Obre el menú principal

Orígens familiarsModifica

Filla de Carles III de Navarra i la seva esposa Elionor de Castella. Fou nomenada hereva del Regne de Navarra el 28 d'octubre de 1416 a Olite pel seu pare, al ser la més gran de les dues úniques filles supervivents del matrimoni.

Núpcies i descendentsModifica

El 21 de maig del 1402 es casà a la catedral de Catània per poders i el 26 de desembre del mateix any en persona, amb el rei de Sicília Martí el Jove, fill de Martí l'Humà i hereu de la Corona d'Aragó. D'aquest casament en nasqué un fill:

A la mort del rei el 1409, Blanca va passar a governar l'illa, però finalment retornà a Navarra i es casà de bell nou.

El 6 de novembre del 1419 es casà per poders a Olite i el 10 de juny de 1420 ho féu en persona a la catedral de Pamplona amb el príncep Joan d'Aragó, futur rei de la Corona d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:

Ascens al tronModifica

A la mort del seu pare el 1425 ascendí al tron navarrès juntament amb el seu marit Joan d'Aragó, que es féu nomenar també rei de Navarra, tot i l'oposició de part de la noblesa navarresa.

Vida políticaModifica

La pèrdua d'iniciativa caracateritzà el seu regnat. Així pel seu matrimoni amb el rei d'Aragó va permetre que Navarra quedés sotmesa en tot al rei aragonès i als seus interessos, perdent el regne territoris fronterers a conseqüència de la intervenció de Joan II en els assumptes de Castella entre el 1428 i el 1429.[1]

De la unió amb Joan II va néixer Carles de Viana, que segons les capitulacions matrimonials de 1419 havia d'heretar el regne a la mort de la seva mare. Però el 1441 al morir Blanca I, Joan el Sense Fe va usurpar el tron navarrès, al·legant que en el testament de Blanca recomanava a Carles que no es fes coronar sense el consentiment del seu pare.[2] El resultat fou una Guerra civil entre 1451 i 1455 que va enfrontar els agramontesos, partidaris del rei Joan, i els beaumontesos, partidaris de Carles. Tot finalitzà amb la mort de Carles de Viana el 1461.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Albertí, Elisenda. Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval. Albertí Editor, 2007, p. 149-158. 
  2. Ferrán Valls i Taberner, i Ferrán Soldevila, Història de Catalunya, p.285

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blanca I de Navarra  



Precedida per:
Carles III
Reina de Navarra
14251441
Succeïda per:
Joan I