Biocristal·lització
La biocristal·lització és la formació de cristalls a partir de macromolècules orgàniques per l'acció dels organismes.[1] Pot ser una resposta a condicions adverses que causes estres a les cèl·lules, una part normal del metabolisme com per exemple processos que eliminen productes de rebuig, o una patologia. -Els inhibitors de biocristal·lització tenen interès en l'ambit del desenvolupament de fàrmacs contra la litiasi i contra patògens que s'alimenten de sang, perquè molts d'aquests organismes utilitzen aquest procés per eliminar grups hemo de manera segura.
ADN modifica
Sota condicions severes d'estrès el bacteri Escherichia coli protegeix el seu ADN de possibles danys formant una estructura cristal·lina.[2] Aquest procés és mediat per la proteïna de resposta a l'estrès anomenada Dps i permet als bacteris sobreviure diverses situacions adverses com l'estrès oxidatiu, el xoc de calor, la llum ultraviolada, la radiació gamma i els extrems de pH.[3][4]
Grup hemo modifica
Els organismes que s'alimenten de sang digereixen l'hemoglobina i alliberen altes quantitats de grup hemo lliure, el qual és tòxic per les cèl·lules. Per evitar la mort cel·lular a causa de la presència d'aquesta molècula, el paràsit biocristal·litza els grups hemo lliures tot formant hemozoïna.[5] Fins al dia d'avui, l'únic producte associat amb l'eliminació d'hematina és el pigment hemozoïna, el qual no és per definitionem un mineral i per tant no és format per biomineral·lització. La biocristal·lització de grups hemo ha estat identificada en hematòfags de gran importància mèdica que inclouen Plasmodi, Rhodnius i Schistosoma. La biocristal·lització de grups hemo és inhibida per antimalàrics com la cloroquina.
La biocristal·lització és una objectiu prometedor per desenvolupar antimalàrics perquè afecta un procés altament específic del paràsit de la malària i que alhora no es troba sota el control gènic del paràsit.
Litiasi modifica
La litiasi (formació de pedres) és un problema de salut humana global. Les pedres es poden formar en el tracte urinari i també en el tracte gastrointestinal. La formació de pedres i la formació de cristalls estan relacionades; i poden ocórrer juntes en les articulacions (gota) i en les vísceres.[6]
Referències modifica
- ↑ Kachroo AH «Order in stress - lessons from the inanimate world». Journal of biosciences, 29, 4, desembre 2004, pàg. 369–72. DOI: 10.1007/bf02712104. PMID: 15625389.
- ↑ Wolf SG, Frenkiel D, Arad T, Finkel SE, Kolter R, Minsky A «DNA protection by stress-induced biocrystallization». Nature, 400, 6739, juliol 1999, pàg. 83–5. Bibcode: 1999Natur.400...83W. DOI: 10.1038/21918. PMID: 10403254.
- ↑ Nair S, Finkel SE «Dps Protects Cells against Multiple Stresses during Stationary Phase». J. Bacteriol., 186, 13, juliol 2004, pàg. 4192–8. DOI: 10.1128/JB.186.13.4192-4198.2004. PMC: 421617. PMID: 15205421.
- ↑ Frenkiel-Krispin, D.; Minsky, A. «Biocrystallization: A last-resort survival strategy in bacteria». ASM News, 68, 6, 2002. Arxivat de l'original el 2012-02-09 [Consulta: 5 maig 2008]. Arxivat 2012-02-09 at Archive.is
- ↑ Hempelmann E, Marques HM. «Analysis of malaria pigment from Plasmodium falciparum». J Pharmacol Toxicol Methods, 32, 1, setembre 1994, pàg. 25–30. DOI: 10.1016/1056-8719(94)90013-2. PMID: 7833503.
- ↑ Porena M, Guiggi P, Micheli C «Prevention of stone disease». Urol Int., 79, 2007, pàg. 37–46. DOI: 10.1159/000104440. PMID: 17726351.