Blocador d'adrenoreceptors alfa

Classe d'agents farmacològics

Els blocadors d'adrenoreceptors alfa(1)[a] són un grup de fàrmacs que bloquegen les accions dels receptors adrenèrgics α1. S'utilitzen en el tractament de la hipertensió arterial (HTA) i la hiperplàsia benigna de pròstata (HBP).[3]

Infotaula de fàrmacBlocador d'adrenoreceptors alfa
Dades clíniques
Grup farmacològicadrenergic antagonist (en) Tradueix i adrenoblocker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:

  • Alfuzosina (EFG, Alfetim, Benestan, Unibenestan), HBP.
  • Doxazosina (EFG, Carduran, Doxatensa, Progandol), el més utilitzat, HTA i HBP.
  • Prazosina (Minipres), HTA.
  • Tamsulosina (EFG, Manfredol, Omnic, Urolosin, Zuantrip), HBP.
  • Terazosina (EFG, Alfaprost, Deflox, Magnurol, Mayul, Sutif, Zayasel), HBP.

Efectes adversos

modifica

Com que hi ha diverses composicions estructurals que fan que cada blocador sigui diferent, els efectes secundaris també varien segons el fàrmac. Poden incloure hipotensió postural, i problemes cardiovasculars o genitourinaris.[4]

Un efecte observat freqüentment amb l'ús d'aquests fàrmacs és l'anomenat «fenomen de la primera dosi»; una caiguda sobtada i severa de la pressió sanguínia que es pot produir quan es canvia d'una posició estirada a una posició dempeus la primera vegada que s'utilitza, o quan es reprèn el tractament després d'uns mesos sense aplicar-lo.[5]

  1. No hauríem d'utilitzar els termes: alfa blocadors (ja que alfa actua com a adjectiu i en català l'adjectiu va després del nom) o blocadors alfa-adrenèrgics (la part alfa-adrenèrgica és la blocada, el nom pot portar a confusions); ni tampoc bloquejant, ja que és un gerundi i no un nom.[1][2]

Referències

modifica
  1. Consulta feta a Optimot de la Generalitat de Catalunya
  2. «Blocador d'adrenoreceptors alfa». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. Garimella, PS; Fink, HA; Macdonald, R; Wilt, TJ «Naftopidil for the treatment of lower urinary tract symptoms compatible with benign prostatic hyperplasia.». Cochrane Database Syst Rev, 4, 2009. DOI: 10.1002/14651858.CD007360.pub2. PMID: 19821408 [Consulta: 17 juny 2022].
  4. Manning, Loretta; Rayfield, Sylvia. Pharmacology Made Insanely Easy. 4a ed. I CAN Publishing Inc, 2013, p. 38. ISBN 978-0984204076. 
  5. Graham RM, Thornell IR, Gain JM, Bagnoli C, Oates HF, Stokes GS «Prazosin: the first-dose phenomenon». British Medical Journal, 2, 6047, 1976, pàg. 1293-4. DOI: 10.1136/bmj.2.6047.1293. PMID: 793676 [Consulta: 30 setembre 2024].

Vegeu també

modifica