Bisbat de Governador Valadares

El bisbat de Governador Valadares (portuguès: Diocese de Governador Valadares; llatí: Dioecesis Valadarensis) és una seu de l'Església catòlica al Brasil, que pertany a la regió eclesiàstica Est 2, sufragània de l'arquebisbat de Mariana. Al 2019 tenia 408.000 batejats d'un total de 582.400 habitants. Està dirigida pel bisbe Antônio Carlos Félix.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Governador Valadares
Dioecesis Valadarensis
Imatge

Localització
Map
 18° 51′ 22″ S, 41° 56′ 22″ O / 18.8562°S,41.939525°O / -18.8562; -41.939525
Arxidiòcesi metropolitana catòlica romanaarquebisbat de Mariana Modifica el valor a Wikidata
Parròquies53
Població humana
Població582.400 (2019) Modifica el valor a Wikidata (40,52 hab./km²)
Llengua utilitzadaportuguès Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície14.373
Limita amb
Creació1 de febrer de 1956
CatedralSant Antoni de Pàdua
Organització política
• BisbeAntônio Carlos Félix

Lloc webdiocesevaladares.com.br


Regional CNBB Leste 2.
Bisbat de Governador Valadares.

Territori modifica

La prelatura territorial s'estén a la part oriental de l'estat brasiler de Minas Gerais. Comprèn els següents municipis: Governador Valadares, Açucena, Aimorés, Alpercata, Alvarenga, Capitão Andrade, Conselheiro Pena, Coroaci, Cuparaque, Divino das Laranjeiras, Engenheiro Caldas, Fernandes Tourinho, Galiléia, Goiabeira, Gonzaga, Itanhomi, Itueta, Marilac, Mathias Lobato, Nacip Raydan, Naque, Periquito, Resplendor, Santa Efigênia de Minas, Santa Rita do Itueto, São Geraldo da Piedade, São Geraldo do Baixio, São José da Safira, Sardoá, Sobrália, Tumiritinga i Virgolândia.

La seu episcopal era la ciutat de Governador Valadares, on es troba la catedral del Sant Antoni de Pàdua

El territori s'estén sobre 14.373 km² i està dividit en 53 parròquies, reagrupades en 6 regions pastorals.

Història modifica

La diòcesi va ser erigida l'1 de febrer de 1956 en virtut de la butlla Rerum usu del papa Pius XII, prenent el territori de l'arquebisbat de Diamantina i de les diòcesis de Araçuaí i de Caratinga.

El 24 de maig de 1985 va cedir una porció del seu territori a benefici de l'erecció de la diòcesi de Guanhães.

El 20 de gener de 2016 adquirí el municipi de São José da Safira de la mateixa diòcesi de Guanhães.[1]

Cronologia episcopal modifica

  • Hermínio Malzone Hugo † (29 de gener de 1957 - 7 de desembre de 1977 renuncià)
  • José Goncalves Heleno † (7 de desembre de 1977 - 25 d'abril de 2001 renuncià)
  • Werner Franz Siebenbrock, S.V.D. † (19 de desembre de 2001 - 6 de març de 2014 jubilat)
  • Antônio Carlos Félix, des del 6 d'abril de 2014

Estadístiques modifica

A finals del 2019, la diòcesi tenia 408.000 batejats sobre una població de 582.400 persones, equivalent al 70,1% del total.

any població sacerdots diàques religiosos parroquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1965 490.000 510.000 96,1 35 13 22 14.000 22 55 26
1970 488.600 500.000 97,7 48 10 38 10.179 1 43 61 31
1976 445.000 510.000 87,3 40 9 31 11.125 2 35 44 32
1980 496.000 591.000 83,9 35 8 27 14.171 1 30 47 32
1990 419.000 480.000 87,3 37 14 23 11.324 1 25 34 30
1999 420.000 500.000 84,0 45 29 16 9.333 16 32 32
2000 415.000 500.000 83,0 44 29 15 9.431 15 30 34
2001 386.000 464.977 83,0 48 32 16 8.041 16 38 36
2002 390.000 469.944 83,0 45 28 17 8.666 17 37 40
2003 390.000 469.944 83,0 44 30 14 8.863 1 14 37 39
2004 350.000 500.000 70,0 56 38 18 6.250 21 24 41
2006 359.000 513.000 70,0 53 43 10 6.773 13 36 44
2013 390.000 555.000 70,3 103 84 19 3.786 28 19 30 76
2016 399.000 569.000 70,1 70 55 15 5.700 26 16 28 53
2019 408.000 582.400 70,1 65 55 10 6.276 25 14 20 53

Notes modifica

  1. (llatí) Congregazione per i vescovi, Decreto Quo aptius, AAS 108 (2016), p. 193.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica