Bonaventura Conill i Montobbio

arquitecte espanyol

Bonaventura Conill i Montobbio (Barcelona, 18761946). Fou un arquitecte modernista català.

Infotaula de personaBonaventura Conill i Montobbio
Biografia
Naixement1876 modifica
Barcelona modifica
Mort1946 modifica (69/70 anys)
Barcelona modifica
Dades personals
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona modifica
Activitat
OcupacióArquitecte modifica
MovimentModernisme català modifica

Deixeble d'Antoni Gaudi, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona,[1] on es va llicenciar el 1893, i desenvolupà la seva activitat principal abans del 1910. Destaca la construcció de l'estació de Vallvidrera-Superior del funicular de Vallvidrera, en col·laboració amb Arnau Calvet i Peyronill. També són obra seva alguns dels panteons modernistes del Cementiri de Lloret de Mar, molts dels quals foren encarregats per indians.[2] També va fer la capella del Santíssim de l'església parroquial de Lloret de Mar, destruïda durant la guerra civil espanyola, i la façana de la casa de la vila d'Hostalric.

Va col·laborar com a il·lustrador al "¡Cu-Cut!". Fou enterrat al Cementiri del Poblenou (Dep. II, tomba 100).

ObresModifica

BarcelonaModifica

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1905 Estació de Vallvidrera-Superior[3] c/Queralt 20
41° 24′ 50.99″ N, 2° 06′ 20.65″ E / 41.4141639°N,2.1057361°E / 41.4141639; 2.1057361
Senzilla construcció on destaquen les obertures de perfils sinuosos segons fórmules pròpies del modernisme català amb l'ornamentació dels coronaments amb cintes i medallons ceràmics, acabats de marcat caràcter centreuropeu. Correcte  
1905 Edifici d'habitatges[4] Ctra./Església, 2
41° 24′ 21″ N, 2° 12′ 44″ E / 41.40583°N,2.21222°E / 41.40583; 2.21222
Edifici entre mitgeres de planta semisoterrani, baixa, pis i àtic, que s'enclou dins la tradició de segona residència de principi de segle. Modernista basat en motius decoratius centroeuropeus (Sezession) d'esgrafiats i ceràmiques.

La barana del balcó principal de l'edifici ha estat substituïda. La façana principal es compon d'un eix de simetria en la cantonada del carrer, i es basteix amb un sòcol de pedra natural, paraments estucats lliscats blancs i potent coronament calat, motius decoratius a les finestres a tall de guardapols ceràmics i acabat amb esgrafiats de petites garlandes.

Regular  
1906 Edifici religiós[5] Carrer de la Nena Casas, 37-47
41° 24′ 21″ N, 2° 12′ 44″ E / 41.40583°N,2.21222°E / 41.40583; 2.21222
L'edificació actual, situada al mig d'un extens terreny enjardinat, és el resultat de l'ampliació d'un edifici anterior. La majoria d'elements usats són de llenguatge modernista (tant per les formes com per l'ús dels materials, com el maó vist, els elements vidriats, l'estuc...). En sobresurt la torre-mirador, amb una complicada solució de coberta i la fusteria i les vidrieres de les obertures principals. Regular Edifici religiós

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bonaventura Conill i Montobbio
  1. Mónica Maspoch. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0. , pàg.77
  2. Vilar, Albert «El poder indià». Presència [Barcelona], núm. 2009, 27-08-2010, p. 6-13. GI-143-1965.
  3. La ruta del Modernisme
  4. Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
  5. Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona