Obre el menú principal

El bisbat d'Erfurt (alemany: Bistum Erfurt , llatí: Dioecesis Erfordiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn. Al 2013 tenia 152.282 batejats sobre una població de 2.188.589 habitants. Actualment està regida pel bisbe Ulrich Neymeyr.

Infotaula de geografia políticaBisbat d'Erfurt
Dioecesis Erfordiensis
Erfurt cathedral alone.jpg
La catedral d'Erfurt

Localització
Karte Bistum Erfurt.png
 50° 58′ 33″ N, 11° 01′ 24″ E / 50.975775°N,11.02325°E / 50.975775; 11.02325
Alemanya Alemanya
Flag of Thuringia.svg Turíngia
Parròquies 135
Població
Total 2.188.589
• Densitat 182,38 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Paderborn
Superfície 12.000 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 742
Patrocini Santa Elisabet
San Bonifaci
Sant Quilià[1]
Catedral Beata Verge Maria
Organització política
• Bisbe Ulrich Neymeyr
Altres

Lloc web bistum-erfurt.de
Modifica les dades a Wikidata

TerritoriModifica

La diòcesi s'estén a l'Alemanya central i comprèn part de Turíngia, a excepció dels districtes de Schmalkalden-Meiningen i de Wartburg que pertànyen a la diòcesi de Fulda; del districte d'Altenburger Land, de la ciutat lliure de districte de Gera i de parts dels districtes de Greiz, de Saale-Holzland, de Saale-Orla, de Weimarer Land i de Saalfeld-Rudolstadt que formen part de la diòcesi de Dresden-Meißen.

La seu episcopal és la ciutat d'Erfurt. on es troba la catedral de Santa Maria.

El territori s'estén sobre 12.000  km², i està dividit en 135 parròquies, agrupades en 7 vicariats: Dingelstädt, Erfurt, Heiligenstadt, Leinefelde-Worbis, Meiningen, Nordhausen e Weimar.

HistòriaModifica

La primera diòcesi d'Erfurt va ser erigida per sant Bonifaci el 742 , però ja en 755 va ser suprimida i el territori es va agregar a l'arxidiòcesi de Magúncia (avui diòcesi). Segons la tradició, el primer i únic bisbe d'aquell període va ser Sant Adelari.

Després de la Segona Guerra Mundial parts de les diòcesis de Fulda i de Würzburg es van trobar a la zona d'ocupació soviètica i després a la República Democràtica Alemanya i va ser cada vegada més difícil per als bisbes el govern d'aquestes àrees de les seves diòcesis. Els bisbes de Fulda llavors erigiren llavors a Erfurt un vicariat general (Bischöflich-fuldaische Generalvikariat), mentre que els de Würzburg instituïren a Meiningen un comissariat episcopal (Bischöfliches Kommissariat).

El 1973 la Santa Seu va unir els dos territoris en el Bischöflichen Amt Erfurt-Meiningen (administració apostòlica d'Erfurt-Meiningen),[2] encomanant la seva gestió pastoral a un caràcter administrador apostòlic amb caràcter episcopal, suspenent de facto la jurisdicció dels bisbes de Fulda i Würzburg. Van ser administradors apostòlics Hugo Aufderbeck, bisbe titular d'Arca de Fenícia (1973-1981), i Joachim Wanké, bisbe titular de Castell de Mauritània (1981-1994).

Amb la caiguda del mur de Berlín i la reunificació d'Alemanya, la Santa Seu va reorganitzar els territoris diocesans alemanys. Després de la convenció amb Turíngia del 14 de juny de 1994,[3] es va erigir la diòcesi d'Erfurt, establerta canònicament amb la butlla Quo aptius del Papa Joan Pau II del 27 de juny següent; la nova diòcesi es convertí en part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Paderborn .

La diòcesi incloïa el Bischöflichen Amt Erfurt-Meiningen a excepció d'alguns municipis cedits a les diòcesis de Fulda i Dresden-Meißen i a la diòcesi de Magdeburg; al mateix temps, el territori es va ampliar amb els municipis subtractats de la diòcesi de Magdeburg i les diòcesis d'Hildesheim, Fulda i Dresden-Meißen.

Segons la convenció amb Turíngia, el dret d'elecció dels bisbes recau en el capítol de la catedral amb una llista de tres noms proposats per la Santa Seu, d'acord amb l'article 6 del concordat amb Prússia de 1929.[4]

Amb el breu apostòlic Fideles ecclesialis del 21 de setembre de 1994,[5] es declararen com a patrons de la diòcesi d'Erfurt Santa Elisabet d'Hongria, patrona principal, i els sants Bonifaci i Quilià com a patrons secundaris.

La diòcesi va ser visitada pel Papa Benet XVI el 24 de setembre de 2011.

Cronologia episcopalModifica

  • Hugo Aufderbeck † (23 de juliol de 1973 - 17 de gener de 1981 mort)
  • Joachim Wanke (17 de gener de 1981 - 1 d'octubre de 2012 renuncià)
  • Ulrich Neymeyr, des del 19 de setembre de 2014

EstadístiquesModifica

A finals del 2013, la diòcesi tenia 152.282 batejats sobre una població de 2.188.589 persones, equivalent al 7,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1980 358.000 2.383.000 15,0 315 284 31 1.136 5 41 560 188
1990 233.237 2.440.000 9,6 258 228 30 904 12 37 367 166
1999 187.251 2.047.474 9,1 220 189 31 851 18 35 312 178
2000 183.710 2.019.191 9,1 219 187 32 838 18 37 309 178
2001 178.387 2.000.000 8,9 219 190 29 814 18 35 306 178
2002 174.845 2.000.000 8,7 219 192 27 798 18 33 297 178
2003 171.723 2.300.000 7,5 219 194 25 784 18 30 293 178
2004 168.589 2.300.000 7,3 218 194 24 773 18 29 288 178
2006 163.938 2.300.000 7,1 203 184 19 807 18 24 250 178
2013 152.282 2.188.589 7,0 190 174 16 801 19 21 219 135

NoteModifica

  1. Breu apostòlic Fideles ecclesialis.
  2. Informazioni riportate da Catholic Hierarchy e da Gcatholic; negli Acta Apostolicae Sedis non si trovano né l'erezione dell'amministrazione apostolica né la nomina del primo amministratore e dei successivi.
  3. AAS 87 (1995), pp. 145-154.
  4. Convenzione, art. 3.
  5. AAS 87 (1995), pp. 231-232.

FontsModifica