Jim Jarmusch
Jim Jarmusch (Cuyahoga Falls, Ohio, 22 de gener de 1953), és un director, guionista i muntador estatunidenc de cinema independent, i n'és una de les seves figures més destacades. Ha rebut diversos premis, d'entre els quals destaquen els dels festivals de Canes i Sundance.
Biografia
modificaJarmusch va néixer a Cuyahoga Falls, Akron, Ohio, el 1953, en una família d'origen europeu i de classe mitjana.[1] És d'ascendència irlandesa i alemanya per part materna, i txeca i alemanya per part paterna. La seva mare escrivia crítiques de cinema i teatre per a l'Akron Beacon Journal abans de casar-se amb el seu pare, un home de negocis que treballava per a la B.F. Goodrich Company.[2] La seva mare va introduir al futur cineasta, el mitjà de tres germans,[3] al món del setè art, portant-lo al cinema local per veure funcions dobles matinals com Attack of the Crab Monsters i Creature from the Black Lagoon, mentre ella s'ocupava d'altres assumptes.[4][5]
La primera pel·lícula per a adults que recorda haver vist és el clàssic La ruta del tro (Thunder Road, de 1958, protagonitzada per Robert Mitchum), la violència i foscor de la qual va deixar impressionat al Jarmusch de set anys.[6] Una altra important influència de la seva infantesa va ser Ghoulardi, un excèntric show televisiu de Cleveland que transmetia pel·lícules de terror.[5]
Influenciat per Michelangelo Antonioni, Kenji Mizoguchi i Ozu, que descobriria a la Cinémathèque française, s'inscriu a la facultat de Cinematografia de la Universitat de Nova York. La seva pel·lícula de final de carrera Permanent Vacation va ser presentada el 1980 a nombrosos festivals de cinema.[7] Algunes de les característiques que defineixen l'estil de Jarmusch es troben ja en el seu primer film: el protagonisme de l'anti-heroi, l'interès per personatges que es mouen al marge de la societat, la descripció d'una quotidianitat estranya i de vegades onírica, dissociada de la realitat, que produirà en blanc i negre (Stranger Than Paradise, Coffee and Cigarettes) o en color.
Poc després de l'acabament dels seus estudis esdevé assistent de Wim Wenders a la pel·lícula Nick's Movie. El 1984 guanya el premi Càmera d'Or al festival de Canes i el Lleopard d'Or al festival de Locarno amb Stranger Than Paradise. El 1997 s'inicia en el món del cinema documental ambYear of the Horse. Flors trencades (2005) i Only Lovers Left Alive (2013) seran igualment seleccionades per la competició oficial del festival de Canes, i la primera li valdrà el Grand Prix a la 58na edició. A banda de la seva activitat com a director, Jarmusch ha intervingut com a actor en nombroses produccions.
Jarmusch, àvid lector durant la seva adolescència,[1] va tenir un gran interès per la literatura (una activitat a la que l'encoratjava la seva àvia),[2] i també per la música, i ambdues passions traspuen al llarg de la seva obra fílmica. Music de teclats, és un dels fundadors del grup post-punk The Del-Byzanteens.[8] Des de 2013[9] és membre del grup de rock SQÜRL, que s'havia format el 2009 amb el nom de Red Rabbit,[10] i ha col·laborat en diversos àlbums amb el músic de llaüt Jozef Van Wissem.[11][12]
Filmografia principal
modificaDirector
modificaPel·lícules
Any | Títol | Com | Notes | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Director | Guionista | Muntatge | Compositor | Productor | |||
1980 | Vacances permanents (Permanent Vacation) | Sí | Sí | Sí | Sí | Sí | |
