Cristina de Suècia
Cristina (en suec Kristina, 8 de desembre del 1626 - 19 d'abril del 1689), més tard coneguda com a Cristina Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654. Era l'única filla legítima supervivent del rei Gustau II Adolf i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la Batalla de Lützen durant la Guerra dels Trenta Anys.[1]
 | |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement |
7 desembre 1626 palau reial d'Estocolm | ||
| Mort |
9 abril 1689 (62 anys) Roma | ||
| Lloc d'enterrament |
basílica de Sant Pere del Vaticà Grutes vaticanes | ||
6 novembre 1632 – 6 juny 1654 | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Aforisme i política | ||
| Ocupació | Col·leccionista d'art, monarca, pintora i escriptora | ||
| Influències | |||
| Altres | |||
| Títol | Reina | ||
| Família | Dinastia Vasa | ||
| Pares |
Gustau II Adolf, Maria Eleonora of Brandenburg  | ||
| Germans | Gustav Gustavson | ||
|
| |||
 | |||
|
| |||
 | |||
Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.[2] Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles X de Suècia. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Alexandra.
A l'edat de 28 anys, Cristina, la Minerva del Nord, es va traslladar a Roma.[5] El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".[6] Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.
Va ser convidada per cinc papes consecutius;[7] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.[8]
ReferènciesModifica
- ↑ «Cristina I de Suècia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tangran, Alexander “Women in World History-Christina of Sweden (1626-1689)” A Biographical Encyclopedia. Ed. Anne Commire. Vol.3. Detroit: Yorkin Publications, 2000. p. 722-729.
- ↑ The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay.
- ↑ A. Tangran, “Women in World History” (Yorkin Publications 2000), p. 722-729 Script from Clark.edu by Anita L. Fisher
- ↑ Script from Clark.edu by Anita L. Fisher
- ↑ The History of Loot and Stolen Art: from Antiquity until the Present Day By Ivan Lindsay
- ↑ The Vatican's Women: Female Influence at the Holy See By Paul Hofmann
- ↑ Joachim Grage (Göttingen) "Entblösungen. Das zweifelhafte Geschlecht Christinas von Schweden in der Biographik" In: Frauenbiographik: Lebensbeschreibungen und Porträts herausgegeben von Christian von Zimmermann, Nina von Zimmermann
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristina de Suècia |