Biaix de gènere

parcialitat sobre una persona o col·lectiu a causa del seu gènere

El biaix de gènere és la manca d’igualtat de representació de persones de distints gèneres en una realitat social o en àmbits com ara l’ús de recursos naturals i culturals, l’educació, la política, el món laboral, la recerca, l’art i la religió.[1] Es defineix com una inclinació esbiaixada vers una persona o col·lectiu basada en el seu gènere. Aquest biaix es pot fer efectiu com una predisposició, parcialitat, prejudici o predilecció a l'hora de seleccionar, representar o prendre decisions vers una persona o col·lectiu.[2] S'entén com un plantejament erroni de la igualtat entre persones, que pot generar una conducta desigual i discriminatòria, com per exemple l'educació mixta o la cultura de la violació.[3][4] El gènere no es refereix estrictament al sexe biològic —de naixement— sinó a la construcció social de la identitat de gènere d'una persona o col·lectiu, incloent-hi doncs una gradació no binària entre home, dona o transgènere.[2]

Els biaixos de gènere poden fer-se evidents en els processos de socialització tant durant la infància com ja en la vida adulta, i en el moment d'adopció de rols en entorns laborals o familiars.[5] En l'àmbit laboral, per exemple, el biaix de gènere es pot definir com aquell tracte desigual en oportunitats d'ocupació (com la promoció, la remuneració, beneficis i privilegis) a causa de actituds basades en el gènere d'un empleat o grup d'empleats.[6]

És una realitat que afecta gran part de l'esfera social, incloent-hi la producció científica,[7][8][9] l'urbanisme,[10] el transport,[11] clima,[12] economia[13] o religió.[14] Quant a la literatura, el biaix de gènere és molt acusat en els repertoris canònics per la nul·la o poca representació d’autores, per exemple.[1]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
  2. 2,0 2,1 «Gender bias exists because of the social construction and language of gender itself; recognize it and try to avoid it when speaking» (en anglès). Boundless, 20-09-2016. Arxivat de l'original el 2017-02-02 [Consulta: 28 gener 2017]. Arxivat 2017-02-02 a Wayback Machine.
  3. Artazcoz Lazcano, Lucía. «La salut des de la sensibilitat de gènere». Institut Català de les Dones, 2005.
  4. «Institut d'Estudis Catalans - Diec2». [Consulta: 28 gener 2017].
  5. Verge, Tània; Tormos, Raül. «La persistència de les diferències de gènere en les actituds polítiques» ( PDF). Centre d'Estudis d'Opinió, juliol 2010. Arxivat de l'original el 2011-09-14. [Consulta: 28 gener 2017].
  6. «gender bias». TheFreeDictionary.com.
  7. Dale, Henrietta. «Gender Bias Learning Project» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 28 gener 2017].
  8. GenPORT. «gender bias» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2017].
  9. V. Valian, «Why so slow? The advancement of women», Cambridge, Massachusetts : MIT Press (1998)
  10. «Why Cities and Gender ?» (en anglès). genderste, 2016. Arxivat de l'original el 2017-02-28. [Consulta: 28 gener 2017].
  11. «Why Gender in Transportation?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-11-22. [Consulta: 28 gener 2017].
  12. «Why Energy, Climate and Gender?» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-06-09. [Consulta: 28 gener 2017].
  13. «Arrenca avui el seminari feminista «Economia i Gènere» de la CUP». Diari de Girona.
  14. «Religions, en clau de gènere». Catalunya Religió, 13-07-2016.