Biblioteca Nacional d'Alemanya

La Biblioteca Nacional d'Alemanya (Deutsche Nationalbibliothek - DNB) és l'arxiu central i el centre nacional de bibliografia a Alemanya. És el resultat de la fusió el 1990 de la Deutsche Bücherei, creada a Leipzig el 1912,[1] la Deutsche Bibliothek, creada a Frankfurt del Main el 1946[2] i el Deutsches Musikarchiv (arxiu musical d'Alemanya) de Berlín. Amb més de 13 milions d'obres, és la biblioteca més gran d'Alemanya i una de les més grans del món.

Infotaula d'organitzacióBiblioteca Nacional d'Alemanya
(de) Deutsche Nationalbibliothek Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtDNB Modifica el valor a Wikidata
Tipusbiblioteca nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 1912Deutsche Bücherei (en) Tradueix
1946Deutsche Bibliothek (en) Tradueix
Activitat
Membre deORCID
Infraestructura nacional de dades de recerca
International GLAM Labs Community
Conferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus
International Internet Preservation Consortium
Kalliope
World Wide Web Consortium
Comissió Alemanya per la UNESCO
Associació per a la Promoció d'una Xarxa de Recerca d'Alemanya
IASA-Ländergruppe Deutschland/Schweiz (en) Tradueix
IFLA Modifica el valor a Wikidata
Mida de la col·lecció o exhibició30.862.381 peces (31 desembre 2015) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals180.283 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
DirectoraElisabeth Niggemann (1999–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats640 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Indicador econòmic
Pressupost52.400.000 € Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISILDE-101 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdnb.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: DeutscheNationalbibliothek Twitter: DNB_Aktuelles Mastodon: DNB_Aktuelles@openbiblio.social Instagram: deutschenationalbibliothek LinkedIn: deutsche-nationalbibliothek Modifica el valor a Wikidata
L'edifici original del 1914 de la biblioteca a Leipzig

El 2006, va prendre el nom de Deutsche Nationalbibliothek.[3] El 2010, les col·leccions del Deutsches Musikarchiv van ser transferides de Berlín cap a un edifici nou a Leipzig.[4] Des d'aleshores, la biblioteca té dues ubicacions: Leipzig i Frankfurt del Main. La seu administrativa és a Frankfurt.

La col·lecció comprèn 23,5 milions d'obres (13,9 milions a Leipzig, 8,2 milions a Frankfurt i 1,4 milions a Berlín).[5]

Història modifica

Durant les Revolucions alemanyes de 1848 diversos llibreters i editors van oferir les seves obres al Parlament de Frankfurt per crear una biblioteca. La biblioteca, dirigida per Johann Heinrich Plath, va rebre el nom de Reichsbibliothek ("Biblioteca del Reich"). Després del fracàs de la revolució, la biblioteca va ser abandonada i el fons de llibres ja existent va ser emmagatzemat al Germanisches Nationalmuseum a Nuremberg.[6] El 1912, la ciutat de Leipzig, seu de la Fira del Llibre anual de Leipzig, el Regne de Saxònia i l'Associació de llibreters alemanys van acordar fundar una Biblioteca Nacional Alemanya a Leipzig. A partir de l'1 de gener de 1913, es van recollir sistemàticament totes les publicacions en alemany (inclosos els llibres d'Àustria i Suïssa). Aquest mateix any es va escollir Gustav Wahl com a primer director.

Sota el règim nazi, del 1933 al 1945, les biblioteques alemanyes van ser censurades, convertint-se en extensions del règim nacionalsocialista.[7][8] Els llibres que els nazis van confiscar als països ocupats van entrar a les col·leccions alemanyes.[9]

El 1946, Georg Kurt Schauer, Heinrich Cobet, Vittori Klostermann i Hanns Wilhelm Eppelsheimer, director de la Biblioteca de la Universitat de Frankfurt, van iniciar ela recuperació d'una biblioteca d'arxiu alemanya amb seu a Frankfurt.[10] Els representants de l'Estat Federal del comerç del llibre a la zona americana van acceptar la proposta. La ciutat de Frankfurt va acceptar donar suport a la projectada biblioteca amb personal i recursos financers. El govern militar nord-americà també va donar la seva aprovació. La biblioteca va començar a la sala anomenada de tabac, de l'antiga biblioteca Rothschild, que va servir d'allotjament a la biblioteca universitària bombardejada. D'aquesta manera, a Alemanya hi havia dues biblioteques, que havien de seguir les obligacions i la funció d'una biblioteca nacional per a la República Democràtica Alemanya (RDA/DDR) i la República Federal d'Alemanya (RFA/RBD), respectivament. Es van publicar anualment dos catàlegs bibliogràfics nacionals de contingut gairebé idèntic.

Amb la reunificació d'Alemanya, el 3 d'octubre de 1990,ambdues es van fusionar en una nova institució, La Biblioteca Alemanya (Die Deutsche Bibliothek).[10] La "Llei sobre la Biblioteca Nacional Alemanya" va entrar en vigor el 29 de juny de 2006. La norma va reconfirmar el suport al dipòsit legal nacional en aquesta biblioteca i va ampliar el resum de la col·lecció per incloure les publicacions en línia, marcant el camí per a la recopilació, catalogació i emmagatzematge de les esmentades publicacions com a part del patrimoni cultural d'Alemanya.[11] El màxim òrgan de gestió de la Biblioteca, el Consell d'Administració, es va ampliar per incloure dos diputats del Bundestag. La llei també va canviar el nom de la biblioteca i dels seus edificis a Leipzig, Frankfurt del Main i Berlín pel de "Deutsche Nationalbibliothek" (Biblioteca Nacional Alemanya).

Al juliol de 2000, la DMA va assumir també la funció de dipositària de la GEMA, organització alemanya de drets d'autor de la música. Des d'aleshores, els editors de música només han de presentar còpies a la DMA, que s'encarrega tant de l'arxiu nacional com del registre dels drets d'autor. Les 210.000 obres de música impresa que abans tenia la GEMA es van transferir a la DMA.

Edificis modifica

 
Edifici de la biblioteca a Frankfurt

Leipzig modifica

L'edifici principal de la Biblioteca Nacional Alemanya de Leipzig va ser construït entre 1914 i 1916 segons els plànols de l'arquitecte Oskar Pusch. La façana té 160 metres de llargada i dona a la "Deutscher Platz" (Plaça Alemanya). L'edifici es va inaugurar el 19 d'octubre de 1916. El solar de la biblioteca havia estat donat per la ciutat de Leipzig, mentre que Friedrich August III, Rei de Saxònia, va aportar els fons per a la construcció. A la façana hi ha els retrats d'Otto von Bismarck, Johann Wolfgang von Goethe i Johannes Gutenberg. Les estàtues representen la tecnologia, la justícia, la filosofia, la medicina, etc. La sala de lectura central conté un quadre de Ludwig von Hofmann que representa l'Arcàdia en estil Art Nouveau. A l'escala hi ha un mural amb els fundadors de la biblioteca alemanya. A la Biblioteca també es troba el Museu Alemany del Llibre i l'Escriptura. La quarta ampliació de la biblioteca va començar el 2007 i es va obrir al públic el 9 de maig de 2011. Va ser dissenyada per Gabriele Glockler.[12]

Frankfurt modifica

L'edifici actual de la sucursal de Frankfurt es va inaugurar oficialment el 14 de maig de 1997. Els arquitectes de Stuttgart Arat-Kaiser-Kaiser van rebre l'encàrrec de dissenyar l'edifici després de guanyar un concurs d'arquitectura el 1984. Tot i això, la planificació es va endarrerir i la construcció no va començar fins al 1992. Amb una aparença dominada per quatre materials principals: formigó vist, acer, vidre i auró canadenc clar, compta amb més de 300 llocs de treball repartits en tres plantes, amb un gran finestral que els il·lumina a tots. L'emmagatzematge addicional es troba en tres nivells subterranis que s'espera que siguin suficients fins al 2045.[12]

Referències modifica

  1. «Biblioteca Nacional d'Alemanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Biblioteca Nacional d'Alemanya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Gesetz über die Deutsche Nationalbibliothek (DNBG)» (en alemany). Bundesministerium der Justiz und für Verbraucherschutz, 22/06/2006, modificat 01/09/2017. [Consulta: 20 octubre 2018]. (Llei sobre la Biblioteca National d'Alemanya)
  4. Obermeier, Nicole. «Deutsche Nationalbibliothek, Deutsches Musikarchiv» (en alemany). Bibliotheken und Archive in Leipzig. Hochschule für Technik, Wirtschaft und Kultur Leipzig, s.d. [Consulta: 20 octubre 2018].
  5. Deutsche Nationalbibliothek: Über die Deutsche Nationalbibliothek, consultada 5 de octubre de 2007
  6. Fabian, Bernhard, ed. (2003). "Reichsbibliothek von 1848". Handbuch der historischen Buchbestände in Deutschland (en alemany). Hildesheim, Germany: Olms Neue Medien.
  7. Stieg, Margaret «La Segunda Guerra Mundial y las bibliotecas públicas de la Alemania nazi». Journal of Contemporary History, 27, 1, Enero 1992, pàg. 23-40. ISSN: 0022-0094.
  8. «Bibliography: 1933 Book Burnings». www.ushmm. org. [Consulta: 22 gener 2022].
  9. Flood, John L. «Anders Rydell, traducido por Henning Koch, Los ladrones de libros: El saqueo nazi de las bibliotecas europeas y la carrera por devolver una herencia literaria». Library & Information History, 34, 1, 02-01-2018, pàg. 74-75. ISSN: 1758-3489.
  10. 10,0 10,1 Historia sitio web DNB
  11. Lux, Claudia (2018). "Germany: Libraries, Archives, and Museums". Encyclopedia of Library and Information Sciences. Boca Raton, Florida, USA: CRC Press. pp. 1848–1849. ISBN 978-1-31511614-3.
  12. 12,0 12,1 Edificis i Centres de congressos DNB

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Nacional d'Alemanya