Biancamaria Frabotta
Biancamaria Frabotta (Roma, 11 de juny de 1946) és una poeta, crítica literària, periodista, docent universitària italiana.[1][2][3] Intel·lectual total dedicada a les causes civils i a la lluita política, ha estat activista del moviment feminista als anys setanta i ha militat en el PdUP.[4][5]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 juny 1946 Roma |
| Mort | 2 maig 2022 (75 anys) Roma |
| Residència | Roma |
| Formació | Universitat de Roma La Sapienza |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura italiana |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | periodista, escriptora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Roma La Sapienza |
| Interessada en | Carlo Cattaneo |
| Professors | Walter Binni |
| Premis | |
| |
| |
Biografia
modificaBiancamaria Frabotta va néixer a Roma, on viu. Ha ensenyat Literatura italiana moderna i contemporània a la Universitat de Roma La Sapienza fins al 2016.
Obra literària
modificaPoeta, autora també de narrativa i textos teatrals, ha publicat igualment molt estudis i assajos.
El conjunt de la seva poesia, que s'ha anat editant des de 1976, ha estat aplegat el 2018 en el volum Tutte le poesie 1971-2017.[6]
Entre els seus assajos i estudis literaris hi ha l'antologia Donne in poesia (Roma, Savelli, 1976), que conté una investigació sobre l'especificitat del llenguatge poètic femení, i Letteratura al femminile (Bari, De Donado, 1980), que investiga les traces de la dona també en la literatura masculina; també Giorgio Caproni, el poeta del disincanto (Roma, Taller edicions, 1993) i L'estrema volontà (Roma, Giulio Perrone Editor, 2010).[7]
Com a col·laboradora de revistes, ha estat redactora al diari Il manifesto, editora d'Orsa Minore (1981-83) i Poesia (de 1989 a 1991) i col·laboradora a Alfabeta, l’Espresso, L'Indice dei libri del mese i l'Almanacco dello Specchio.[5][2]
Ha recollit estudis i intervencions al voltant del feminisme en dos volumsː Femminismo e lotta di classe in Italia (1970-1973) i La política del feminisme.
Reconeixements
modifica- 1989: Premi Tropea per Velocità di fuga
- 1995: Premi Montale per La viandanza
- 2003: Premi Lerici Pea i Premi Dessì per La pianta del pane
- 2012: Premi «Città di Penne - Fondazione Piazzolla» per Da mani mortali
- 2013: Nomenament com a membre honorària de la Societat Italiana de Literatura
- 2015: Premi «L’olio della poesia»
- 2016: Premi «Città di Fiumicino», Premi «Alessandro Tassoni» i Premi «Don Luigi Liegro» a la seva carrera
- 2016ː Convidada en el 24è Festival de Poesia de Rosario (Argentina) i al 26è de Medellín.[8][9]
- 2018: Premi de Poesia Città di Legnano - Giuseppe Tirinnanzi
Obra publicada
modificaPoesia
modifica- Affeminata, Nota crítica d'Antonio Porta, Rivalba, Geiger, 1976
- Il rumore bianco, Pròleg d'Antonio Porta, Milà, Feltrinelli, 1982
- Appunti di volo e altre poesie, Roma, La Cometa, 1985
- Controcanto al chiuso, Roma, Rossi & Spera, 1991
- La viandanza, Milà, Mondadori, 1995 (Premi Montale)
- Terra contigua, Roma, Empirìa, 1999
- La pianta del pane, Milà, Mondadori, 2003
- Gli eterni lavori, Pròleg de Giorgio Patrizi, Genova, San Marco dei Giustiniani, 2005
- I nuovi climi, Pròleg de Maurizio Cucchi, Brunello, Stampa, 2007
- Da mani mortali, Milà, Mondadori, 2012
- Per il giusto verso, Lecce, Manni, 2015
- Risatelle, amb Brunello Tirozzi, Roma, Empirìa, 2016
- La materia prima, 2018 (llibre inèdit inclòs a Tutte le poesie 1971-2017)
- Tutte le poesie 1971-2017, Epíleg de Roberto Deidier, Nota biobibliografica de Carmelo Princiotta, Milano, Mondadori, 2018
- Passaggio a mezzogiorno, amb Maria Grazia Calandrone, Marco Caporali, Giorgio Ghiotti, Gabriele Galloni, Ivonne Mussoni, Simone Zafferani, Mario De Santis, Sacha Piersanti, Brunello Tirozzi, Davide Toffoli, Acquaviva Picena, La Collana Isola, 2018
Narrativa
modifica- Velocità di fuga, Trento, Reverdito, 1989 (Premi Tropea 1989)
- Quartetto per masse e voce sola, Roma, Donzelli, 2009
Teatre
modifica- Trittico dell'obbedienza, Palerm, Sellerio, 1996
Llibres d'art
modifica- Tensioni, diàleg escènic amb 12 dibuixos en color de Rossana Lancia, Milano/Venezia, Eidos, 1989
- Controcanto al chiuso, monòleg teatral amb dos aiguaforts de Giulia Napoleone, Roma, Edicions della Cometa, 1994
- Ne resta uno, setze haiku amb sis gravats de Giulia Napoleone, Firenze, Il Ponte, 1996
- Sopravvivenza del bianco, una poesia amb gravats de Giulia Napoleone, Milano, Scheiwiller, 1997
- Alta marea, Roma, Eos Edicions, 2001
- Poesie per Giovanna, Ascoli Piceno, Grafiche Fioroni, 2004
- La piega delle cose, llibre objecte d'Ernesto Porcari, amb textos de Biancamaria Frabotta, Roma, Il Bulino, 2007
Estudis
- Carlo Cattaneo, Introducció d'Alessandro Galante Garrone, Lugano, Edicions Ticino Nostro, 1971
- Donne in poesia, Roma, Savelli, 1976
- Letteratura al femminile. Itinerari di lettura: a proposito di donne, storia, poesia, romanzo, Bari, De Donato, 1980
- Giorgio Caproni. Il poeta del disincanto, Roma, Officina, 1993
- L'estrema volontà. Studi su Caproni, Fortini, Scialoja, Roma, Perrone, 2010
Referències
modifica- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, pàg. 349. ISBN 978-1-134-75877-7.
- ↑ 2,0 2,1 Catherine O'Brien. «"Biancamaria Frabotta"». Peter Hainsworth, David Robey. Oxford: OUP, 2002.
- ↑ Giovanna De Luca, "Biancamaria Frabotta", in Encyclopedia of Italian Literary Studies, ed. Gaetana Marrone Puglia (Routledge: New York, 2007), 772.
- ↑ Sheila Ralph. «Italian Literature - The 20th Century» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ 5,0 5,1 «Frabotta, Biancamaria» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ «Ritratto di Signora - Festivaletteratura», 22-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-22. [Consulta: 10 abril 2021].
- ↑ Encyclopedia of Italian Literary Studies (Routledge: New York, 2007) pp. 770-772
- ↑ «Festival Internacional de Poesía de Medellín» (en castellà). FPM, 2016. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].
- ↑ «Biancamaria Frabotta» (en castellà). FIPR, 2016. Arxivat de l'original el 2 d'octubre de 2016. [Consulta: 28 septiembre 2016].