1984 | Estranys al paradís (Stranger Than Paradise) | Sí | Sí | Sí | |||
1986 | Coffee and Cigarettes | Sí | Sí | curtmetratge | |||
1986 | Sota el pes de la llei (Down by Law) | Sí | Sí| | ||||
1989 | Coffee and Cigarettes: Memphis Version | Sí | Sí | curtmetratge | |||
1989 | Mystery Train | Sí | Sí | ||||
1991 | La nit a la Terra (Night on Earth) | Sí | Sí | Sí | |||
1993 | Coffee and Cigarettes: Somewhere in California | Sí | Sí | curtmetratge | |||
1995 | Dead Man | Sí | Sí | ||||
1997 | L'any del cavall (The Year of the Horse) | Sí | documental | ||||
1999 | Ghost Dog: The Way of the Samurai | Sí | Sí | Sí | |||
2002 | Ten Minutes Older: The Trumpet | Sí | Sí | curtmetratge Int. Trailer Night | |||
2003 | Coffee and Cigarettes | Sí | Sí | Sí | |||
2005 | Broken Flowers | Sí | Sí | ||||
2009 | The Limits of Control | Sí | Sí | ||||
2013 | Only Lovers Left Alive | Sí | Sí | ||||
2016 | Paterson | Sí | Sí | Sí | |||
2016 | Gimme Danger | Sí | Sí | documental | |||
2019 | The Dead Don't Die | Sí | Sí |
Vídeos musicals
- 1986: "The Lady Don't Mind", de Talking Heads
- 1987: "Sightsee M.C!", de Big Audio Dynamite
- 1990: "It's All Right With Me", de Tom Waits
- 1992: "I Don't Wanna Grow Up", de Tom Waits
- 1995: "Dead Man Theme", de Neil Young
- 2006: "Steady as She Goes", de The Raconteurs
Actor
modifica- 1984: American Autobahn (d'Andre Degas): Productor de cinema
- 1987: Straight to Hell (d'Alex Cox): Amos Dade
- 1987: Helsinki Napoli All Night Long (de Mika Kaurismäki): propietari del bar #2
- 1988: Candy Mountain (de Robert Frank i Rudy Wurlitzer): (no surt als crèdits)
- 1989: Leningrad Cowboys Go America (d'Aki Kaurismäki): venedor de cotxes/Nova York
- 1990: The Golden Boat (de Raúl Ruiz): foraster
- 1992: A la sopa (In the Soup) (d'Alexandre Rockwell): Monty
- 1994: Iron Horsemen (de Gilles Charmant): Silver Rider
- 1995: Blue in the Face (de Wayne Wang i Paul Auster): Bob
- 1996: L'altre costat de la vida (Sling Blade) (de Billy Bob Thornton): venedor de gelats
- 1996: Cannes Man (de Richard Martini): ell mateix
Guardons
modificaPremis
modifica- Premis Amanda: Millor pel·lícula estrangera per Sota el pes de la llei (1986)
- Premis Bodil: Millor pel·lícula no-estatunidenca per Sota el pes de la llei (1986)
- Premis del Cinema Europeu: Screen International Award per a Dead Man (1995)
- Festival de Cinema de Cambridge: Premi de l'audiència a la millor pel·lícula per Broken Flowers (2005)
- Festival de Cinema de Sundance: Premi especial del jurat per a Estranys al paradís (1984)
- Festival Internacional de Cinema de Canes:
- Càmera d'Or per Estranys al paradís (1984)
- Millor contribució artística per Mystery Train (1989)
- Palma d'Or al millor curtmetratge Coffee and Cigarettes: Memphis Version (1989)
- Gran Premi del Jurat per Broken Flowers (2005)
- Festival Internacional de Cinema de Locarno:
- Lleopard d'Or per Estranys al paradís (1984)
- Menció especial per Estranys al paradís (1984)
- Festival Internacional de Cinema de Rotterdam: Pemi KNF per a Estranys al paradís (1984)
Nominacions
modifica- Premis Bodil: Millor pel·lícula estatunidenca per Broken Flowers (2006)
- Premis César: César a la millor pel·lícula estrangera per Ghost Dog: The Way of the Samurai (2000)
- Premis del Cinema Europeu: Screen International Award Broken Flowers (2005)
- Festival de Cinema de Sundance: Gran premi del Jurat per Estranys al paradís (1985)
- Festival Internacional de Cinema de Canes:
