El bisbat de Codòm (francès: Diocèse de Condom, llatí: Dioecesis Condomiensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França. Era sufragani de l'arquebisbat de Bordeus.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Condòm
Dioecesis Condomiensis
Imatge
La catedral de Condòm

Localització
Map
 43° 57′ 29″ N, 0° 22′ 19″ E / 43.957967°N,0.372061°E / 43.957967; 0.372061
França França
Occitània
Parròquies140 (el 1763)
Població humana
Religióromà
Geografia
Part de
Dades històriques
Creació13 d'agost de 1317
Dissolució29 de novembre de 1801
CatedralSant Pere

Lloc webbistummainz.de/bistum/index.html


El bisbe Jacques-Bénigne Bossuet.

Territori modifica

La diòcesi s'estenia al sud del Garona. Limitava al nord amb la diòcesi d'Agen, al sud-est amb la de Lectoure, al sud-oest amb l'arquebisbat d'Aush i a l'oest amb el bisbat de Vasats.

La seu episcopal és la ciutat de Condòm, a l'actual departament de Gers; on es trobava la catedral de Sant Pere.

Estava dividida en quatre arcedianats: Condòm, Bruilhois, Villefranche i Nérac. El 1763 hi havia al voltant de 140 parròquies.

Història modifica

La diòcesi de Condòm té el seu origen en una antiga abadia els orígens de la qual són foscos. Certament, després de les incursions normandes de la regió (a mitjans del segle ix) o més probablement després de les sarraïnes de la primera meitat del segle x, sobre les ruïnes d'un monestir es va construir un nou monestir, l'església del qual va ser dedicada a Sant Pere, de nou reconstruïda en 1041 i confiada als benedictins. Posteriorment, l'abadia es va enriquir amb donacions i privilegis, confirmats pels papes.

La diòcesi de Condòm va ser establerta el 13 d'agost de 1317 amb la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, amb territori desmembrat de la part sud de la diòcesi d'Agen, al sud del Garona.[2] L'església de Sant Pere es va convertir en la catedral de la diòcesi, sufragània de l'arxidiòcesi de Bordeus. El primer bisbe va ser també l'últim abat, Raymond de Galard.

Un dels grans bisbes, Jean Marre, van reconstruir la catedral i moltes esglésies diocesanes que havien estat destruïdes durant la Guerra dels Cent Anys, que van causar danys massius, moral i material, a la jove diòcesi. Publicà una Enchiridion, un manual de doctrina cristiana per al seu ús pel clergat de la seva diòcesi.

Altres destrosses i massacres es van dur a terme durant les guerres de religió pels hugonots i represàlies dels exèrcits catòlics. La catedral va ser salvada de la destrucció gràcies a un gran rescat pagat pels ciutadans.

Una altra figura de gran bisbe va ser la de Bossuet, qui donà disposicions per a una reforma moral i espiritual de la diòcesi, especialment en la disciplina eclesiàstica, sobre l'obligació de residència per als sacerdots i la catequesi. Al juny de 1671 va convocar un sínode diocesà, després del qual es van publicar tres ordenances de reforma. També va dividir la diòcesi en conferències, agrupades al seu torn en quatre ardiaconats. Al final el mateix Bossuet, incapaç d'obeir a l'obligació de residència que demanava als seus sacerdots, per la seva atapeïda agenda, va renunciar a l'octubre de 1671.

La diòcesi va ser abolida després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801 i el seu territori es va incorporar al de la diòcesi d'Agen. Quan es va crear el departament de Tarn i Garona, el 1808, una part de l'antic bisbat de Condòm va ser destacada de la diòcesi d'Agen i incorporada a la de Montalban. Amb la restauració de l'arxidiòcesi d'Aush (butlla Paternae caritatis del 6 d'octubre del 1822), una part i va ser incorporada, la que era del departament del Gers.

El 29 de juny de 1908, amb el decret dels Romanos Pontifices de la Congregació Consistorial es va reconèixer als arquebisbes d'Auch el títol de bisbes de Condòm.

Cronologia episcopal modifica

Referències modifica

  1. Jean Burias, Atlas Historique français, Agenais, Condomois, Bruilhois, CNRS, 1979
  2. Traduzione francese della bolla in: Barrère, Plantilla:Collegamento interrotto, vol. II, Agen 1856, pp. 92-93.
  3. El 22 d'octubre de 1462 fou nomenat bisbe de Cahors, però el nomenament no va ser fet efectiu.
  4. Nomenat bisbe de Metz del 6 d'abril de 1761.
  5. Nomenat arquebisbe de Tolosa el 21 de març següent.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Condom