Cristina de Suècia

Cristina de Suècia Cristina de Suècia (suec: Kristina av Sverige) (Estocolm i Tre Kronor Castle, 7 de desembre de 1626 - Roma, 9 d'abril de 1689), més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654. Era l'única filla legítima supervivent del rei Gustau II i la seva muller Maria Elionor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare el 1632 a la Batalla de Lützen durant la Guerra dels Trenta Anys.[1]

Infotaula de personaCristina de Suècia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Kristina av Sverige Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1626 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1689 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGrutes vaticanes
basílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Suècia
6 novembre 1632 – 6 juny 1654
← Gustau II AdolfCarles X Gustau de Suècia → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica, luteranisme i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAforisme i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócol·leccionista d'art, escriptora, pintora, monarca, filòsofa Modifica el valor a Wikidata
Influències
Enaltiment
Altres
TítolQueen of Sweden (en) Tradueix
Princess of Sweden (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Vasa Modifica el valor a Wikidata
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
ParesGustau II Adolf Modifica el valor a Wikidata  i Maria Elionor de Brandeburg Modifica el valor a Wikidata
GermansGustav Gustavson Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7726220 Modifica el valor a Wikidata

Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.[2] Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Maria Alexandra.

A l'edat de 28 anys, Cristina, la Minerva del Nord, es va traslladar a Roma,[5] enduent-se una part substancial de les col·leccions de Rodolf II que els suecs van saquejar quan el 1648 van prendre la ciutat de Praga.[6] El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".[7] Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.

A Roma fou mecenes d'artistes,i al llarg de la seva vida mantingué un interés per l'art, fins al punt de construir una import col·lecció d'art pròpia. Va ser convidada per cinc papes consecutius;[8] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.[9]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica


  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Cristina de Suècia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristina de Suècia