Blaveta lluent
La blaveta lluent (Polyommatus bellargus)[1] és una papallona diürna del gènere Polyommatus, de la família Lycaenidae o licènids.[2]
Lysandra bellargus  | |
|---|---|
 Mascle de Polyommatus bellargus. | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Lycaenidae |
| Tribu | Polyommatini |
| Gènere | Lysandra |
| Espècie | Lysandra bellargus (Rottemburg, 1775) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Lysandra bellargus
|
| Protònim | Papilio bellargus |
.svg){kind=icon}
Distribució i hàbitat
modifica
Té una àmplia distribució a les zones temperades d'Europa central fins als 55° de latitud. Es troba en gairebé tot el sud d'Europa, però manca a les Illes Balears i al sud de la península Ibèrica.
Es troba en hàbitats variats i prefereix llocs de vegetació baixa a les zones muntanyoses de fins a 2.000 m. És més comuna als prats secs, camps oberts assolellats, erms i vores dels camins de camp. Li agrada xuclar les flors de l'espantallops (Colutea arborescens) i de l'olivarda (Dittrichia viscosa), mata llenyosa i olorosa de distribució mediterrània que es troba a les vores de camins i carreteres i als camps abandonats.
A la zona del Mediterrani, els adults volen en dues generacions, del maig al setembre. Aquesta papallona és molt sensible a la urbanització i a la consegüent destrucció d'hàbitat.
Descripció
modifica
És una papallona petita, amb una envergadura d'uns 17 mm. El cos és pelut i ferm. Aquesta espècie de papallones té un dimorfisme sexual molt evident, ja que, mentre que les ales dels mascles són de coloració blau cel amb reflexos metàl·lics, les de les femelles són marrons. A la cara inferior, la coloració, d'un color beix clar amb taques petites, és molt semblant en els dos sexes.
Biologia
modificaL'eruga d'aquesta espècie és molt petita i només fa 14 mm de llargada màxima. S'alimenta principalment de les fulles del desferracavalls, planta herbàcia del gènere Hippocrepis, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors grogues i fruit constituït per segments en forma de ferradura i amb llavors corbes, pròpia dels erms i dels prats secs.
Les erugues tenen una característica molt curiosa, la mirmecofília, fenomen de relació simbiòtica amb formigues, en aquest cas, dels gèneres Myrmica, Lasius, Tapinoma i Plagiolepis.
Referències
modifica- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 26 gener 2014].
- ↑ Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
Enllaços externs
modifica
- La blaveta en Butterfly-Conservation.org Arxivat 2006-09-27 a Wayback Machine. (anglès).