Blue in the Face
Blue in the Face és una pel·lícula independent estatunidenca escrita i dirigida per Wayne Wang i Paul Auster de 1995, que és alhora una pseudoseqüela de Smoke.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Wayne Wang Paul Auster |
| Protagonistes | |
| Producció | Harvey Keitel, Robert Weinstein i Harvey Weinstein  |
| Guió | Paul Auster Wayne Wang |
| Música | John Lurie |
| Fotografia | Adam Holender |
| Muntatge | Christopher Tellefsen |
| Vestuari | Claudia Brown |
| Efectes especials | Daniel Leung |
| Productora | Miramax Films |
| Distribuïdor | Miramax Films i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1995 |
| Durada | 83 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica |
| Lloc de la narració | Nova York i Brooklyn |
        | |
Un cop finalitzat el rodatge d'aquesta, quedaven moltes històries, personatges i escenes que finalment no havien estat utilitzats a Smoke, i els directors van decidir fer una continuació de la pel·lícula aprofitant aquest material i la col·laboració d'alguns dels actors, afegint-ne d'altres. El rodatge es va fer en cinc dies i està ple de situacions i diàlegs improvisats pels mateixos actors, ja que, a més, no es va fer servir un guió complet.[2]
Argument modifica
La història transcorre novament al voltant de l'estanc d'Auggie a Brooklyn i és explicada pels personatges que la freqüenten, molts dels quals ja sortien a Smoke. Aquests filosofen sobre el plaer de fumar, el beisbol, Nova York, les relacions humanes i els gofres belgues.
Repartiment modifica
- Harvey Keitel: Auggie Wren
- Victor Argo: Vinnie
- Giancarlo Esposito: Tommy Finelli
- Roseanne Barr: Dot
- Michael J. Fox: Pete Maloney
- Lily Tomlin: Waffle Eater
- Mira Sorvino: joveneta
- Lou Reed: home de les ulleres estranyes
- Jim Jarmusch: Bob
- Mel Gorham: Violet
- Keith David: Jackie Robinson
- Jared Harris: Jimmy Rose
- Madonna: Singing Telegram
- José Zúñiga: Jerry
- RuPaul: ballarina
Premis i nominacions modifica
La pel·lícula va estar nominada al Cavall de Bronze del Festival de Cinema d'Estocolm, i Lily Tomlin, al seu torn, va optar a l'American Comedy Award a l'actriu secundària més divertida.[3]
Banda sonora modifica
La banda sonora original de la pel·lícula conté aquests temes:[4]
- Danny Hoch As Caribbean Tiger - Danny Hoch
- God's Child - David Byrne/Selena
- Danny Hoch As Andy - Danny Hoch
- The Brooklynites - Soul Coughing
- Mi Barrio - La Casa
- Suwanee Jo - Paula Cole
- To My Ba-bay! - Speerhead and Zap Mama
- Brooklyn Movements - Da Bush Babees
- As Flex - Danny Hoch amb Basehead
- Why Can't We Be Friends - Geggy Tah
- Let's Get Ready To Rhumba - John Lurie National Orchestra
- Tango Apasionado - Astor Piazzola
- As Shaddjeh - Danny Hoch
- Happy Suicide - David Byrne i Vjana Anand
- Egg Cream - Lou Reed
- In The Return Of Flex - Danny Hoch
Referències modifica
- ↑ Blue in the Face[Enllaç no actiu], a Fotogramas (castellà)
- ↑ Blue in the Face a Allmovie (anglès)
- ↑ Nominacions de la pel·lícula a IMDb (anglès)
- ↑ La banda sonora, a Amazon.com