Líquid corporal
Un líquid corporal[1] és un líquid que un ésser viu produeix naturalment.[2] El component principal n'és l'aigua. L'aigua total del cos es divideix entre el compartiment de líquid intracel·lular i el compartiment de líquid extracel·lular[3] en una relació de dos a un.
A més de llur paper normal en el metabolisme i el funcionament del cos, els líquids corporals poden transmetre infeccions: principalment sang, orina, esperma, fluid respiratori, però també les petites gotes de menys de 100 micròmetres dels aerosols que es dispersen quan hom esternua o tosseix.[4] En qualsevol situació de risc de transmissió per bescanvi de líquids, una bona higiene, sobretot de les mans, és la millora prevenció.[5] La pandèmia de la Covid-19 va popularitzar les mascaretes per a limitar la dispersió dels aerosols.[6]
Segons la teoria obsoleta d'Hipòcrates, metge de la Grècia antiga, l'estat de salut era el resultat d'una barreja equilibrada dels quatre humors cardinals, elements essencials del cos: sang, flegma, bilis negre i bilis groc.
Líquids dins d'un circuit tancat modifica
El concepte de circuit tancat és relatiu, com que en qualsevol sistema del cos hi ha un bescanvi en diferents òrgans i un equilibri entre secreció i absorció. També la distinció entre fluid circulant i no circulant és relativa. Totes les cavitats «tancats», com ara la cambra anterior de l'ull, coneixen igualment un bescanvi, en un procés lent de secreció i absorció.[7]
Líquids «circulants» modifica
- sang (aproximadament cinc litres) continguda al sistema circulatori (venes, capil·lars, artèries, cor)
- limfa (quantitat variable, aproximadament dos litres) i quil en el sistema limfàtic
Líquids «no circulants» modifica
- líquid cefalorraquidi (aproximadament 150 ml) contingut al crani i al canal espinal, banyant el sistema nerviós central i les arrels dels nervis
- líquid sinovial dins de les càpsules articulars i bosses sinovials.
- líquid pleural a la cavitat pleural al voltant de cadascun dels dos pulmons
- líquid peritoneal a la cavitat peritoneal al voltant dels intestins
- líquid pericardíac a la cavitat pericardíaca al voltant del cor
- medul·la òssia a l'estèrnum, os ilíac o ossos llargs (a la infància)
- humor aquós a la cambra anterior de cadascun dels dos ulls
- perilimfa del laberint ossi i el bany del laberint membranós de cada orella interna
- endolimfa al laberint membranós de cada orella interna
- líquid amniòtic (fins a 800 ml a les 28 setmanes en edat gestacional) a l'úter al voltant de l'embrió o fetus durant l'embaràs en dones
- líquid contingut a les cavitats embrionàries transitòries que són el blastocel, el sac vitel·lí primitiu i la cavitat coriònica
Líquids de circuit obert modifica
- orina (de 0,5 a 1,5 litres diaris) produïda pels dos ronyons i emmagatzemada a la bufeta (300 ml)
- saliva (aproximadament un litre per dia) produïda per les glàndules salivals (principalment paròtides, submandibulars i sublinguals)
- suc gàstric (uns 2 litres diaris) produït per l'estómac
- bilis (aproximadament un litre per dia) produïda pel fetge i emmagatzemada a la vesícula biliar (50 ml)
- suc pancreàtic (aproximadament 1 litre per dia) produït pel pàncrees
- llàgrimes produïdes per les glàndules lacrimals
- semen procedent dels líquids de les vesícules seminals i de la pròstata en homes
- fluix vaginal, principalment per segregacions de les glàndules de Bartholin i de les glàndules de Skene
- llet (fins a 800 ml per dia) produïda per cada glàndula mamària durant els períodes de lactància en dones
- suor (cabal variable: de 100 ml a 8 litres diaris) produït per les glàndules sudorípares de la pell
- esput de secrecions de les mucoses del tracte respiratori inferior (tràquea i bronquis)
- moc, designant qualsevol secreció de la mucosa digestiva, respiratòria i genital
- lleganyes dels ulls durant el son
- pus, produïda pel cos durant els processos infecciosos
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Líquid corporal |
- ↑ Consulta al Termcat, 2023: El terme líquid extracel·lular és incorrecte.
- ↑ «fluid corporal». A: Vocabulari multilingüe de la sida. Barcelona: TERMCAT, 2011 (Diccionaris en Línia) [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ «fluid extracel·lular: definició, exemples, funció i fets». Delphipages, 13-08-2020. [Consulta: 5 abril 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «aerosol». Diccionari de la COVID-19. TERMCAT, 2021. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ Higien de les mans: per què, com i quan?. Organització Mundial de la Salut, p. 1-7.
- ↑ «Quin tipus de mascaretes hi ha i quines protegeixen més del coronavirus?». 324cat. CCMA, 11-04-2020. [Consulta: 5 abril 2022].
- ↑ Schmidt, Robert F.; Thews, Gerhard; Lang, Florian. «36. Wasser- und Elektrolythaushalt». A: Physiologie des Menschen mit 96 Tabellen (en alemany). 28., korrigierte und aktualisierte Aufl, 2000, p. 778s. ISBN 978-3-540-66733-9.