Viquipèdia

Blumenau

ciutat brasilera de l'estat de Santa Catarina, al sud del Brasil.

Blumenau és una ciutat de l'estat de Santa Catarina, seu municipal de la Regió Metropolitana de la Vall d'Itajaí. És la tercera localitat més poblada de l'estat, la 8a de la Regió Sud i la 78a del Brasil. Constitueix un dels principals pols industrials, tecnològics, universitaris i turístics de l'estat.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBlumenau
Imatge
EpònimHermann Bruno Otto Blumenau Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 26° 55′ 08″ S, 49° 03′ 57″ O / 26.9189°S,49.0658°O / -26.9189; -49.0658
EstatBrasil

Unitat FederativaSanta Catarina Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població361.261 (2022) Modifica el valor a Wikidata (694,95 hab./km²)
Geografia
Superfície519,837 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud21 m-29 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Cronologia
1850
8 agost 1852 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiumunicipal chamber of Blumenau (en) Tradueix Circumscripció: 0, (Escó: 15) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal89000-000 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic047 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil4202404 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webblumenau.sc.gov.br Modifica el valor a Wikidata
Facebook: PrefeituraBNU Instagram: prefeiturabnu Modifica el valor a Wikidata

Segons dades del cens demogràfic de 2022, la ciutat superava els 361.261 habitants. Fou fundada l'any 1850.[1]

Història

modifica

Fins al segle xvi, la regió actualment ocupada pel municipi era ocupada pels indis carijós i xokleng, majoritàriament nòmades que transitaven entre la vall d'Itajaí i el litoral catarinense.[2]

El germen de l'actual ciutat va ser la Colònia de São Paulo. Va ser fundada pel químic i farmacèutic alemany Hermann Bruno Otto Blumenau, qui va arribar a la regió remuntant el riu Itajaí-Açu acompanyat d'altres 17 compatriotes.[3] Van desembarcar a la desembocadura de l'afluent Garcia el 2 de setembre de 1850 i va dividir les terres entre els colons. Aquests van edificar majoritàriament cases amb la tècnica d'entramat. L'espai que ocupen els rius Velha i Garcia va definir l'actual centre de la ciutat.[4]

Amb la colonització europea a Blumenau, els conflictes entre indígenes i immigrants europeus van augmentar a mesura que aquests darrers expandien els seus dominis. Els colons sovint contractaven bugreiros, grups de milicians que exterminaven poblats indígenes sencers en atacs llampec.[5][6]

En la dècada del 1870, la població va començar a rebre migració italiana. A diferència dels alemanys, van assentar-se a l'extraradi, en zones més muntanyoses. La convivència entre uns i altres no va resultar senzilla, en part també per les diferències religioses entre luterans i catòlics.[7] El 1880, Blumenau va ser declarat municipi, amb uns 13.000 habitants, després d'emancipar-se d'Itajaí.[4]

Segons el cens de 1927, dels gairebé cent mil habitants de Blumenau, un 53% declaraven l'alemany com a llengua materna, un 28% portuguès, un 16% italià, un 2% polonès i rus, i l'1% restant francès, holandès, suec i altres. Les estadístiques demogràfiques van mostrar que el 84% de la població de Blumenau era nascuda al Brasil.[8] Durant moltes dècades, el govern brasiler va ignorar les crides dels habitants de Blumenau per a l'establiment d'escoles públiques a la ciutat, la qual cosa va obligar els mateixos immigrants a construir escoles privades, de manera que l'ensenyament escolar es feia en alemany, i no en portuguès.[9][10]

Als anys trenta, l'Estado Novo va aplicar un procés de nacionalització, establint el portuguès com la única llengua a l'ensenyament.[11] El 2018 va obrir una escola bilingüe (portuguès i alemany)[12] i el 2019 l'ajuntament va decretar la llengua alemanya com a Patrimoni cultural immaterial del municipi.[13]

Geografia

modifica

El municipi de Blumenau està situat al nord-est de Santa Catarina. Té una superfície de 519,8 km², amb 206,8 km² (39,8%) d'àrea urbana i 313,0 km² (60,2%) de zona rural. Els municipis que limiten amb Blumenau són Jaraguá do Sul al nord, Massaranduba al nord-est, Pomerode a l'oest, Indaial al sud-oest, Luiz Alves i Gaspar a l'est, i Botuverá i Guabiruba al sud. Es troba a 130 km per carretera de la capital estatal, Florianópolis (90,4 km en línia recta).[14]

