Cristina de Suècia

Cristina (en suec Kristina, 8 de desembre del 1626 - 19 d'abril del 1689), més tard coneguda com a Cristina Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654. Era l'única filla legítima supervivent del rei Gustau II Adolf i la seva muller Maria Leonor de Brandenburg. A l'edat de sis anys, va accedir al tron de Suècia després de la mort del seu pare a la Batalla de Lützen durant la Guerra dels Trenta Anys.[1]

Infotaula de personaCristina de Suècia
Swedish queen Drottning Kristina portrait by Sébastien Bourdon stor.jpg
Biografia
Naixement7 desembre 1626
palau reial d'Estocolm (Suècia)
Mort9 abril 1689 (62 anys)
Roma
Lloc d'enterramentbasílica de Sant Pere del Vaticà
Grutes vaticanes
  Monarca de Suècia 

6 novembre 1632 – 6 juny 1654
← Gustau II AdolfCarles X Gustau de Suècia →
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
Camp de treballAforisme i política
OcupacióCol·leccionista d'art, monarca, pintora i escriptora
Influències
Enaltiment
Altres
TítolReina
FamíliaDinastia Vasa
ParesGustau II AdolfMaria Eleonora of Brandenburg (en) Tradueix
GermansGustav Gustavson

Escut d'armes Cristina de Suècia

Find a Grave: 7726220
Modifica les dades a Wikidata

Cristina és recordada com una de les dones més educades de la seva època.[2] Era aficionada als llibres, manuscrits, pintures i escultures. Amb el seu interès per la religió, la filosofia, les matemàtiques i l'alquímia, va atraure molts científics a Estocolm, amb ganes de convertir la ciutat en l'"Atenes del Nord". Era intel·ligent, voluble i canviant; va rebutjar el paper sexual d'una dona; així va causar un escàndol quan va decidir no casar-se,[3] i el 1654, quan va abdicar del seu tron a favor del seu cosí Carles X de Suècia. Va canviar el seu nom de Cristina Augusta Wasa[4] quan es va convertir al catolicisme romà, adoptant el nom Cristina Alexandra.

A l'edat de 28 anys, Cristina, la Minerva del Nord, es va traslladar a Roma.[5] El papa descriu Cristina com "una reina sense regne, una cristiana sense fe, i una dona sense vergonya".[6] Malgrat tot això, es va convertir en una líder de la vida teatral i musical, i protegí molts artistes, compositors i músics barrocs.

Va ser convidada per cinc papes consecutius;[7] fou un símbol de la Contrareforma, i és una de les poques dones enterrades a la basílica de Sant Pere. Pel seu estil de vida, vestimenta masculina i el comportament poc convencional, ha estat inclosa en incomptables novel·les, obres de teatre, òpera i cinema. En totes les biografies sobre Cristina, el seu gènere i la identitat cultural són molt importants.[8]

ReferènciesModifica


  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Cristina de Suècia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cristina de Suècia