Francesc I de Parma

Francesc Farnese o Francesc I de Parma (Parma, Ducat de Parma 1678 - Piacenza 1727) fou el 7è Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1694 i 1727.

Infotaula de personaFrancesc I de Parma
Anonym Herzog Francesco Farnese.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 maig 1678 Modifica el valor a Wikidata
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1727 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Piacenza (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Santa Maria de la Steccata Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFarnese Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDorotea Sofia del Palatinat-Neuburg Modifica el valor a Wikidata
ParesRanuccio II de Parma Modifica el valor a Wikidata i Maria d'Este Modifica el valor a Wikidata
GermansMargarida Maria Farnese, Antoni I de Parma i Odoard II Farnese Modifica el valor a Wikidata

Armoiries Parme 1592.svg Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Va néixer el 19 de maig de 1678 a la ciutat de Parma sent fill del duc Ranuccio II de Parma i la seva tercera esposa, Maria d'Este. Fou nét per línia paterna de Odoard I de Parma i Margarida de Mèdici, i per línia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese. Fou germà, per part de pare, d'Odoard II Farnese i del duc Antoni I de Parma.

Va morir el 26 de maig de 1727 a la ciutat de Piacenza.

Duc de ParmaModifica

A la mort del seu germà Odoard II Farnese, ocorreguda l'any 1693, va esdevenir hereu i duc de Parma a la mort del seu pare el desembre de l'any següent.

Durant la Guerra de Successió Espanyola Francesc va mantenir bones relacions amb les dues faccions rivals, amb la Dinastia Habsburg tenia una llarga relació d'aliances i la seva esposa Dorotea era germana de l'emperadriu consort de l'Imperi Romanogermànic. Així mateix va mantenir bones relacions amb la Dinastia Borbó pel casament de la seva neboda i fillastra Isabel Farnese amb el duc Felip d'Anjou, futur Felip V d'Espanya.

Gràcies a la seva diplomàcia va aconseguir sobreviure a la guerra, en constrast dels seus veïns Milà i Màntua, que van ser annexats per Àustria.

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar el 7 de setembre de 1696 amb Dorotea Sofia del Palatinat-Neuburg, filla de Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt, i vídua del seu germà Odoard II Farnese. D'aquest matrimoni no en nasqueren fills.

A la seva mort sense descendència, ocorreguda a la ciutat de Piacenza el 26 de febrer de 1727, fou succeït pel seu germà Antoni I de Parma.



Precedit per:
Ranuccio II de Parma
Duc de Parma
 

16941727
Succeït per:
Antoni I de Parma