La ciutat està banyada pel riu Itajaí-Açu i és propensa a les inundacions, constants en la història del municipi. Un dels cims més coneguts de la ciutat és el turó Spitzkopf, però el més alt és el turó Loewsky, de 980 metres, tots dos situats a la zona sud i dins del parc nacional de la Serra d'Itajaí. L'altitud mitjana és de 21 metres sobre el nivell del mar.[14]

Cultura i lleure

modifica

Posseeix una agenda cultural caracteritzada per les festes basades en les tradicions dels immigrants europeus, principalment les provinents de la colonització alemanya. És el cas de l'Oktoberfest, la segona major festa de cervesa del món;[15] i del Stammtisch, una gran fira als carrers que se celebra a l'abril.[16] El nucli italià de Blumenau organitza la Festitália;[17] també hi ha un important Centre de Tradicions Gaúchas,[18] entre altres diverses manifestacions de les cultures europea i brasilera.

A la ciutat hi ha diversos museus. A més del Museu d'Art de Blumenau (MAB) i el cèlebre Museu de la Cervesa, s'hi troben el Museu del Cristall, el Museu d'Ecologia Fritz Müller o el Museu de l'Aigua.[19]

Entre les entitats esportives de la ciutat, destaquen els clubs de futbol Blumenau Esporte Clube i Clube Atlético Metropolitano. L'Handebol Blumenau disputa la primera divisió d'handbol femení i el rem és un dels esports tradicionals de la localitat, gràcies a l'històric Clube Náutico América.

Economia i societat

modifica

Blumenau és el centre econòmic de la vall d'Itajaí.[20] Hi sobresurten les indústries tèxtil i informàtica —amb empreses de mida nacional i internacional, com la marca de roba Hering o la major fabricant d'etiquetes del món, Haco.[21][22] La ciutat és capdavantera a la seva regió en el sector terciari i en el sector de sanitat i educació, gràcies a la Universitat de Blumenau i els quatre hospitals del municipi. Part del terme municipal està dintre del Parc Nacional de la Serra d'Itajaí, propiciant la pràctica d'activitats de lleure a la natura.[23]

Blumenau compta amb un dels majors índexs de desenvolupament humà del Brasil. No obstant això, presenta problemes socials comuns a la resta del Brasil, com la presència de 23.131 habitants en faveles, el major nombre de l'estat Santa Catarina (dada de 2010).[24]

Referències

modifica
  1. ↑ «Blumenau (SC)» (en portuguès brasiler). Cidades e Estados. IBGE. Arxivat de l'original el 2023-11-22. [Consulta: 11 juliol 2024].
  2. ↑ Peres, Jackson Alexsandro. Entre as matas de araucárias: cultura e história Xokleng em Santa Catarina (1850-1914) (tesi). Universidade Federal de Santa Catarina, 2009.  Arxivat 2024-04-27 a Wayback Machine.
  3. ↑ Ferreira da Silva, José. O Doutor Blumenau (en portuguès). Florianópolis: EDEME em co-edição com Paralelo 27, 1995 (Personagens da História.). ISBN 8585433728.  Arxivat 2024-07-11 a Wayback Machine.
  4. ↑ 4,0 4,1 el-Khatib, Said Mohamad. História de Santa Catarina (en portuguès brasiler). Grafipar, 1970, p. 19-20.  Arxivat 2024-07-11 a Wayback Machine.
  5. ↑ Ricken Turazzi, Luize. A questão da territorialidade entre indígenas e colonos na época da colonização europeia do município de Rio Fortuna, Santa Catarina (tesi) (en portuguès brasiler). Unisul, 2017.  Arxivat 2024-07-11 a Wayback Machine.
  6. ↑ Macário, Carol. «Caçadores de Índios» (en portuguès brasiler). Nós #35. ClicRBS. [Consulta: 11 juliol 2024].
  7. ↑ Brignoli, Joice. Novos sujeitos para Colônia Blumenau. a representação dos imigrantes italianos no séc. XIX (1875-1880) (tesi) (en portuguès brasiler). Blumenau: Universitat Regional de Blumenau, 2010. Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine. PDF
  8. ↑ Frotscher, Meri. Da celebração da etnicidade teuto-brasileira à afirmação da brasilidade: ações e discursos das elites locais na esfera pública de Blumenau (1929-1950) (tesi) (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Santa Catarina, 2003.  Arxivat 2024-07-11 a Wayback Machine.
  9. ↑ Maas, Martha Regina; PereiraFritzen, Maristela; Neto, Abelardo José Avelino «A língua alemã em antiga zona de imigração no vale do Itajaí (SC): um estudo em duas comunidades». Calidoscópio, 12, 2, 18-09-2014. Arxivat de l'original el 2018-06-02. DOI: 10.4013/cld.2014.122.02. ISSN: 2177-6202 [Consulta: 11 juliol 2024].
  10. ↑ Contrucci de Oliveira Mailer, Valéria. O alemão em Blumenau: uma questão de identidade e cidadania (tesi) (en portuguès brasiler). Florianópolis: Universidade Federal de Santa Catarina, 2003.  Arxivat 2024-07-11 a Wayback Machine.
  11. ↑ Altenhofen, Cléo Vilson «Política lingüística, mitos e concepções lingüísticas em áreas bilíngües de imigrantes (alemães) no Sul do Brasil». Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana, 2, 1 (3), 2004, pàg. 83–93. Arxivat de l'original el 2023-11-10. ISSN: 1579-9425 [Consulta: 11 juliol 2024].
  12. ↑ «Blumenau terá duas escolas bilíngues» (en portuguès brasiler). Prefeitura de Blumenau, 25-07-2018. Arxivat de l'original el 2019-09-30. [Consulta: 11 juliol 2024].
  13. ↑ Nasser, Fernanda. «Língua Alemã agora é patrimônio cultural imaterial de Blumenau» (en portuguès brasiler). NSC Total, 25-09-2019. Arxivat de l'original el 2019-09-25. [Consulta: 11 juliol 2024].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Informações Gerais» (en portuguès brasiler). Secretaria de Turismo de Blumenau. Arxivat de l'original el 2008-04-23. [Consulta: 11 juliol 2024].
  15. ↑ «Oktoberfest en Blumenau: la fiesta cervecera más grande de América del Sur» (en castellà). La Nación. Arxivat de l'original el 2024-07-11. [Consulta: 11 juliol 2024].
  16. ↑ «Stammtisch» (en portuguès brasiler). Vila Itoupava. Arxivat de l'original el 2022-07-05. [Consulta: 9 abril 2022].
  17. ↑ «Festitália» (en portuguès brasiler). Lira Circolo Italiano Di Blumenau, 2013. Arxivat de l'original el 2013-07-06. [Consulta: 11 juliol 2024].
  18. ↑ «Cores do Rio Grande do Sul mudam visual do Centro Histórico» (en portuguès brasiler). Prefeitura de Blumenau, 19-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-09-24. [Consulta: 11 juliol 2024].
  19. ↑ «Conheça os principais museus de Blumenau-SC» (en portuguès brasiler), 20-10-2023. [Consulta: 11 juliol 2024].
  20. ↑ «Conheça o Vale do Itajaí, a região mais alemã do Brasil» (en portuguès brasiler). Ministério do Turismo, 23-12-2017. Arxivat de l'original el 2018-09-21. [Consulta: 9 setembre 2018].
  21. ↑ Follmann Jurgenfeld, Vanessa; Gonçalves da Silva, Ana Lucia «O capital originário das grandes empresas têxteis de Blumenau e Brusque». Textos de Economia, 2013, pàg. 68-94.
  22. ↑ Biasetto, Daniel; Amaro, Mariana «As cidades que são número 1» (en portuguès brasiler). Veja. Abril, núm. 2070, 23-07-2008. Arxivat de l'original el 2009-07-04 [Consulta: 20 setembre 2018].
  23. ↑ «Parque nacional da Serra do Itajaí.» (en portuguès brasiler). Cadastro Nacional de Unidades de Conservação. Ministério do Meio Ambiente. [Consulta: 11 juliol 2024].
  24. ↑ Krama, Gisele. «Dados do Censo 2010 apontam que 7,2 mil vivem em favelas em Joinville» (en portuguès brasiler). A Notícia, 22-12-2011. Arxivat de l'original el 2018-09-21. [Consulta: 14 setembre 2018].

Vegeu també

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blumenau
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Blumenau&oldid=33684590»