Bonifacio Nguema Esono Nchama

polític equatoguineà

Bonifacio Nguema Esono Nchama (Mongomo, Guinea Equatorial, 24 d'abril de 1936[2] - Malabo, 28 d'abril de 2015),[3] polític i militar ecuatoguineano. ExVicepresident de la República de Guinea Equatorial.

Plantilla:Infotaula personaBonifacio Nguema Esono Nchama
Nom original(es) Bonifacio Nguema Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1936 Modifica el valor a Wikidata
Mongomo (Guinea Equatorial) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2015 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Malabo (Guinea Equatorial) Modifica el valor a Wikidata
  Vicepresident de Guinea Equatorial
Maig de 1978 – 3 d'agost de 1979[1]
Vacant
Miguel Eyegue Ntutumu fins 1976
  Ministre d'Afers Exteriors
1971 – 1979
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitFuerza Demócrata Republicana (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llista
Vicepresident de Guinea Equatorial
maig 1978 – 3 agost 1979 – Florencio Mayé Elá → Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Després de la victòria del seu partit (MONALIGE) en les eleccions generals de Guinea Equatorial de 1968, va ocupar diversos càrrecs en el règim de Francisco Macías Nguema: Delegat de Govern, Secretari general d'Afers exteriors, Viceministre i Ministre del mateix ram i posteriorment a partir de 1978[4] Vicepresident de la República.[2] Nguema Esono era cosí de Macías.[5]

Va participar igualment en el Consell Militar Suprem de Guinea Equatorial instal·lat després del cop d'estat de Teodoro Obiang Nguema[6] i el 1982 va ser durant un període breu de temps alcalde de Mongomo.[2] Finalment va caure en desgràcia i el 1990 va marxar a l'exili, instal·lant-se a Espanya. Va ser cofundador del partit opositor Força Demòcrata Republicana (FDR).[3] 25 anys després, va tornar a la seva pàtria el 14 d'abril de 2015. Moriria 14 dies després.

Aparentment segons es va comunicar, en el matí del 27 d'abril va cridar a un hospital per sol·licitar ajuda d'un especialista en cardiologia i va preguntar si podien acudir a casa seva a revisar-lo.[3] L'hospital es va negar i li van dir que havia d'anar fins a allí, ja que no podien anar amb els aparells fins a la seva residència.[3] Sobre les 5 de la matinada va empitjorar i va ser traslladat a l'hospital però els metges el van assassinar allí segons fonts properes a la família.[3]

Un destacat membre del govern de Guinea Equatorial, va dir que el desig de Teodoro Obiang era "no morir abans que Bonifacio Nguema Esono Nchama perquè és l'únic que sap de tots els assassinats que he comès durant l'època de Francisco Macias i els primers anys del meu govern".[3]

Referències

modifica
  1. «“Mi vida por mi pueblo”, de Teodoro Obiang. Réplica de Bonifacio NGUEMA ESONO NCHAMA», 26-08-2008. [Consulta: 10 octubre 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 Nguema Esono: "Se puede adoptar una estrategia para trabajar al lado de un dictador" Arxivat 2017-10-22 a Wayback Machine., diariorombe.es, 12 d'octubre de 2014.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 En la muerte de Bonifacio Nguema Esono. Obiang ni perdona ni olvida, Fundación Sur, africafundacion.org, Revista, Crónicas y reportajes, 28 de abril de 2015.
  4. «"Guinea Ecuatorial y sus presuntos criminales de guerra. Ute Ute, Florencio Mayie Elá Mangué"», 09-08-2011. Arxivat de l'original el 2017-04-17. [Consulta: 3 juliol 2017].
  5. Recorrido morfogenético de la obra novelística de José Fernando Siale Djangany. Verbum Editorial, 2015, p. 62 [Consulta: 31 març 2017]. 
  6. «Sobre un golpe de estado en Guinea Ecuatorial», 13-09-2009.