En poesia, un bioc és un vers molt breu que, intercalat entre d'altres de més extensió, constitueix un fragment rítmic destinat a un efecte de rima.[1] En aquelles composicions anisosil·làbiques, el bioc té menys de quatre síl·labes i forma part d'una estrofa de peu trencat.[2][3]

Per altra banda, sovint s'estructura com a resposta entre versos més llargs que adopten la funció de pregunta:[4]

I si és un poquet beata?

Mata.

I si li falta l'estrena?...

Envenena.[4]

Referències modifica

  1. «Bioc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Aritzeta i Abad, 1996, p. 39.
  3. «Estrofes i composicions poètiques». Escola Tecnos Terrassa. Xtec, n.d. [Consulta: 24 abril 2019].
  4. 4,0 4,1 Marín i García, 2011, p. 83.

Bibliografia modifica