Licènids
Els licènids o blavetes (Lycaenidae) són una família de papallones, essent la més extensa amb unes 6.000 espècies disbribuïdes per tot el món.[1] Representen un 40% de les espècies de papallones conegudes.[2]
Lycaenidae  | |
|---|---|
_2.jpg) Rogeta | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Superfamília | Papilionoidea |
| Família | Lycaenidae Leach, 1815 |
| Nomenclatura | |
| Nom zoològic coordinat amb | Lycaenoidea, Lycaeninae i Lycaenini |
| Subfamílies | |
MorfologiaModifica
Normalment són de grandària petita. Habitualment existeix un dimorfisme sexual accentuat: el cas més típic està representat per espècies en les quals els mascles tenen l'anvers de les ales blau (d'aquí ve el nom de blavetes) i les femelles marró.[3]
Hi ha moltes espècies similars entre si, cosa que dificulta les identificacions. Ara bé, les diferències en la coloració de fons i en el dibuix (especialment del revers de les ales posteriors) poden facilitar la tasca en molts casos.[3]
Les erugues són rabassudes i tenen cert aspecte a cotxinilla. Generalment estan ben camuflades i tenen una gran adaptació a la planta nutrícia. Les pupes també són rabassudes: curtes en relació al diàmetre.[3]
EcologiaModifica
Els mascles de moltes espècies es congreguen sobre el terra humit, de vegades en grans grups i perllongadament, per extreure sals de sodi dissoltes en l'aigua.[3]
La mirmecofília és habitual entre les erugues. Aquestes posseeixen una glàndula dorsal al desè segment que segrega una substància ensucrada d'alt contingut energètic que atrau a les formigues; a canvi les formigues les protegeixen de dípters i himenòpters parasitoides. Aquestes associaciones són facultatives i per tant no són imprescindibles.[3]
D'altra banda, en altres espècies aquesta associació sí que és imprescindible i ha derivat en el parasitisme. En aquests casos la formiga s'enduu l'eruga al niu i aquesta s'alimenta de les larves i pupes de les formigues fins a completar el creixement i fer la crisàlide. Mentrestant, l'eruga segueix rebent les atencions de les formigues.[3]
CladogramaModifica
| Macrolepidoptera |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Fiedler, K. 1996. Host-plant relationships of lycaenid butterflies: large-scale patterns, interactions with plant chemistry, and mutualism with ants. Entomologia Experimentalis et Applicata 80(1):259-267 doi:10.1007/BF00194770
- ↑ Venkatesha, MG. 2005. Why is homopterophagous butterfly, Spalgis epius (Westwood) (Lepidoptera: Lycaenidae) amyrmecophilous? Current Science 89 (2): 245-246.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2.
