Biarmosucs

(S'ha redirigit des de: Biarmosuchia)

Els biarmosucs (Biarmosuchia) són un subordre de teràpsids primitius que visqueren durant el període Permià.[1]

Infotaula d'ésser viuBiarmosucs
Biarmosuchia Modifica el valor a Wikidata
Biarmosuchus tener (1).jpg
Biarmosuchus tener Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseSynapsida
OrdreTherapsida
SubordreBiarmosuchia Modifica el valor a Wikidata
Famìlies
Burnetiamorfs

Eren animals de mida mitjana, carnívors i constituïen una forma intermèdia entre els pelicosaures esfenacodòntids i els teràpsids més avançats.

CaracterístiquesModifica

El crani dels biarmosucs és molt similar al dels esfenacodòntids, diferenciant-se únicament per tenir la finestra temporal més gran, l'occipital lleugerament inclinat cap enrere, reducció del nombre de dents, i una sola dent canina en ambdues mandíbules. La presència de músculs mandibulars grans (i per això una mossegada més forta), estava evidenciada per la protuberància a la part posterior del crani on aquests s'inserien.

Les vèrtebres també eren similars a les dels esfenacodòntids (però no tenien apòfisis llargues com les del dimetrodont i relacionats), però l'espatlla, la pelvis i els membres indicaven una postura més avançada.

DistribucióModifica

Els biarmosucs s'han trobat a Rússia (Phthinosuchus, Biarmosuchus, Eotitanosuchus olsoni) i Sud-àfrica (Ictidorhinidae, Burnetiidae i famílies afins), i visqueren durant el Permià mitjà i superior.

Història taxonòmicaModifica

Hopson i Barghusen (1986 p.88) uniren Biarmosuchidae i Ictidorhinidae (incloent Hipposauridae i Rubidginidae) provisionalment com a Biarmosuchia, però no era segur si constituïen un grup natural o només un conjunt d'animals que compartien una sèrie de caràcters primitius.[2]

Sigogneau i Russell (1989) van crear l'infraordre Biarmosuchia per incloure-hi les famílies Biarmosuchidae, Hipposauridae i Ictidorhinidae, diferents d'Eotitanosuchia i Phthinosuchia.[3]

Benton (2000) dona a Biarmosuchia la categoria de subordre.[4]

FilogèniaModifica

Cladograma modificat de l'anàlisi de Sidor i Smith de 2007:[5]

Biarmosuchia

Biarmosuchus




Hipposaurus




Lycaenodon




Herpetoskylax




Ictidorhinus


Burnetiamorpha

Lemurosaurus




Lobalopex



Lophorhinus


Burnetiidae


Proburnetia



Paraburnetia





Burnetia



Bullacephalus



Niuksenitia











ReferènciesModifica

  1. Palaeocritti, a guide to prehistoric animals. «Biarmosuchia». [Consulta: 19 juliol 2010].
  2. Burghardt, Gordon M. «Lessons from the dead, confusion from the living. A review of the ecology and biology of mammal-like reptiles, edited by Nicholas Hotton III, Paul D. MacLean, Jan J. Roth, and E. Carol Roth. Washington and London: Smithsonian Institution Press, 1986, 326 pp., paper, $35.00, hardbound». Zoo Biology, 7, 4, 1988, pàg. 385–386. DOI: 10.1002/zoo.1430070410. ISSN: 0733-3188.
  3. Rowe, Timothy; Sigogneau-Russell, Denise «Handbuch der Palaoherpetologie (Teil 17B/1 Part 17B/1) Theriodontia 1». Copeia, 1991, 2, 16-05-1991, pàg. 531. DOI: 10.2307/1446605. ISSN: 0045-8511.
  4. O'regan, Hannah «Vertebrate palaeontology (3rd edition). M. J. Benton. Publisher Blackwell Publishing, Oxford, 2004 (455 pp.). ISBN 0 632 05637 1 History of life (4th edition). R. Cowen. Publisher Blackwell Publishing, Oxford, 2004 (324 pp.). ISBN 1 4051 1756 7». Journal of Quaternary Science, 21, 2, 2006, pàg. 208–209. DOI: 10.1002/jqs.965. ISSN: 0267-8179.
  5. Sidor, C.A.; Smith, R.M.H. «A second burnetiamorph therapsid from the Permian Teekloof Formation of South Africa and its associated fauna» (en anglès). Journal of Vertebrate Paleontology, 27, 2, 2007, pàg. 420–430. DOI: 10.1671/0272-4634(2007)27[420:ASBTFT]2.0.CO;2.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biarmosucs