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióAristòcrata modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaFarnese modifica
CònjugeMargarida Violant de Savoia
Isabel d'Este
Maria d'Este modifica
FillsMargarida Maria Farnese
Odoard II Farnese
Francesc I de Parma
Antoni I de Parma modifica
ParesOdoard I de Parma modificaMargarida de Mèdici modifica
GermansAlexandre Farnese i Caterina Farnese (en) Tradueix modifica
Signatura
Signature of Ranuccio II Farnese, Duke of Parma.png modifica

Armoiries Parme 1592.svg modifica
Il Tempo mostra il ritratto di Ranuccio II alle figure allegoriche di Parma, Piacenza e Castro, obra de Frans Denys.

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 17 de setembre de 1630 a la població de Casalmaggiore, situada en aquells moments a la República de Venècia i que avui en dia forma part de la província de Cremona sent el fill primogènit del duc Odoard I de Parma i Margarida de Mèdici. Fou nét per línia paterna de Ranuccio I de Parma i la seva esposa Margarida Aldobrandini, i per línia materna de Cosme II de Mèdici i Maria Magdalena d'Àustria i fou germà del governador Alexandre Farnese.

Morí l'11 de desembre de 1694 a la ciutat de Parma.

Duc de ParmaModifica

A la mort del seu pare, ocorreguda el setembre de 1646, fou nomenat duc de Parma, si bé durant els dos primers anys del seu regant tingué la regència de la seva mare i del seu oncle Francesc Maria Farnese. Durant el seu mandat el ducat es va veure involucrat en les anomenades Guerres de Castro al voltant del feu de Castro, el qual era pretés per la família del papa Urbà VIII. El 1649 el successor d'Urbà, Innocenci X, acusà Ranuccio II d'haver manat assassinar el cardenal Cristoforo Giarda, el qual havia estat nomenat bisbe de la ciutat, per la qual cosa aquest feu fou assetjat per les tropes papals durant dos mesos.

En finalitzar el seu mandat, que durà 48 anys, hagué de sofrí la presència de les tropes imperials al ducat, tropes que es trobaven en lluita amb el duc Víctor Amadeu II de Savoia i el Regne de França.

Núpcies i descendentsModifica

 
Estàtua en honor a Ranuccio II a la ciutat de Piacenza realitzada per Francesco Mochi.

Es casà, en primeres núpcies, el 29 d'abril de 1660 a la ciutat de Torí amb Margarida Violant de Savoia, filla de Víctor Amadeu I de Savoia i Maria Cristina de França. D'aquesta unió nasqueren:


Després de la mort de la seva primera esposa en el part del seu últim fill, es casà el 18 de febrer de 1664 a la ciutat de Mòdena amb Isabel d'Este, filla de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. D'aquesta unió nasqueren:


Es casà, en tereceres núpcies, l'1 d'octubre de 1668 amb Maria d'Este, germana de la seva anterior esposa. D'aquesta unió nasqueren:



Precedit per:
Odoard I de Parma
Duc de Parma
 
regència de M. de Mèdici
i F. Farnese (1646-1648)

16461694
Succeït per:
Francesc I de Parma