- Palma d'Or per Sota el pes de la llei (1986)
- Palma d'Or per Mystery Train (1989)
- Palma d'Or per Dead Man (1995)
- Palma d'Or per Ghost Dog: The Way of the Samurai (1999)
- Palma d'Or per Broken Flowers (2005)
- Palma d'Or per Only Lovers Left Alive (2013)
- Palma d'Or per Paterson (2016)
- Premis Independent Spirit:
- Millor director per Sota el pes de la llei (1987)
- Millor guió per Mystery Train (1990)
- Millor director per Mystery Train (1990)
- Millor guió per Dead Man (1997)
- Millor pel·lícula per Ghost Dog: The Way of the Samurai, compartit amb Richard Guay (2001)
Discografia
modificaJarmusch ha col·laborat sovint amb diversos grups i artistes, i amb SQÜRL va gravar diversos EPs, tot i que la seva discografia principal és la següent:[13][14]
- 2012: Concerning the Entrance into Eternity (Important Records), amb Jozef van Wissem
- 2012: The Mystery of Heaven (Sacred Bones Records), amb Jozef van Wissem
- 2013: Only Lovers Left Alive (ATP Recordings), com a SQÜRL i amb Jozef van Wissem - banda sonora de la pel·lícula
- 2016: SQÜRL Live at Third Man Records (A Third Man Records), com a SQÜRL - àlbum en viu[15]
- 2019: An Attempt to Draw Aside the Veil (Sacred Bones Records), amb Jozef van Wissem
- 2019: Ranaldo/Jarmusch/Urselli/Pándi (Trost Records), disc conjunt amb Balázs Pándi, Lee Ranaldo i Marc Urselli
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Suárez 2007, pàg. 6–11
- ↑ 2,0 2,1 «Biografia de Current Biography Yearbook 1990». Arxivat de l'original el 2009-06-01. [Consulta: 19 març 2011].
- ↑ Hirschberg, Lynn «The Last of the Indies». The New York Times. The New York Times Company, 31-07-2005 [Consulta: 27 abril 2009].
- ↑ Hattenstone, Simon. «Interview: Simon Hattenstone meets Jim Jarmusch». guardian.co.uk, 13-11-2004. [Consulta: 2 maig 2009].
- ↑ 5,0 5,1 Jarrell, Joe «Jim Jarmusch». San Francisco Chronicle, 09-05-2004 [Consulta: 27 abril 2009].
- ↑ McKenna, Kristine «Dead Man Talking». Los Angeles Times, 05-05-1996 [Consulta: 19 març 2011]. Arxivat 2009-03-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-03-08. [Consulta: 19 març 2011].
- ↑ Mannheim-Heidelberg International Filmfestival, prix Josef-von Sternberg-Preis (Josef-von Sternberg-Preis) http://www.iffmh.de/das-festival/archiv/ Arxivat 2017-02-24 a Wayback Machine.
- ↑ Kellman, Andy. «The Del-Byzanteens Biography». Allmusic. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Thom, Thom. «SQÜRL». Allmusic. [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Winfrey, Graham «Jim Jarmusch’s Band Sqürl Has a New Record — Listen». Indiewire, 19-07-2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Minsker, Evan «Jim Jarmusch and Jozef van Wissem Announce New Album, Share New Song: Listen». Pitchfork, 10-01-2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Grow, Kory «See Jim Jarmusch and Jozef Van Wissem’s ‘Hallucinatory’ New Video». Rolling Stone, 30-01-2019 [Consulta: 28 juliol 2019].
- ↑ Jim Jarmusch a Discogs (anglès)
- ↑ Jim Jarmusch a Allmusic
- ↑ SQÜRL a Discogs (anglès)
Enllaços externs
modifica- La seva fitxa a Notable Names DataBase (anglès)
- Senses of Cinema: Jim Jarmusch Arxivat 2009-01-26 a Wayback Machine. (anglès)
- Pàgina de recursos de Jim Jarmusch Arxivat 2008-09-03 a Wayback Machine. (anglès)
- Article sobre el seu cinema a Miradas de Cine Arxivat 2009-07-18 a Wayback Machine. (castellà)
- La seva fitxa i notícies relacionades a Hoy Cinema Arxivat 2010-03-24 a Wayback Machine. (castellà)