Bibi Andersson

actriu sueca
No s'ha de confondre amb Bibi Andersen.

Berit Elisabeth Andersson, més coneguda com a Bibi Andersson, (Estocolm, 11 de novembre de 1935 - Estocolm, 14 d'abril de 2019)[1] va ser una actriu de teatre i de cinema sueca.[2]

Plantilla:Infotaula personaBibi Andersson
Imatge
(1961) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Berit Elisabet Andersson Modifica el valor a Wikidata
11 novembre 1935 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortaccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951 Modifica el valor a Wikidata -
Família
CònjugePer Ahlmark (1979–1981)
Kjell Grede (1960–1973) Modifica el valor a Wikidata
GermansGerd Andersson Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000761 Allocine: 85748 Allmovie: p1469 TCM: 3991 TV.com: people/bibi-andersson IBDB: 91460 TMDB.org: 6657
Spotify: 2jOdRvLppavZAnGhTMCa72 Find a Grave: 198347038 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Andersson va néixer l'11 de novembre de 1935 al districte de Kungsholmen, de la ciutat sueca d'Estocolm. Després d'estudiar a l'acadèmia d'art dramàtic d'Estocolm, i al conservatori nacional, va ser contractada per Ingmar Bergman al teatre de Malmö. Va debutar en el cinema el 1953. El 1955, Bergman li va oferir un petit paper a Somriures d'una nit d'estiu, després el 1955 un paper més important, el de la companya de Jof, a El setè segell.

Bibi Andersson va ser l'esposa de l'escenògraf Kjell Grede.[3]

Filmografia

modifica

Filmografia:[4]

Premis i nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. «Mor Bibi Andersson, musa de Bergman». .
  2. «Bibi Andersson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
  3. «biografia de Bibi Andersson». The New York Times.
  4. «filmografia de Bibi Andersson». The New York Times.
  5. «Bibi Andersson, premis». The New York Times.