Viquipèdia

Birgit Hogefeld

activista política alemanya, militant de la RAF

Birgit Elisabeth Hogefeld (Wiesbaden, 27 de juliol de 1956) és una activista política alemanya, ex-militant de la tercera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).

Infotaula de personaBirgit Hogefeld
Nom original(de) Birgit Elisabeth Hogefeld Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1956 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Wiesbaden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat a Distància de Hagen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista política Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParellaWolfgang Grams Modifica el valor a Wikidata

Orígens modifica

Nascuda el 27 de juliol de 1956 a la localitat alemanya de Wiesbaden,[1] va tenir per mare a Marianne i per pare Josef Hogefeld (16 gener 1921 - 25 juliol 1990).[2] Durant el nazisme, el seu pare va ser proper als comunistes i es va sentir «maltractat» pel règim, però no va oferir cap resistència.[2] L'any 1977, Brigit, ja com a ex-estudiant de Dret, va donar suport a la vaga de fam dels presos de la primera generació de la RAF,[1] a través del col·lectiu Rote Hilfe e.V. de Wiesbaden, cofundat per Wolfgang Grams i considerat pel politòleg expert en seguretat Alexander Straßner com l'«aparell de reclutament de la RAF».[3] En aquest context, els vincles amb Grams van ser cada cop més estrets, fins al punt que van esdevenir parella i van anar a viure junts a un apartament.[4] L'any 1984, juntament amb el seu xicot, va passar a la clandestinitat i es va unir a l'organització armada de la RAF, anys després de la mort dels seus membres fundadors Andreas Baader, Gudrun Ensslin i Ulrike Meinhof.[5]

Arrest modifica

El 27 de juny de 1993, Hogefeld i Grams van arribar a l'estació de tren de Bad Kleinen, on un grup d'agents de policia del GSG 9 els esperaven per a detenir-los, a partir d'una informació desvetllada per Klaus Steinmetz, un activista ecologista d'esquerra de la regió del Rin-Main reclutat per l'agència d'intel·ligència policial alemanya, l'Oficina Federal per a la Protecció de la Constitució, que s'havia infiltrat al grup armat.[6] Durant l'arrest es va succeir un intercanvi de trets, comportant que un d'ells causés la mort de l'agent Michael Newrzella a mans de Grams.[4] A continuació, els agents van declarar que van veure a Grams «caure sobtadament cap enrere» fora de la plataforma de l'estació i sobre les vies del tren. Presumptament, abans o després de caure, es va disparar un tret al cap, mentre que Hogefeld va ser detinguda sense més complicacions.[7]

Durant la investigació del succés va sorgir la hipòtesi que Grams no s'havia disparat a si mateix, sinó que havia estat executat, amb un tret al cap des de curta distància, per un oficial del GSG 9. La cort de Schwerin va investigar aquestes al·legacions i, al gener de 1994, va concloure que eren incorrectes. Els pares de Grams van impugnar aquesta conclusió del tribunal, però va ser confirmada per cinc tribunals més, inclòs el Tribunal Europeu de Drets Humans l'any 1999.[8] El ministre de l'Interior, Rudolf Seiters, va assumir la responsabilitat del mal plantejament i execució de l'operació i va dimitir al juliol d'aquell mateix any.[9] Així mateix, la ministra de Justícia va cessar el fiscal federal en cap, Alexander von Stahl,[9] que ja duia mesos rebent crítiques per la seva actuació permissiva amb accions de violència de l'extrema dreta.[10] A ambdós se'ls va acusar d'haver realitzat «declaracions falses o enganyoses».[11] Per la seva banda, el canceller alemany Helmut Kohl va visitar la unitat del GSG 9 implicada en els fets, els va trasmetre la seva permament confiança i va comunicar el seu rebuig a qualsevol mena de proposta que suposés la dissolució del grup policial.[11]

Sentència i condemna modifica

Entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 1994 va realitzar una vaga de fam, juntament amb els altres presos de la RAF Irmgard Möller, Manuela Happe, Eva Haule, Sieglinde Hofmann, Hanna Krabbe, Christine Kuby, Helmut Pohl, Heidi Schulz, Rolf Heissler, Brigitte Mohnhaupt, Christian Klar i Rolf Clemens Wagner, amb la demanda d'alliberament immediat d'Irmgard Moller, que portava 22 anys empresonada.[12]

El 15 de novembre de 1994, en el judici dictaminat per l'Audiència Territorial de Frankfurt del Main (Oberlandesgericht Frankfurt am Main), la fiscalia general de l'Estat la va acusar de:

  • L'assassinat del militar estatunidenc Edward Pimental l'any 1985, per a obtenir el seu DNI i accedir als terrenys de la base aèria de Rhein-Main, prop de Frankfurt del Main. Suposadament, Hogefeld el va atreure a casa seva després de conèixer-lo en un bar, on després va ser disparat al coll i assassinat. Eva Haule també va estar implicada en l'assassinat de Pimental.
  • Un atac amb bomba contra l'esmentada base aèria estatunidenca, que va matar els militars Frank Scarton i Becky Jo Bristol i va deixar vint-i-tres ferits més.[13]
  • Un intent fallit d'assassinat contra Hans Tietmeyer, l'expresident del Banc Federal Alemany.[13]
  • Atac amb bomba i destrucció de la presó de Weiterstadt, l'any 1993.[14]
  • Participació en organització armada.

