Bioquímica clínica

La bioquímica clínica (també anomenada com química clínica, patologia química o bioquímica mèdica)[cal citació] tant es pot considerar com una disciplina cientificotecnològica que com una especialitat de les ciències de la salut. A la formació postgraduada d'aquesta especialitat hi concorren llicenciats o graduats en biologia, bioquímica, farmàcia, medicina i química.

Pipeteerimine automaatpipettiga.jpg
Analitzador de bioquímica clínica

Des del punt de vista cientificotecnològic, la bioquímica clínica és la branca de les ciències de laboratori clínic que, mitjançant les tècniques de la química i de la biologia, estudia in vitro les magnituds i altres propietats bioquímiques dels fluids corporals (principalment sèrum o plasma), el valor de les quals és útil per a la prevenció, diagnòstic, pronòstic, control del tractament i coneixement de les malalties.[1][2]

Aquesta disciplina es va originar a finals del segle xix amb l'ús de reaccions químiques simples per a estudiar diversos components de la sang i l'orina. En les dècades posteriors, s'han aplicat altres tècniques a mesura que la ciència i la tecnologia han anat avançant, com per exemple, l'activitat enzimàtica, l'espectrofotometria, l'electroforesi i l'immunoassaig. Actualment, la majoria de laboratoris estan automatitzats i tenen una àmplia gamma de proves.[cal citació]

Aquesta àmplia gamma de proves es pot classificar en subespecialitats de:[cal citació]

  • Química general o rutinària: química de la sang (per exemple, proves de funció renal o hepàtiques)
  • Química especial: tècniques elaborades com l'electroforesi.
  • Endocrinologia clínica: estudi de les hormones i diagnòstic de trastorns endocrins.
  • Toxicologia: estudi de drogues i altres productes químics.
  • Monitorització de fàrmacs terapèutics: mesurament dels nivells de medicació terapèutica per a optimitzar-ne la dosificació.
  • Anàlisi d'orina
  • Anàlisi de matèria fecal

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Orden SCO/3252/2006, de 2 de octubre, por la que se aprueba y publica el programa formativo de la especialidad de Bioquímica Clínica. Boletín Oficial del Estado 2006-10-21;(252):36879-85.
  • Reial Decret 183/2008, de 8 de febrer, pel qual es determinen i classifiquen les especialitats en ciències de la salut i es desenvolupen determinats aspectes del sistema de formació sanitària especialitzada. Boletín Oficial del Estado 2008-02-21;(45-Suplement en llengua catalana):1-28.
  • Fuentes Arderiu X. Systematic terminology for specialities and disciplines related to clinical laboratory. Clin Chem Lab Med 2005;43:667–9.
  • Fuentes Arderiu X. Fonaments de les ciències de laboratori clínic. Barcelona: ACCLC; 2018.
  • Burtis, Carl A.; Ashwood, Edward R.; Bruns, David E. Tietz textbook of clinical chemistry. 4th. Saunders, 2006, p. 2448. ISBN 978-0-7216-0189-2. 

Enllaços externsModifica