Nimfàlids

família d'insectes
(S'ha redirigit des de: Nymphalidae)

Els nimfàlids (Nymphalidae) componen una família de lepidòpters de la superfamília dels papilionoïdeus. Fins a l'any 2011 s'havien descrit un total de 6.000 espècies.[1] Normalment són papallones de mida mitjana a grossa. Es distingeixen dels altres ropalòcers pel fet de tenir només dos parells de potes funcionals, mentre que el primer parell està atrofiat i no té cap funció locomotora.[2][3]

Infotaula d'ésser viuNimfàlids
Nymphalidae Modifica el valor a Wikidata
Limenitis reducta 0.jpg
Nimfa mediterrània (Limenitis reducta)
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
SuperfamíliaPapilionoidea
FamíliaNymphalidae Modifica el valor a Wikidata
Rafinesque, 1815
Diversitat
* Uns 600 gèneres
  • unes 6.000 espècies
Nomenclatura
Sinònims
Danaidae
Amathusiidae
Heliconiidae Modifica el valor a Wikidata

MorfologiaModifica

L'envengadura alar de l'imago oscil·la entre els 25 i 200 mm generalment. Acostumen a tenir un vol poderós i ràpid, complementant-lo amb moments de planeig.[4] En les espècies europees predominen els colors càlids, sobretot els marronosos i vermellosos (excepte el gènere Melanargia, que són blanques i negres). El dimorfisme sexual acostuma a ser inexistent.[2] Moltes espècies presenten ocels, alguns tan vistosos com els del paó de dia (Aglais io), estructures que tendeixen a desviar de les parts vitals de l'organisme els atacs d'aus i rèptils.[5]

Moltes erugues són espinoses mentre que les dels satirins estan recoberts d'una fina i curta pilositat. La majoria de pupes es caracteritzen per restar penjades a l'aire per l'abdomen, a les tiges de plantes, amb freqüència sobre gramínies altes, al revers de les fulles o fins i tot a les pedres;[5] d'altres reposen semienterrades al sòl.[2]

ComportamentModifica

Són atretes habitualment per flors de jardins i en alguns casos per matèries àcides en descomposició. Algunes espècies com Danaus plexippus o la migradora dels cards (Vanessa cardui), són migradores i arriben a fer fins a uns 1.000 quilòmetres.[4] Espècies com Hipparchia semele, després de la còpula els mascles col·loquen un "tap" (sphragis) a les femelles perquè no puguin aparellar-se amb altres mascles.[2] Fora de latituds tropicals acostumen a hibernar com a adult, mentre que els satirins ho fan com a larva.[5]

Les erugues dels satirins s'alimenten exclusivament de gramínies i la majoria ho fan durant la nit.[5]

Taxonomia i sistemàticaModifica

 
Morpho menelaus
 
Migradora dels cards (Vanessa cardui)

Els nimfàlids es divideixen en 12 subfamílies:[6]

Les relacions filogenètiques entre pièrids i la resta de famílies de papilionoïdeus serien:[7][8]



Papilionidae





Hedylidae



Hesperiidae





Pieridae




Nymphalidae




Riodinidae



Lycaenidae







ReferènciesModifica

  1. Van Nieukerken, Erik J.; et al. «Order Lepidoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness». Zootaxa, 3148, 1, 23-12-2011, pàg. 212. DOI: 10.11646/zootaxa.3148.1.41. ISSN: 1175-5334.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nymphalidae» (en castellà). Asturnatura. González Fernández, J.. [Consulta: 14 juliol 2012].
  3. Associació per a la Defensa de la Natura. Papallones d'Andorra (en català/castellà/francès/anglès). Fundació Crèdit Andorrà, 1999. ISBN 99920-1-281-1. 
  4. 4,0 4,1 «Nymphalidae» (en castellà). Waste Magazine. Merche S. Calle i Juan Enrique Gómez. [Consulta: 14 juliol 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Mariposas de España y Europa (en castellà). Lynx, 2011. ISBN 978-84-96553-84-2. 
  6. Niklas Wahlberg, Elisabet Weingartner & Sören Nylin «Papers presented at the Mammalian Phylogeny symposium during the 2002 Annual Meeting of the Society for Molecular Biology and Evolution, Sorrento, Italy, juny 13–16, 2002» ( PDF). Molecular Phylogenetics and Evolution. Gisella Caccone & Giacomo Bernardi, 28, 3, 2003, pàg. 473–484. Arxivat de l'original el 2007-10-25. DOI: 10.1016/S1055-7903(03)00052-6. PMID: 12927132 [Consulta: 31 maig 2011].
  7. Espeland, Marianne; et al. «A Comprehensive and Dated Phylogenomic Analysis of Butterflies» (en anglès). Current Biology, 28, 5, 05-03-2018, pàg. 770–778.e5. DOI: 10.1016/j.cub.2018.01.061. ISSN: 0960-9822. PMID: 29456146.
  8. Kawahara, Akito Y.; et al. «Phylogenomics reveals the evolutionary timing and pattern of butterflies and moths» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 116, 45, 05-11-2019, pàg. 22657–22663. DOI: 10.1073/pnas.1907847116. ISSN: 0027-8424. PMC: PMC6842621. PMID: 31636187.

Vegeu tambéModifica