La Boca de la Mina és una construcció de pedra situada al capdamunt del Passeig que porta aquest nom,[1] a Reus, a un nivell inferior al del terreny circumdant al que s'hi accedeix per unes escales de pedra, i que s'usa per a donar sortida a l'aigua de la Mina del Molí o de Monterols. Està protegida com a bé cultural d'interès local.
L'indret va ser urbanitzat a finals de 1863, però no es va acabar fins al 1871, any que figura gravat en una pedra frontal. L'aigua passa a l'abast de la mà al llarg d'uns quants metres de rec descobert.[1] Hi trobem diferenciades dues parts en el conjunt: al fons, una obertura ample amb una reixa de ferro on hi figura la data de 1922, que neix de pilars amb arestes remarcades, impostes, un arc de carpanell de tres punts i motllures. Hi ha un escut amb la rosa de Reus i una cornisa dentada.[2] L'espai està vorejat de pedrissos.
La Boca de la Mina s'inicia el 10 d'abril de 1607, quan la comtessa de Prades (i duquessa de Cardona) donà a la vila de Reus la possessió de les aigües provinents de la riera Maspujols.[3] A partir de 1919 hi arriba també aigua del Pantà de Riudecanyes.[4] Des de la seva construcció i fins a mitjans de segle XX era costum entre els reusencs, especialment si anaven amb nens, passejar fins a la Boca de la Mina on hi havia una senyora que regentava una parada d'anissos i proporcionava gots per l'aigua.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 98. ISBN 8486387655.
- ↑ «Boca de la Mina». Patrimoni.Gencat Arquitectura. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 octubre 2015].
- ↑ «Entretingut passeig per la Boca de la Mina». [Consulta: 12-X-2014].
- ↑ Serra Pàmies, Josep. Records i siluetes: 1901-1930. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1969, p. 36.
Enllaços externs
modifica
