Blaga Aleksova
Blaga Aleksova (Tetovo, 24 de gener de 1922 - Skopje, 12 de juliol de 2007) va ser una arqueòloga macedònia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1922 Tetovo (Macedònia del Nord) |
| Mort | 12 juliol 2007 (85 anys) Skopje (Macedònia del Nord) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Sants Ciril i Metodi de Skopje |
| Activitat | |
| Ocupació | arqueòloga |
| Ocupador | Universitat Sants Ciril i Metodi de Skopje |
Es va graduar en batxillerat i va estudiar al Departament d'Història de l'Art de la Universitat Sants Ciril i Metodi, a Skopje. Es va doctorar en arqueologia medieval el 1958 a la Universitat de Lublin.[1] Durant els anys 1948–1950 va treballar com a conservadora al Museu de la Ciutat de Skopje i, durant 15 anys, va dirigir el Departament d'Arqueologia Medieval del Museu Arqueològic. Entre 1962 i 1975 va ser la directora d'aquest museu. El 1971 i el 1983 va obtenir una beca per treballar a Dumbarton Oaks. Els anys 1975–1983 va treballar a l'Institut d'Història de l'Art com a professora d'arqueologia medieval i paleocristiana. El 1983 es va retirar.[2] Des de 1997 va ser membre de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Macedònia.[3]
Del 1952 al 1956 va realitzar investigacions a la zona de Demir Kapija, on va descobrir les ruïnes d'una basílica paleocristiana reconeguda com a monument de la història de Macedònia. El 2011 es va prendre la decisió de reconstruir-lo.[4] Com a part de projectes de recerca iugoslavo-americans, va realitzar investigacions a Bargali i a Stobi. Durant els treballs realitzats del 1966–1971 es van descobrir a Bargala una basílica, un fragment de la ciutat i un complex residencial. El 1975 va realitzar treballs arqueològics al jaciment arqueològic de Kale a la desembocadura dels rius Złetowska i Bregałnica, prop de la ciutat de Krupiszte.[5] Les seves investigacions van descobrir escriptures glagolítiques a Ciril i Metodi, tot i que alguns científics en discrepen.[6][7] El 1981 va realitzar investigacions a Estobi, a les zones d'investigació arqueològica d'abans de la guerra, on va descobrir la basílica, que va resultar ser l'església cristiana més antiga de Macedònia.[3][8]
Publicacions
modifica- Episcopate at Bregałnica: Slovenian Crkowen and Kulturno-prosweten centar wo Makedonija 1989 [9]
- Studies in the antiquities of Stobi. Volume III 1981 Co-author: James Wiseman [10]
- Prosek-Demir Kapija. Slovenska necropolis and slovenian necropolis at Makedonija Skopje 1966 [11]
- Loca sanctorum Macedoniae = Kult na martirite vo Makedonija from IV to IX vek Skopje 1995 [12]
Commemoració
modificaReferències
modifica- ↑ «Македонско археолошко научно друштво». Arxivat de l'original el 2016-04-06.
- ↑ «Блага Алексова (1922-2007) – МАНУ» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2018-11-11.
- ↑ 3,0 3,1 «Блага Алексова».
- ↑ «Реконзервација и ревитализација на ранохристијанска базилика | opstinademirkapija.gov.mk» (en macedoni). Arxivat de l'original el 2020-07-17.
- ↑ Nacev, Trajce. Конзерваторско-реставраторски работи на археолошки локалитет Кале-Црвена Црква (en anglès britànic), 1998.
- ↑ «Штипскиот Музеј доби четири милиони денари за проекти од национален интерес» (en macedoni). Arxivat de l'original el 2020-05-19.
- ↑ «Локалитетот Кале кај Крупиште е една од можните локации каде е напишана глаголицата».
- ↑ «Епископска базилика - Национална установа Стоби».
- ↑ Алексова, Блага. Епископијата на Брегалница: прв словенски црковен и културно-просветен центар во Македонија (en macedoni). Институт за истражување на старословенската култура--Прилеп, 1989.
- ↑ Studies in the Antiquities of Stobi, Volume 3 (en anglès). Princeton University Press, 2014-07-14. DOI 10.1515/9781400859054. ISBN 978-1-4008-5905-4. Arxivat 2020-07-17 a Wayback Machine.
- ↑ Aleksova, Blaga. Prosek-Demir Kapija. Slovenska nekropola i slovenske nekropole u Makedoniji.. Skopje; Beograd; Arheološki muzej: Arheološko društvo Jugoslavije; Skopje, 1966. OCLC 11718770.
- ↑ Aleksova, Blaga. Loca sanctorum Macedoniae = Kult na martirite vo Makedonija od IV do IX vek. Skopje: Matica Makedonska, 1995. ISBN 978-9989-48-009-6. OCLC 36778937.
- ↑ Споменица посветена на Блага Алексова, редовен член на Македонската Академија на Науките и Уметностите: 1922 - 2007 (en macedoni). Македонска Акад. на Науките и Уметностите, 2008.