Billy Bartholomew

Músic de jazz britànic

Billy Bartholomew (Londres, 1 d'octubre de 1901 - Londres, 19 de gener de 1972) va ser un músic anglès de jazz i entreteniment, més conegut a Alemanya en els anys 1920 i 1930.

Infotaula de personaBilly Bartholomew
Biografia
Naixement1r octubre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 1972 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósaxofonista Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentSaxòfon Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm3596500 Musicbrainz: 3333252f-f2cb-4d1e-85a4-dd77f8d776ab Discogs: 1417097 Allmusic: mn0001378798 Modifica el valor a Wikidata

Vida i obra modifica

Bartholomew va treballar a Anglaterra, Escòcia i França. El 1924 va arribar a Alemanya, on es va comprometre amb Eric Borchard i després amb Julian Fuhs. El 1927 va fundar el seu "Eden Five", del qual aviat va desenvolupar una big band. El 1928 va tocar amb aquesta orquestra "amb gran èxit" al "Delphi-Palast de Berlín"; a Horst H. Durant molt de temps va ser "una excel·lent orquestra de ball alemanya".[1] L'orquestra va existir fins a 1938 i també va gravar nombrosos discos per als segells "Kristall" i "Odeon", encara que malgrat els bons solistes poques vegades tocava en estil jazzístic.[2] Després de sospites xenòfobes, va decidir el 1937 emprar només músics alemanys en la seva banda. No obstant això, el seu compromís amb ell es va fer cada vegada menys freqüent. A finals de 1938 va tornar a Anglaterra,[3] on va aparèixer com a pallasso musical i animador.

Entrades lèxics modifica

  • Horst J. P. Bergmeier & Rainer E. Lotz Billy Bartholomew: Bio-Discografia. Publicació jazzfreund 27 Menden 1985
  • Jürgen Wölfer: Jazz a Alemanya. El lèxic. Tots els músics i companyies discor discorades des de 1920 fins a l'actualitat. Hannibal, Höfen 2008, ISBN 978-3-85445-274-4.

Notes modifica

  1. H. H. Lange Jazz in Deutschland – die deutsche Jazzchronik 1900-1960. Hildesheim 1996 S. 62
  2. vgl. H. H. Lange Jazz in Deutschland, S. 104
  3. Michael H. Kater Gewagtes Spiel. Jazz im Nationalsozialismus. Köln 1995, S. 78