El biocentrisme (del grec βιος, bios, "vida"; i κέντρον, kentron, "centre") és un terme aparegut en els anys 1970 per designar una teoria moral que afirma que tot ésser viu mereix respecte moral. Associat en els seus orígens amb l'ecologia profunda o radical, el biocentrisme pretén reivindicar el valor primordial de la vida.[1]

Proposa que tots els éssers vius tenen el mateix dret a existir, a desenvolupar-se i a expressar-se amb autonomia i mereixen el mateix respecte al tenir el mateix valor. Advoca que l'activitat humana causi el menor impacte possible sobre altres espècies i sobre el planeta en si. Ateses les seves característiques, és una filosofia contrària al teocentrisme i antropocentrisme.

Funda el seu ideari en els conceptes d'interacció, la coevolució, la complexitat de les relacions entre les espècies, la no-discriminació, el tracte amb els animals, la cultura del que viu, la interactivitat dels sexes, la democràcia participativa, l'agricultura ecològica i l'ús de les energies renovables.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Glossari de Termes Ambientals. Barcelona: Fundació Bancaixa, 1996, p. 47. ISBN 84-88715-60-9 [Consulta: 29 novembre 2014]. 

Bibliografia modifica

  • Bill Devall i George Sessions, extret per Farid Azael de Trascender el Ego, editat per Roger Walsh i Frances Vaughan, revisat per H. Hieronimi i Marina Ortiz, novembre de 2008. (castellà)

Enllaços externs modifica