Bouqras
Bouqras (àrab: بقرص, Buqraṣ) és un jaciment arqueològic del primer neolític situat a uns 35 quilòmetres de Deir ez-Zor, a Síria.[1] Es tracta d'un tel de grans dimensions (5 ha), de forma ovalada, que va ser ocupat aproximadament entre el 7400 i el 6200 aC.
| ||||
| Tipus | Tel, jaciment arqueològic i poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dayr al-Zor (Síria) i governació de Deir ez-Zor (Síria) | |||
| Localització | Eufrates | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Creació | segle LXXIV aC | |||
| Data de dissolució o abolició | 6200 aC | |||
Excavació modifica
El tel va ser descobert l'any 1960 pel geomorfòleg holandès Willem van Liere. Va ser excavat entre 1960 i 1965 per Henri de Contenson i per van Liere i, més tard, entre 1976 i 1978, per Peter Akkermans, Maurits van Loon, J. J. Roodenberg i H. T. Waterbolk.[1]
Construcció modifica
Les excavacions van descobrir que el túmul tenia aproximadament 4,5 metres de profunditat i mostrava evidències d'onze períodes d'ocupació repartits durant almenys 1000 anys, entre ca. 7400 i 6200 aC. Els primers nivells, de l'11 al 8, van mostrar l'ocupació preceràmica del Neolític primerenc, que evoluciona a etapes amb ceràmica dels nivells 7 a l'1. Es van recuperar més de 7000 fragments de ceràmica.
El material dels nivells superiors era visible a la superfície quan es va descobrir el tel.[1] La disseny i disposició de les cases sembla haver estat ben planificat, amb disposicions similars de les habitacions, les entrades, els fogons, entre d'altres característiques. Les cases eren fetes de maons de fang i generalment de forma rectangulars, amb tres o quatre habitacions.[2]
Cultura modifica
Sembla que Bouqras es va desenvolupar de manera aïllada, amb pocs assentaments propers. Els interiors dels edificis presentaven parets arrebossades de color blanc amb l'ús ocasional d'ocre vermell per a la decoració amb algunes imatges d'ocells.[3] En etapes avançades de l'assentament, sembla que podria haver estat habitat per entre 700 i 1000 persones.[1] S'hi van trobar grans quantitats d'obsidiana que suggereixen enllaços amb l'Anatòlia.[2] També s'hi va trobar un grup distintiu de recipients de pedra calcària, alabastre i guix fets amb materials locals,[4] i granadures arrodonides o cilíndriques fetes d'os, petxina, pedres verdes, cornalina i dentali. Es van recuperar un fragment de polsera i un penjoll d'alabastre per a la decoració personal.[4]
S'hi van trobar diversos segells de pedra i un d'alabastre i un de jadeïta, amb patrons rectilinis incisos juntament amb algunes figuretes d'argila. La ceràmica va aparèixer a partir del tercer nivell d'habitació, inclòs un recipient fet de guix blanc. Altres recipients estaven fets amb fragments gruixuts i fins i tot amb palla i sorra barrejades. Alguns fragments trobats estaven brunyits o pintats de vermell, un dels quals va aparèixer amb un triangle pintat.[4] Les puntes de fletxa recuperades incloïen puntes d'estil Biblos i dos tipus de puntes Amuq juntament amb altres dos dissenys propis.[5] El sílex era generalment d'un tipus fi gris fosc o marró, d'extracció local.[4]
Agricultura i domesticació animal modifica
Willem van Zeist va fer estudis paleobotànics sobre restes vegetals carbonitzades recuperades al jaciment mitjançant la flotació d'aigua, el que va demostrar que l'agricultura de pluja es practicava a Bouqras, incloent-hi el cultiu de pisana, espelta petita i blat, ordi nu i pelat, pèsols i llenties.[6][7] Les fulles de falç, molins i percutors apareixen en les primeres etapes a Bouqras, però no en etapes posteriors. El White Ware (un tipus de guix calcari) s'havia fet servir com a coberta impermeabilitzadora de cistells.[2]
Les restes d'ovelles i cabres van representar al voltant del 80% dels 5800 fragments identificables trobats a Bouqras. Altres restes faunístiques corresponen a porcs i bovins, la domesticació dels quals és incerta. També s'hi caçava el cérvol, la gasela i l'onagre.[8]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Akkermans i Schwartz, 2003, p. 121.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Moore, 1978, p. 176-178.
- ↑ «Wissen ist stärker als die Zerstörungswut des IS» (en alemany). Der Tagesspiegel, 02-06-2015. [Consulta: 9 agost 2022].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Moore, 1978, p. 176–180.
- ↑ Roodenberg, 1986.
- ↑ Van Zeist i Waterbolk-Van Rooijen, 1985.
- ↑ Corinne, 2000, p. 1043.
- ↑ VVAA, 1990, p. 199.
Bibliografia modifica
- Akkermans, Peter M. M. G; Glenn M., Schwartz. The archaeology of Syria: from complex hunter-gatherers to early urban societies (c. 16,000-300 BC) (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-79666-8.
- Corinne, Julien. Histoire de l'humanité: De la préhistoire aux débuts de la civilisation (en francès). UNESCO, p. 1658. ISBN 978-92-3-202810-5.
- Moore, A.M.T.. The Neolithic of the Levant (tesi) (en anglès). Oxford: Universitat d'Oxford, 1978.
- Roodenberg, J. J.. Le mobilier en pierre de Bouqras (en francès). Nederlands Historisch-Archaeologisch Instituut te İstanbul, 1986. ISBN 978-90-6258-061-3.
- VVAA. Man's role in the shaping of the eastern Mediterranean landscape: proceedings of the INQUA/BAI Symposium on the Impact of Ancient Man on the Landscape of the Eastern Mediterranean Region and the Near East, Groningen, Netherlands, 6-9 March 1989. (en anglès). Taylor & Francis, 1990. ISBN 978-90-6191-138-8.
- Van Zeist, w.; Waterbolk-Van Rooijen, w. «The Palaeobotany of Tell Bouqras, Eastern Syria». Paléorient, 11, 2, 1985, pàg. 131-147.