Blaveta lluent

La blaveta lluent (Polyommatus bellargus)[1] és una papallona diürna del gènere Polyommatus, de la família Lycaenidae o licènids.[2]

Infotaula d'ésser viuBlaveta lluent
Lysandra bellargus Modifica el valor a Wikidata
Polyommatus bellargus - Männchen Oberseite.jpg
Mascle de Polyommatus bellargus.
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaLycaenidae
TribuPolyommatini
GènereLysandra
EspècieLysandra bellargus Modifica el valor a Wikidata
(Rottemburg, 1775)
Nomenclatura
Sinònims
Lysandra bellargus

Distribució i hàbitatModifica

 
Revers

Té una àmplia distribució a les zones temperades d'Europa central fins als 55° de latitud. Es troba en gairebé tot el sud d'Europa, però manca a les Illes Balears i al sud de la península Ibèrica.

Es troba en hàbitats variats i prefereix llocs de vegetació baixa a les zones muntanyoses de fins a 2.000 m. És més comuna als prats secs, camps oberts assolellats, erms i vores dels camins de camp. Li agrada xuclar les flors de l'espantallops (Colutea arborescens) i de l'olivarda (Dittrichia viscosa), mata llenyosa i olorosa de distribució mediterrània que es troba a les vores de camins i carreteres i als camps abandonats.

A la zona del Mediterrani, els adults volen en dues generacions, del maig al setembre. Aquesta papallona és molt sensible a la urbanització i a la consegüent destrucció d'hàbitat.

DescripcióModifica

 
Femella amb les ales esteses

És una papallona petita, amb una envergadura d'uns 17 mm. El cos és pelut i ferm. Aquesta espècie de papallones té un dimorfisme sexual molt evident, ja que, mentre que les ales dels mascles són de coloració blau cel amb reflexos metàl·lics, les de les femelles són marrons. A la cara inferior, la coloració, d'un color beix clar amb taques petites, és molt semblant en els dos sexes.

BiologiaModifica

L'eruga d'aquesta espècie és molt petita i només fa 14 mm de llargada màxima. S'alimenta principalment de les fulles del desferracavalls, planta herbàcia del gènere Hippocrepis, de la família de les papilionàcies, de fulles pinnaticompostes, flors grogues i fruit constituït per segments en forma de ferradura i amb llavors corbes, pròpia dels erms i dels prats secs.

Les erugues tenen una característica molt curiosa, la mirmecofília, fenomen de relació simbiòtica amb formigues, en aquest cas, dels gèneres Myrmica, Lasius, Tapinoma i Plagiolepis.

ReferènciesModifica

  1. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 26 gener 2014].
  2. Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 

Enllaços externsModifica