El novembre de 1996 se la va condemnar a presó perpètua per tots aquests càrrecs[15][16] i va complir-la al Centre de detenció de Frankfurt del Main-Preungesheim.[17]

El 7 de maig de 2007, el president federal Horst Köhler li va denegar la sol·licitud de clemència presentada per a autoritzar l'amnistia.[18][19] Així mateix, el 29 de juliol de 2008, un tribunal de Frankfurt del Main va manifestar que calia que complís tres anys més de presó abans que fos considerada com a possible candidata a la llibertat condicional, degut a la «severitat dels seus crims».[13] D'aquesta forma, el juny de 2011 va ser posada en llibertat condicional.[20][21]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Birgit Hogefeld» (en alemany). Chroniknet.de. [Consulta: 25 juliol 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Holzträger, Hans «Josef Hogefeld (16. Januar 1921 bis 25. Juli 1990)» (pdf) (en alemany). Neue Wege, vol. 85, quadern 6, 1991, pàg. 182f.
  3. ↑ Straßner, 2003, p. 96.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Death On track 4» (en anglès). Time, 23-08-1993. [Consulta: 15 juliol 2021].
  5. ↑ «Hogefeld, Brigit» (en alemany). RAFinfo.de. [Consulta: 15 juliol 2021].
  6. ↑ AADD, 1997, p. 385.
  7. ↑ «Aktion Weinlese» (en alemany). Zeit.de, 20-08-1993. [Consulta: 31 maig 2021].
  8. ↑ Peters, Butz. Tödlicher Irrtum (en alemany). Frankfurt del Main: Fischer Taschenbuch Verlag, 2007, p. 694–701. ISBN 978-3-596-17265-8. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «El test genético de un pelo podría despejar las incógnitas del último atentado de la RAF» (en castellà). ElMundo.es, 16-05-2001. [Consulta: 31 maig 2021].
  10. ↑ Marti, José María. «La policía alemana sostiene que el tiro que mató a un presunto terrorista no procedía de sus agentes» (en castellà). ElPais.com, 06-07-1993. [Consulta: 31 maig 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 Kinzer, Stephen. «German Terrorist's Death Is Called a Suicide» (en anglès). NYTimes.com, 14-01-1994. [Consulta: 31 maig 2021].
  12. ↑ AADD, 1997, p. 523.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 «No Early Release for German Terrorist Who Killed US Soldiers». DW-world.de, 29-07-2008. [Consulta: 26 setembre 2010].
  14. ↑ «German Prison Destroyed» (en anglès). PrisonLegalNews.org. [Consulta: 24 juliol 2021].
  15. ↑ «RAF terrorist sentenced to life in prison» (en anglès). GermNews.de, 05-11-1996. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007.
  16. ↑ «Last Red Army Faction prisoner freed» (en anglès). TheLocal.de, 21-06-2011. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2020. [Consulta: 24 juliol 2021].
  17. ↑ «German Leftist Gets Life in U.S. Base Attack» (en anglès). NYTimes.com, 06-11-1996. [Consulta: 24 juliol 2021].
  18. ↑ «Alemania niega el indulto al antiguo líder de la extinta organización terrorista RAF» (en castellà). ElMundo.es, 07-05-2007. [Consulta: 24 juliol 2021].
  19. ↑ «German president denies clemency to former leader of Red Army Faction» (en anglès). NYTimes.com, 07-05-2007. [Consulta: 24 juliol 2021].
  20. ↑ «German court frees woman who bombed Rhein-Main» (en anglès). AirForceTimes.com, 10-06-2011. [Consulta: 24 juliol 2021].
  21. ↑ «Clemency denied for Red Army Faction terrorist». DW-world.de, 17-05-2010. [Consulta: 26 setembre 2010].

Bibliografia modifica

  • AADD. Rote Armee Fraktion. Texte und Materialien zur Geschichte der RAF (en alemany). Berlín: ID-Verlag, 1997. ISBN 3-89408-065-5. 
  • Straßner, Alexander. Die dritte Generation der „Roten Armee Fraktion“. Entstehung, Struktur, Funktionslogik und Zerfall einer terroristischen Organisation (en alemany). Wiesbaden: Westdeutscher Verlag, 2003. ISBN 3-531-14114-7. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Birgit_Hogefeld&oldid=33333488»