Ducat de Parma

(S'ha redirigit des de: Duc de Parma)
Aquest article tracta sobre el territori de l'edat moderna i contemporània. Si cerqueu el ducat longobard, vegeu «Ducat longobard de Parma».

El Ducat de Parma i Piacenza, anomenat simplement Ducat de Parma, (en llatí: Ducatus Parmae et Placentiae; en italià: Ducato di Parma e Piacenza) fou una de les entitats polítiques que existí a la península italiana al llarg de més de tres-cents anys, des de l'any 1545 i fins a l'any 1860. Històricament estigué unit als ducats de Piacenza i Guastalla, rebent el nom de Ducat de Parma i Piacenza.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDucat de Parma

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 48′ 05″ N, 10° 19′ 41″ E / 44.801472°N,10.328°E / 44.801472; 10.328
CapitalParma Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialllatí
italià Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1545 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1859 Modifica el valor a Wikidata
SegüentProvíncies Unides de l'Itàlia Central Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia Modifica el valor a Wikidata
MonedaParman lira (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Orígens

modifica
 
El duc Alexandre I de Parma, que fou conegut com a governador dels Països Baixos amb el nom d'Alexandre de Farnesi

Històrica propietat de la Santa Seu dins del Ducat de Milà, l'any 1545 el papa Pau III, de la família dels Farnesi, decidí crear l'estat independent del Ducat de Parma cedint-ne la sobirania al seu fill primogènit, el duc Pere Lluís I de Parma.

Des de l'any 1545 el Ducat de Parma fou fronterer de la República de Gènova i dels Ducats de Savoia, Mòdena, Massa, Màntua i Milà. Al llarg dels anys, els diferents ducs de Parma foren capaços de mantenir la sobirania d'un territori cobejat per França, Espanya i els Estats Pontificis.

Domini Farnesi

modifica

Des de l'any 1545 i fins a l'any 1731, els ducats parmesans estigueren sota la sobirania de la família Farnesi i posteriorment, a través de la princesa Isabel de Farnesi, passaren al rei Carles III d'Espanya.

Domini espanyol

modifica

Després de quatre anys escassos sota el domini de l'infant Carles d'Espanya, en el marc de la Guerra de Successió de Polònia, el rei Felip V d'Espanya i l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, acordaren l'intercanvi de territoris entre el Ducat de Parma, que passaria al Sacre Imperi Romanogermànic, i el Regne de les Dues Sicílies pel tractat de Viena a Carles IV de les Dues Sicílies.[1] Per aquest tractat, Carles cedí els seus drets eventuals sobre el Gran Ducat de Toscana al príncep Francesc de Lorena, gendre de l'emperador.

Domini austríac

modifica
 
El duc Felip I de Parma

Així, l'any 1735 s'inicià un període de govern austríac sota la direcció, primer, de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, i, després, de la seva filla l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Malgrat tot, el govern austríac sobre el Ducat de Parma fou extremadament breu i l'any 1748 recaigué de nou sota la sobirania d'un infant d'Espanya, el príncep Felip d'Espanya, fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnesi, alhora germà de l'anterior duc borbònic, l'infant Carles de Parma.

Amb la cessió definitiva del Ducat de Parma, Piacenza i Guastalla a un infant espanyol de la Casa de Borbó, en virtut del Tractat d'Aquisgrà de 1748, s'inaugurà la Dinastia Borbó-Parma que encara avui subsisteix.

Aquesta dinastia dominaria el ducat des de l'any 1748 i fins a l'any 1802 i en una segona etapa des de l'any 1847 fins a l'any 1860.

Domini napoleònic

modifica

Al llarg de les Guerres Napoleòniques el territori fou ocupat per Napoleó Bonaparte el 1796, i el 1801, mitjançant la signatura del Tractat d'Aranjuez, fou annexionat a la Primera República Francesa[2] i dividit en tres districtes, el Ducat de Parma, el Ducat de Piacenza, dirigit per administració militar francesa, i el Ducat de Guastalla, vinculat a la germana de l'emperador Napoleó I de França, la princesa Paulina Bonaparte. El 1802 fou annexionat a la República Cisalpina, per passar posteriorment a formar part de la República napoleònica d'Itàlia el 1805. El 1808 fou annexionat al Primer Imperi Francès i passà a formar part del departament de Taro.

Amb la signatura del Congrés de Viena, la sobirania dels Ducats no es traspassà de nou als Borbó-Parma, col·laboradors del règim napoleònic, sinó a l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I d'Àustria i de la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, i esposa de l'emperador Napoleó I de França. Maria Lluïsa rebria els ducats de Parma per obra de la nova política europea decidida al Congrés de Viena i exerciria la sobirania fins a la seva mort l'any 1847. A canvi, els Borbó-Parma reberen la sobirania sobre el petit Ducat de Lucca.

Domini dels Borbó-Parma

modifica
 
Carles III de Parma, penúltim duc sobirà de Parma.

Acords entre l'arxiduquessa i la família dels Borbó-Parma signats l'any 1817 establien que els ducats de Parma rebertirien a la família Parma a la mort de l'arxiduquessa i que el Ducat de Lucca s'integraria al Gran Ducat de Toscana en el moment de recuperació dels ducats per part dels Borbó-Parma.

Aquest acord que establia la sobirania vitalícia però no hereditària de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria es modificà l'any 1844 quan un nou acord establí la separació del Ducat de Guastalla dels altres dos ducats, ja que a la mort de l'arxiduquessa aquest ducat passaria als dominis de la família dels Este, governants del Ducat de Mòdena.

El dia 17 de desembre de l'any 1847 l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria moria a Parma a l'edat de 56 anys. Els Borbó-Parma recuperaren després de 45 anys la sobirania sobre els històrics territoris de la Itàlia septentrional.

Malgrat tot, l'any 1860, després d'una ràpida incursió militar i de la celebració d'un referèndum, els antics territoris que des de l'any 1545 formaren els ducats dels Farnesi foren units al Regne de Sardenya-Piemont dels Savoia i posteriorment, al Regne d'Itàlia.

Actualment forma part de la regió italiana de l'Emília-Romanya amb capital a Bolonya.

Llista de ducs de Parma

modifica

Dinastia dels Farnesi

modifica

Dinastia dels Borbó-Parma

modifica
 
El primer duc Borbó de Parma, el rei Carles III d'Espanya.

Dinastia dels Habsburg

modifica

Dinastia dels Borbó-Parma

modifica

Governs napoleònics

modifica

Dinastia dels Habsburg

modifica

Dinastia dels Borbó-Parma

modifica

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Parma