Boran[1][2][3] (590 – 628 o 631) fou la filla de l'emperador sassànida Cosroes II. Fou la primera de les dues úniques dones en el tron de l'Imperi Sassànida (l'altre fou la seva germana i successora Azarmidurht). Diversos autors fixen el seu regnat entre un any i quatre mesos a dos anys.[4]

Infotaula de personaBoran
BorandukhtCoinHistoryofIran.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement590 Modifica el valor a Wikidata
Mortjuliol 632 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Ctesifont Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEstrangulació Modifica el valor a Wikidata
Queen of Persia (en) Tradueix
juny 631 (Gregorià) – 16 juny 632
← AzarmigduxtYezdegerd III →
Queen of Persia (en) Tradueix
17 juny 629 – 16 juny 630
← XahrbarazSapor V → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReina i política Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSassànides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeXahrbaraz Modifica el valor a Wikidata
FillsNika Perska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCosroes II Modifica el valor a Wikidata i Maria Modifica el valor a Wikidata
GermansKobad II i Azarmigduxt Modifica el valor a Wikidata

El seu nom apareix com a Bōrān (o Burān) en les seves monedes.[1] El poeta persa Ferdowsi es refereix a ella com Porandokht en el seu poema èpic, el Shahnameh. Va ser encarregada de reviure la memòria i prestigi del seu pare, durant el regnat del qual l'Imperi Sassànida havia crescut fins a la seva màxima extensió territorial.

Família i joventutModifica

Boran era la filla de Cosroes II. El seu pare es diu que tenia un harem o shabestan amb més de 3.000 concubines, i no se sap si la seva mare era una d'aquests concubines o la muller favorita del rei, Shirin.[5] Boran També va tenir molts altre germans i germanastres com Mardanshah, Juvansher, Farrukhzad Cosroes V, Kobad II, Shahriyar, i Azarmidokht. El 628, el seu pare va ser deposat pels nobles sassànides en favor del seu germà Kobad II, que va fer executar el rei juntament amb 30 dels seus germans per evitar la competència i rivalitat pel tron (excepte Juvansher i Farrukhzad Cosroes V que es van aconseguir amagar). Boran va recriminar oficialment a Kobad per les seves accions bàrbares.[3]

Alguns mesos més tard, Kobad va morir d'una pesta, i va ser succeït pel seu fill d'uns 7 anys Ardaixir III, qui un any més tard va ser assassinat pel general sassànida Shahrbaraz, que va usurpar el tron sassànida.

Primer regnatModifica

Quaranta dies més tard, Shahrbaraz va ser assassinat per la facció del noble Ispahbudhan Farrukh Hormizd, la qual fou coneguda com la facció Pahlav (Parta).[6] Boran fou proclamada reina a Ctesifont per la facció de Farrukh- Boran estava relacionada amb la família de l'Ispahbudhan a través de la seva àvia. En breu va nomener a Farrukh Hormizd com el ministre en cap de l'Imperi. Boran Llavors va intentar portar estabilitat a l'imperi sassànida per la implementació de justícia, reconstrucció de la infraestructura, baixada d'impostos, i emissió de monedes. Tanmateix, després d'algun temps va ser deposada el 630, i Shapur-i Shahrvaraz, el fill de Shahrbaraz, i una germana de Cosroes II, va ser feta reina de l'Imperi sassànida. Tanmateix això no va ser reconegut per la facció del general Piruz Khosrow, el qual va ser conegut com el cap de la Parsig (persa) facció. Shapur-i Shahrvaraz fou així deposat a favor de Azarmidokht o Azarmidurht, la germana de Boran.[7]

Segon regnatModifica

La seva germana, Azarmidokht, fou llavors col·locada en el tron. Per tal d'agafar poder, Farrukh Hormizd va preguntar Azar per casar-se amb ella. No gosant pas rebutjar, el va fer matar amb l'ajut del Mihranida Siyavakhsh, que era el nét de Bahram Chobin, el famós spahbed i breument shahanshah. Tanmateix, en breu fou assassinada per el fill Rostam Farrokhzad, que era ara el nou dirigent nou de la facció Pahlav facció.Després de l'assassinat de Azarmidokht per Rostam Farrokhzad, aquest va restaurar a Boran al tron. Boran en breu va fer una reunió amb les faccions Pahlav i Parsig, on ambdues faccions van acordar treballar juntes.

Desitjava una relació bona amb l'Imperi Romà, per tant va enviar una ambaixada a l'emperador Heracli dirigida per dignitaris de l'església persa.[8] Heracli va enviar a Boran una invitació formal per visitar Constantinoble.[3] Tanmateix, després un any de regnat va ser trobada asfixiada per un coixi en el seu llit. Segons algunes fonts va ser assassinada per Piruz Khosrow, acabant així l'aliança Parsig-Pahlav i reprenent-se les hostilitats entre les dues faccions.[9]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Daryaee, T. (1999).
  2. Chaumont, M. (1989).
  3. 3,0 3,1 3,2 Farrokh, K. (2007).
  4. BŌRĀN. (1989, December 15).
  5. Muhammad ibn Jarir al-Tabari, History of the Prophets and Kings, vol. 2
  6. Pourshariati (2008), p. 175
  7. Pourshariati (2008), p. 204
  8. Guidi, I. (1903).
  9. Pourshariati (2008), pp. 218

FontsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boran